Culpables sense culpa

Des de casa meva, a la nit, veig a la part alta d’un edifici un rètol lluminós d’Assicurazione Generali i penso sovint en Franz Kafka, que es va passar mitja vida com a empleat d’aquesta companyia a Praga, una existència metòdica, rutinària, interiorment exasperant fins al deliri. Llegint Kafka és fàcil d’imaginar com aquesta existència es va traslladar a les seves pàgines, escrites amb una barreja exacta de realisme i introspecció onírica. Probablement cap escriptor ha fet un diagnòstic tan rotund del món contemporani, i de fet hem incorporat el kafkià al nostre llenguatge quotidià amb una naturalitat que ens delata. Abans o després, i no una sinó moltes vegades, ens sentim Gregor Samsa, monstruosament transformats, encara que només sigui en el silenci tibant de la nostra consciència.Aquest és un dels aspectes que més m’han interessat de Kafka: el seu ensenyament sobre la capacitat humana de convertir-se en un monstre, no als ulls dels altres sinó als ulls d’un mateix. A La metamorfosi, la transformació del protagonista, aparentment física, és espiritual i moral. Aquest viatge als inferns interiors passa sense estridències ni fanfàrries: és lent, gradual, implacable, fatal. L’individu es mira al mirall i hi veu un fantasma, i, en conseqüència, tota la seva vida li sembla una fantasmagoria. I potser ho és.L’altra gran perspectiva del kafkià concerneix, per a mi, l’exterior, el món social. En aquesta perspectiva el fantasmagòric atrapa l’espessa xarxa de lleis i normes de conducta que envolten l’individu. L’espai perd les referències, i el temps, els contorns. Tot passa amb una absurditat tan meditada que fa l’efecte que un déu absurd planifica els nostres actes. Una majoria de relats de Franz Kafka van en aquesta direcció, i, en particular, El procés, magistral reflex de les nostres pèrdues i els nostres oblits. Estem sotmesos a lleis de les quals desconeixem el significat, i al final de la nostra ignorància descobrim l’ésser humà com un desemparat culpable. I, el més inquietant: culpable sense cap culpa.

ara.cat

ara.cat

COVID-19

Culpables sense culpa

El + vist

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

El Govern aïlla els municipis durant deu dies després de Reis

Jennifer Aniston, criticada durament per un adorn nadalenc que ironitza amb la...

Confinament municipal i comerç tancat el cap de setmana: què es pot fer i què no...

L’‘APM?’ s’estavella

Un Quatre Llaunes deixa en evidència un SUV modern en ple temporal de neu

“Hauria pogut vendre 1.000 tortells de Reis gràcies al premi, però no els hauria...

L’any que s’aixecaran més barreres de peatge a Catalunya

La nevada ja acumula més de 30 centímetres al sud i seguirà demà

Una vintena d'epidemiòlegs i estadístics demanen posposar la tornada a l'escola...

El + comentat

Coronavirus a Catalunya: l'última hora sobre les vacunes, restriccions i tota...

La decadència enyorada

El PSC s’encomana a Salvador Illa per intentar guanyar el 14-F

La falta de neveres i la inacció els festius frena el ritme de vacunació

Pauline Harmange: "Els homes en general no són admirables i no intentaré més...

El trumpisme assalta el Capitoli

Inés Arrimadas fitxa com a número dos per Barcelona Anna Grau, líder de SCC a Madrid

El Govern aïlla els municipis durant deu dies després de Reis

Lorena Roldán deixa Cs i se suma al projecte del PP a Catalunya

Catastrofisme lingüístic

“Supervivents” de la poesia catalana, traduïdes a l’anglès (1991)

Materials per educar en la diversitat

Mesurem les reaccions

La màgia que va venir d’Irlanda

Igualtat sense llibertat