Publicitat
Publicitat

Un déu vigila la ciutat

Hermes, el semidéu grec del casc i les ales, apareix per tot arreu a Barcelona, amb més o menys evidència. És el patró dels mercaders i els oradors, però també dels lladres i els mentiders

Ocult sota els plecs dels carrers, sorgint dels racons més insospitats, el vianant avisat descobreix contínuament l’ambigua figura del semidéu grec Hermes (Thot per als egipcis i Mercuri per als romans), que sembla dominar extenses àrees de Barcelona. Aquest adolescent representat amb casc dotat d’ales i un caduceu a la mà és el patró dels mercaders i dels oradors, i alhora dels lladres i els mentiders. Tota una lliçó de qui i de quina manera es va construir la nostra ciutat.

Malgrat el que es pugui pensar a primer cop d’ull, el món virtual genera trobades insospitades que poden esdevenir projectes tan interessants com aquest. La història dels Caçadors d’Hermes (amb pàgina pròpia a Facebook) es remunta a fa uns tres anys, quan l’autor d’un blog dedicat a recollir curiositats de Barcelona va notar la presència repetida d’un déu menor a les façanes de molts edificis. Pensat inicialment com un joc d’endevinalles, va proposar a altres bloguers aficionats a temes barcelonins una recerca de motius i representacions d’aquesta antiga divinitat. Per a sorpresa general en va sortir una ruta que al febrer va complir dos anys i un grup d’amics que han decidit ampliar les activitats a fer junts. Parlo de tot això amb l’Andrés Paredes, del blog Veo digital ( Veodigital.blogspot.com), que va ser el pare del projecte. I amb els seus companys Roser Messa, de Cosas de absenta ( Srabsenta.blogspot.com), i Jordi Casadevall, d’Instants Barna ( Instantsbarna.blogspot.com), durant la inauguració de l’exposició fotogràfica Hermes a Barcelona, que fins a mitjans del mes de setembre es podrà veure a les sales de la fundació Setba de la plaça Reial número 10.

“Ens vam conèixer gràcies a internet i a una passió compartida per Barcelona -m’explica l’Andrés-. A mi sempre m’havia impressionat la quantitat d’imatges d’Hermes que veia pels carrers i vaig publicar una foto d’una d’elles, amb una convocatòria per a localitzar-ne més. El que ens vam trobar és que hi ha representacions d’aquesta divinitat en façanes, grups escultòrics, fonts, murals, reixes, n’hi ha per tot arreu, és com una dèria decorativa que va fer fortuna sobretot durant la segona meitat del segle XIX. La xarxa ha facilitat que totes aquelles petites curiositats individuals i aïllades es puguin compartir”. La Roser va ser una de les persones que van respondre a aquella crida, i recorda que la primera ruta que van organitzar els va sorprendre a tots per la gran quantitat de gent que s’hi va apuntar: “Les passejades inicials duraven hores i hores, ningú volia marxar. Quedàvem a mig matí, anàvem a dinar i seguíem a la tarda, sempre apreníem coses noves dels altres i arribàvem a casa amb una energia especial. Són activitats dominicals i gratuïtes, sempre en molt bon ambient. Barregen els coneixements dels que s’hi acosten per fer fotografia, els que els interessa la història i els que volen conèixer millor el lloc on viuen. De fet, a partir de les rutes d’Hermes n’han sortit d’altres, com una ruta per carrers enreixats”.

Eixample i Ciutat Vella

Segons m’expliquen, la màxima concentració d’imatges relacionades amb Hermes es pot veure sobretot a l’Eixample i a Ciutat Vella, en especial a la rambla de Catalunya i a la plaça de Catalunya. “Són més de cent cinquanta localitzacions, però en una de sola hi pot haver més d’una imatge d’aquesta divinitat -m’aclareix el Jordi-. Per exemple, en diverses façanes es poden trobar decoracions que inclouen molts caps de Mercuri a sobre dels portals o als balcons. I això només pel que fa al que es pot veure al carrer, sense entrar en cases particulars. Fa poc vam poder accedir a l’interior de la Llotja i hi vam trobar més simbologia dedicada a aquest personatge, que també era present en joieria, tapissos i mobles”. Actualment, un dels projectes del grup és ampliar la recerca a altres poblacions, ja que totes les ciutats industrials i comercials del planeta van desenvolupar el mateix gust per aquest déu. “Hermes és un símbol universal -diu la Roser-, és el segell distintiu de la burgesia decimonònica. Ens agradaria obrir delegacions dels Caçadors d’Hermes en altres llocs del món i promocionar grups afins al nostre: en totes les capitals europees es podrien organitzar rutes com les que fem aquí”.

Aquest és un més dels projectes del grup, que de moment mostren un recull del seu treball a la fundació Setba. Una exposició fotogràfica que anirà acompanyada de diverses visites guiades i d’una conferència sobre la relació d’Hermes amb Barcelona, a qui la mitologia considera fundador de la nostra ciutat juntament amb el semidéu Hèrcules. A part d’això, m’expliquen que estan escrivint un llibre sobre les seves troballes que es publicarà l’any que ve i que comptarà amb la col·laboració de cronistes com Dani Cortijo, Guillem Martínez i Daniel Venteo. Mentrestant, els pregunto pel seu Hermes preferit, i l’Andrés em contesta que el del monument a Rius i Taulet, perquè és un nen: “Aquest déu sempre va ser representat com un personatge trapella i juganer, que tant estava al costat dels savis com dels lladres, al qual els agrada enganyar i confondre. És el protector del comerç, de les arts i les ciències, i el patró dels estafadors i els mentiders. Hermes forma tant de l’Olimp com de l’Infern, per això es pot trobar en molts cementiris com els del Poblenou, Montjuïc i Horta. És el protector dels viatgers i també dels difunts, a qui guia en la seva personalitat de Psicopombo”. La Roser s’inclina per l’Hermes de la Llotja, un edifici actualment abandonat que va poder visitar fa poc i on va trobar l’entrada d’un dels túnels subterranis que foraden el subsòl d’aquell sector de la ciutat: “Domina la plaça de la Verònica, que és un dels meus espais preferits del barri. És una de les escultures més visibles i alhora una de les més desapercebudes”. El Jordi prefereix les que es poden veure rematant els fanals que Antoni Gaudí va dissenyar per a la plaça Reial: “No sabia que fossin de Gaudí, buscant Hermes em vaig trobar amb tota la història de com es va projectar i urbanitzar la plaça, i amb una de les obres primerenques del genial arquitecte de Reus. Potser això és el que més m’interessa d’aquest grup: que buscant una cosa sempre en trobes d’altres”.

La pròxima vegada que passegeu per Barcelona aixequeu la vista. Si sou a la Rambla veureu Hermes sobre el portal del Centre Gallec i a la façana de l’antiga fàbrica de canons del Refino, us el trobareu a la font de Neptú de la plaça de la Mercè, al Banc d’Espanya de la plaça Catalunya, a El Corte Inglés del Portal de l’Àngel i al col·legi Ramon Llull de la Diagonal. És una mica per tot arreu. Si a més voleu aprendre coses de la vostra ciutat seguiu la pista dels Caçadors d’Hermes, no us en penedireu.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT