KNOCKOUT

Colla de cretins

"L’esquer era crear expectativa sobre quina mena de canvi podia ser i aprofitar vint quilos més de pes per aconseguir clics a la web"

D iversos mitjans, sobretot en les edicions digitals, es feien ressò amb titulars cridaners d’una notícia detestable. La protagonista era una dona del temps de la televisió dels anys 90 de qui fa anys es va perdre el rastre mediàtic. No en diré el nom per no contribuir a perpetuar la xafarderia lamentable i cruel de la qual ha sigut víctima aquesta persona. No és important de qui es tracta: és greu el que ha passat.

Aquesta professional fa més de vint anys que no surt a la televisió però ha continuat amb la seva trajectòria periodística. Actualment és la directora de comunicació i relacions públiques d’una agència i fa uns dies va aparèixer en un acte públic per recollir un premi atorgat a la seva empresa. El fet que hi hagués diversos mitjans cobrint l’esdeveniment va fer que es veiés sotmesa a l’escrutini públic per raons injustes. Als 90 i amb vint-i-cinc anys era considerada un bombonet televisiu que sortia a tots els rànquings de presentadores sexis. Ara, amb cinquanta anys, ja no compleix el que dicten els cànons estètics i el morbo pel seu canvi físic ha estat explotat: “El sorprenent canvi físic de l’exnoia del temps”, “ XX reaparece y su cambio físico vuelve a dar que hablar ”, “ Fue una de las presentadoras más bellas de los años 90. Así ha cambiado profesional y físicamente XX ”.

L’esquer era crear expectativa sobre quina mena de canvi podia ser i aprofitar vint quilos més de pes per aconseguir clics a la web. El contingut de la informació encara era més terrible. Per descomptat es treia partit a l’abans i el després d’aquesta dona i es recreaven en l’abismal diferència visual. Els textos que acompanyaven les imatges encara eren més despietats. Era evident que aquesta dona havia estat preguntada pel seu pes en l’acte en què va assistir, i que es va haver de justificar fins i tot al·legant raons de salut. Va explicar que havia tingut un problema de tiroides.

L’exdona del temps lamentava que s’ignorés la seva trajectòria professional i que quedés eclipsada pel seu pes i va explicar com, fa uns anys, un periodista que es va trobar en un altre acte el primer que li va preguntar quan la va reconèixer va ser: “Però com pots estar tan grassa?” El més fastigós era la condescendència dels redactors per explicar la notícia. Conscients del masclisme que implicava el fet, pretenien dissimular-ho valorant la seva nova situació. Un escrivia: “Tanmateix, XX és feliç en la seva nova etapa professional”. El tanmateix ja induïa a una certa dificultat perquè això fos possible. I, de manera inquietant, posaven la paraula feliç entre cometes, cosa que la convertia en una al·legoria tràgica. Les cometes implicaven la relativitat del terme. Consideraven que és feliç només entre cometes, és a dir, tant com se’n pot ser en la penosa circumstància del sobrepès que tots relataven dramàticament. Un altre remarcava que la dona ja no tenia la “figura envejable” d’altres dones madures de la televisió (com la d’Ana Rosa Quintana, apuntava, per exemple). Al final, en un acte d’indulgència execrable, reivindicava la presentadora dient: “XX està estupenda i ens agrada molt. I si tapa el mapa del temps ja mirarem al cel per saber si plou o fa sol”.

El neomasclisme es pensa que perdonant la vida a determinades dones que no compleixen els requisits del patriarcat n’hi ha prou per semblar feminista, fins i tot disculpant-la perquè ho justifica una malaltia, com si fos l’únic que excusaria una dona de patir sobrepès. Sotmetre una persona a aquesta agressió mediàtica per raons físiques és fàcil, gratis i dona clics. Llàstima que del nivell de cretinisme dels redactors i editors que ho toleren no se’n pugui fer notícia perquè aleshores, això sí, ho considerarien ofensiu. 

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat