Un diari és, essencialment, una tria de notícies. Però en realitat és moltes coses més: és una manera de mirar el món, és una comunitat de lectors, és el lloc des d’on una societat es parla a si mateixa, és un espai de llibertat i denúncia... Un diari el fan periodistes, però cada cop més també els lectors que fan arribar la seva veu, la seva opinió, les seves prioritats, les seves històries. I entre aquests lectors a l’ARA sempre hem volgut comptar amb els nois i noies, amb el món de l’escola i de l’educació en el lleure.
Per això des de fa cinc anys, pels volts del Dia Internacional de la Infància, busquem especialment donar protagonisme als més petits. Aquest any ho hem fet amb dues iniciatives: el diari de demà, dilluns, que apareixerà un cop més en la seva versió de paper tot dibuixat per estudiants de primària i ESO -us recomano que no us el perdeu-, i un primer Concurs de Microrelats. Si l’any passat vam comptar amb les escoles de Figueres, aquest 2017 hem treballat amb les del districte barceloní de Sants-Montjuïc. Amb el suport del secretariat d’entitats i el Mercat de Sants, i la col·laboració de l’Ajuntament, han participat en el concurs o en el diari dels nens les escoles Bàrkeno, Francesc Macià, Gayarre, Jaume I, Miquel Bleach, Mossèn Jacint Verdaguer, Pau Vila, Poble-sec, Pràctiques, Seat, Alfageme, Nostra Senyora del Carme, Anna Ravell, Joan Pelegrí, Institució Montserrat i La Muntanyeta, i els instituts Consell de Cent i Emperador Carles.
Tant l’ARA de demà com el Concurs de Microrelats han tingut com a eix el tema de la convivència, al voltant de la qual els infants i joves tenen experiències i idees pròpies. Algunes queden reflectides en els contes guanyadors de cada categoria que reproduïm en aquestes pàgines. Com escriu la Maria Sanz, de l’Escola Pràctiques: “Per a la recepta de la convivència necessites: un grapat de pau, un de respecte, un d’ajut, un de compartir, un per escoltar i per últim un d’empatia”.
La convivència
Som la classe de 3r B i ens diem “ELS DINOSAURES”. Per a nosaltres la convivència és viure amb altres persones en diferents llocs, com l’escola, el barri, casa nostra, és a dir, en qualsevol indret on hi hagi gent.
Conviure no és fàcil perquè tots som diferents i cadascú pensa d’una manera o altra. Si volem viure en pau i tranquil·litat cal que compartim, ens respectem i ens ajudem. També és necessari que no ens creguem que el que ens envolta és nostre, perquè és de TOTS. Això vol dir cuidar el lloc on vivim, el nostre planeta. Cadascuna de les accions que fem afecten el planeta, per això hem de mantenir el millor possible el lloc on vivim. Però som molta gent que convivim i cal posar unes normes a qualsevol espai públic.
Nosaltres som vint-i-cinc companys/es que compartim la mateixa aula i per aconseguir conviure hem pensat fer un decàleg perquè tothom es trobi bé a la classe.
1. Estar en silenci mentre el professor/a parla.
2. Escoltar quan un company/a ha d’explicar alguna cosa.
3. Tenir una bona actitud quan som a classe.
4. Donar un cop de mà als companys/es si ho necessiten.
5. Respectar les opinions de tots els companys/es.
6. Esperar el nostre torn de paraula.
7. Tenir cura del material de l’aula i de l’escola.
8. Portar esmorzars saludables en carmanyoles.
9. Demanar i acceptar l’ajuda d’un company/a.
10. Respectar el material dels companys/es perquè val diners.
CATEGORIA 1 (1-2-3 primària) - maxi
Classe de 3r B: Els Dinosaures. Escola Seat
Hi havia una vegada una óssa que se sentia molt sola. Va conèixer un gat i es van fer molt amics, van jugar molta estona i van sopar. El dia següent, el gat va trucar a la porta i va sortir l’óssa i li va dir que havia agafat un constipat i el gat li va dir: “Jo et cuidaré”. I va arribar la nit i el gat li va dir bona nit.
