CARRETERES SECUNDÀRIES

Cinisme global i cooperatiu

Un periodista francès de l’agència AFP va anar a visitar abans de les eleccions celebrades diumenge passat a la República Democràtica del Congo el “gran patró” del país, Albert Yuma, que dirigeix la poderosa companyia minera nacional Gécamines.

Al final de la visita, després del que s’intueix com un diàleg impossible sobre les inversions estrangeres, la corrupció i el control dels recursos naturals, Yuma s’acomiada del periodista amb el comentari: “No podem privilegiar massa els estrangers en contra dels nacionals”. Assegut al seu costat, un dels seus col·laboradors més pròxims assenteix al comentari amb un petit moviment de cap. “Es tracta d’un francès”, conclou amb ironia l’article el periodista.

També uns dies abans de les eleccions, durant una entrevista al president Kabila al diari Le Monde -l’única que el president ha concedit aquest dies a un mitjà internacional-, hi ha un moment en què dona un cop de puny sobre la taula amb un comentari dedicat als estrangers que volen fer negocis al país:

“La UE -diu Kabila- té una actitud neocolonial. La nostra percepció, bona o dolenta, és que volen afeblir l’estat, a mi mateix i a les institucions”.

“Amb quin objectiu?”, pregunta el periodista.

“Per desintegrar el país, apoderar-se dels recursos i finito!”, respon Kabila.

Segons l’agència Bloomberg, Kabila té una fortuna estimada en centenes de milions de dòlars i ell, la seva dona, els seus dos fills i els seus vuit germans són propietaris de 70 societats que actuen en tots els sectors econòmics del país, i disposen de 120 llicències per extreure diamants, or, coure, cobalt i altres minerals.

No gaire lluny de Kinshasa, al Congo Brazzaville, el president Denis Sassou-Nguesso -que ja porta 34 anys al poder- acomiadava l’any prometent una nova campanya en contra de la corrupció i els delictes econòmics.

“No hi haurà ni peixos grossos, ni morralla -va dir-. A partir d’ara tot haurà de passar pel sedàs del dret i de la justícia”, va afegir un dels presidents més corruptes del continent, la família del qual és sospitosa d’haver desviat una part molt substancial de la renda petroliera del país en benefici propi, segons diverses investigacions independents, especialment la de l’ONG Global Witness.

Alguns dels amics més pròxims del president, col·laboradors i consellers en aquests desviaments, són també estrangers. Entre els investigats hi ha empreses com la petroliera francesa Total, l’ENI italiana, un antic funcionari de l’FMI i l’home de negocis José Veiga, patró d’Asperbras-Congo, molt amic de Sassou-Nguesso, avui amb un dossier obert a Portugal per corrupció.

Fa uns dies, escrivíem sobre com un dels homes que dirigeix la penetració russa a la República Centreafricana (RCA), Evgueni Prigojin, fa servir el discurs neocolonial a la RCA per atacar els francesos. Prigojin és un dels homes que han fet la campanya de notícies falses per internet a favor de Trump. El que es proposa a la RCA, evidentment, no és acabar amb el colonialisme, aixecar el país o promocionar la sobirania democràtica. El que busca són els contractes miners en nom del seu capo, Vladímir Putin, i les empreses privades amigues.

Resulta interessant veure que cada vegada les paraules, la informació, tenen menys sentit. O en tenen molts, segons el que convingui.

De moment, una setmana després dels comicis, segueixen sense saber-se els resultats de les eleccions a la RD Congo. Quan escric aquestes línies el senyal de RFI (la prestigiosa Radio France Internacional) ha estat suspès per les autoritats. Des de dilluns passat la connexió a internet ha estat tallada “per evitar un aixecament popular”, segons un conseller de Kabila.

No ajuda gens que un antic home de confiança de Macron, Alexandre Benalla, hagi estat viatjant fent negocis per l’Àfrica -amb visita inclosa al seu “germà” Sassou-Nguesso- portant un passaport diplomàtic que va aconseguir quan treballava a l’Elisi. No ajuda gens, però és molt aclaridor: sobretot del cinisme global, sense fronteres i cooperatiu. 

Més continguts de