10/02/2019

Col·lapse

3 min
Inundació en una de les interseccions viàries més grans de Townsville, a Austràlia, el 4 de febrer, degut a pluges torrencials. Aquests fenòmens cada cop són més freqüents i els científics els atribueixen al canvi climàtic.

-Saps? -converso amb un amic metge amb l’esperança que em faci una recepta mèdica sense fer massa preguntes.

-Digues.

-Doncs que cada dia ho veig tot pitjor. Tinc l’estranya sensació premonitòria que els humans tenim els dies comptats.

-Aquesta visió teva no és nova. Ja fa anys que ho dius. Forma part del teu caràcter.

-Pot ser que tinguis raó. Hi deu haver, sens dubte, l’edat, que no ajuda.

-L’edat fa que tot sigui millor en els records. Probablement perquè amb els anys costa més caminar. Els callos a la madrileña provoquen pèssimes digestions. I l’alcohol produeix una acidesa que ens fa oblidar la lucidesa i l’estat de bonhomia que també ens regala.

-No t’ho discuteixo. L’edat pesa com una llosa. Però el que m’hi ha fet pensar aquesta vegada, no és res nostàlgic sinó una sèrie de textos, de gent jove, científics, textos seriosos, anunciant la fi de l’espècie cap a l’any 2030, si no hi posem remei.

-Recordo que ja vas anar a anunciar l’apocalipsi fa uns anys en un poblet del Pirineu francès.

-A Bugarach, exactament. Un poblet molt bonic, per cert. Però això no ho anunciava jo, sinó uns sonats que adoraven la civilització Maia. La fi del món s’havia de produir l’última nit de l’any 2012. No va passar absolutament res.

-Ho veus.

-Del que parlo ara, és diferent. ¿Has sentit alguna cosa sobre els “col·lapsòlegs”?

-Vaig llegir que el primer ministre francès, l’enravenat senyor Edouard Phlippe, en feia menció.

-Exactament, citava el llibre Collapse, de Jared Diamond. Hi ha precisament dos llibres més recents que tenen un èxit de vendes increïble. Un, Com tot es pot enfonsar, està escrit per Pablo Servigne i Raphael Stevens. L’altre l’escriu Julien Wosnitza i porta per títol Perquè tot s’enfonsarà. Ja tens el com i el perquè, doncs. Per cert, Wosnitza, no és cap ancià nostàlgic. Només té vint-i-quatre anys i una biografia curiosa.

-En quin sentit?

-Era banquer. Ara és un banquer penedit, dedicat a la protecció dels oceans. Diu que els polítics van en la direcció contraria del que s’hauria de fer. En direcció de col·lapse.

-No és gaire original com anàlisi.

-Bé, dit per un antic banquer, almenys és per reflexionar-ho. També diu que els humans vivim per sobre de les nostres possibilitats, que som uns depredadors.

-I els altres dos, els del com, què en diuen?

-Parlen d’un col·lapse provocat pel consum excessiu dels recursos, naturals, del creixement demogràfic, l’escalfament del planeta, les migracions, la fragilitat del sistema polític i financer... El col·lapse de les civilitzacions, com va passar amb els Maia o l’Imperi Romà, opina Pablo Servigne -de només 41 anys, per retornar al tema de l’edat-, acostumen a durar decennis, però avui, la cosa podria ser molt més ràpida.

-Parlaves del 2030.

-Inclús abans: imagina que de cop, ens desconnectem. Cauen les xarxes, internet deixa de respondre. Imagina una crisi com la del 2008 però en un ambient de desconfiança absoluta, de gran conflicte social i polític. De violència. ¿Sabies que el 70% dels vertebrats han desaparegut des de 1970? I que els insectes...

-Em sembla que hauries de llegir més a Paulo Coelho, i menys llibres d’història, menys diaris, menys novel·letes.

-Ara mateix estic llegint Serotonina, d’Houllebecq. Molt interessant, probablement el col·lapse mental s’avanci al col·lapse planetari.

-La tele, encara la mires?

-Segueixo el teu consell. Miro alguns programes com quan abans anava a veure les mones al zoològic: com una distracció antropològica.

-I el procés, com el portes? -pregunta l’amic, que no em vol fer esperar més i, arrugant cerimoniosament el front, em signa finalment la recepta.

Els hi recomano: si tenen un amic metge no se’n allunyin gaire.

stats