CATEGORIA 1tuit
Paula Gil. Escola Joan Pelegrí
Per a la recepta de la convivència necessites: un grapat de pau, un de respecte, un d’ajut, un de compartir, un d’escoltar i per últim un d’empatia.
CATEGORIA 2tuit
Maria Sanz (4t B). Escola Pràctiques
Hi havia una vegada un nen que tenia molt mal caràcter. Un dia el seu pare, cansat d’enfadar-se, li va donar una bossa amb moltes xinxetes i li va dir: “Quan perdis la calma i vulguis cridar i pegar, claves una xinxeta a la paret de la teva habitació”.
Van anar passant els dies i el noi es va adonar que era millor estar tranquil i canviar el seu caràcter, perquè va anar veient que cada dia tenia més xinxetes a la paret de l’habitació i no li agradava.
I llavors un dia el seu pare li va dir que desclavés totes les xinxetes de la paret i quan les va treure li va dir que mirés tots els forats que havia fet i que era de mal que havia fet.
I el nen va entendre que la convivència sempre ha de ser bona perquè si no farem mal a la gent que ens envolta.
CATEGORIA 2 (4-5-6 primària) - maxi
Daniel Armero (4t A). Escola Seat
Arnau, 13 anys
La convivència
Va una persona a un restaurant que es diu Restaurant Macarrons. “Ho sento però no servim pasta”. Agnès
Un gat estava sota d’un cotxe. El cotxe va arrencar. El gat estava adormit. El cotxe el va matar. Li queden 6 vides. Yassin
LeBron James. Últims segons del partit. Té la pilota, tira i encistella. L’estadi s’ensorra. Ha anotat en pròpia. Cristian
Una formiga va anar a beure aigua i va caure al llac. Però va venir una papallona i la va salvar. Al vespre li va servir de sopar. Ariadna
Fa molt anys un peix va sortir de l’aigua a buscar menjar. Quan torna a l’aigua s’havia oblidat de respirar. Hexi
En Miquel és un nen a qui molesten al pati. Quan els agressors se’n penedeixen ja han perdut un amic. Inam
La Gina va entrar a l’habitació, va seure i va apagar el llum. De cop i volta, tot havia canviat, els colors, els llapis de sobre la taula, el Bernat, el seu peluix, no era el nen somrient sinó que s’havia transformat en un ésser malvat i ferotge, el capgròs que havia fet quan tenia cinc anys semblava escopir foc amb odi per la boca, els superherois que estaven a dalt del prestatge es movien perquè una escletxa de llum es filtrava pels porticons de la finestra, just en el moment que els cotxes es desplaçaven a baix al carrer.
Ella va aprendre a conviure amb la verdadera foscor sense saber que era valenta de no encendre el llum i desconeixia que molts adults haurien hagut d’encendre el llum per no tenir por de conviure amb la realitat.
CATEGORIA 4 (3-4 ESO - maxi)
Pau Serés (3r ESO F). Escola Joan Pelegri
CATEGORIA 2 Premi a l’enginy
6è primària. Escola Jaume I
Hi havia una vegada un noi del Pakistan que es deia Mohamed que va marxar a Espanya. Els seus amics li havien dit que els espanyols eren molt grollers amb la gent del Pakistan. El primer dia de classe va ser difícil, ja que la gent gran el molestaven, però els seus companys de classe eren molt amables.
A la classe hi havia dues persones del Pakistan. Un era ell i l’altre l’Ahmed, que era el que més ajudava el Mohamed.
Quan el Mohamed va saber l’idioma va començar a parlar amb els seus amics i tutors i tot va anar molt millor.
El noi del Pakistan
CATEGORIA 3 (1-2 ESO) - maxi
Sameer Ruksar (1r A)
La convivència és com una màquina. Si una peça d’aquest engranatge es trenca, tots en sortim perjudicats. Si tots funcionem, viurem millor.
CATEGORIA 4 (3-4 ESO - tuit)
Lídia Miret. Escola Joan Pelegri
