Tot ho empastifa, la guerra, encara que les bombes caiguin a centenars de quilòmetres. És un dels missatges d’Incerta glòria, la gran novel·la de Joan Sales sobre la Guerra Civil Espanyola que Agustí Villaronga acaba de portar al cinema. De fet, però, Incerta glòria (Club Editor) no és pas una novel·la històrica sinó un dietari. I és que moltes de les novel·les sobre la Guerra Civil Espanyola són en bona mesura experiencials. L’altra gran títol, esclar, és La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda, també portada al cinema. I és el cas, també, de 556 Brigada Mixta (Proa), d’Avel·lí Artís Gener, Tísner, que va combatre amb l’exèrcit republicà. Va publicar el llibre el 1945, des de l’exili mexicà. Més immediata va ser la reacció d’Ernest Hemingway, que va escriure El vell al pont (Libros del Zorro Rojo) quan treballava com a corresponsal a Espanya durant la Guerra Civil.

Pel que fa pròpiament a les novel·les històriques sobre la Guerra Civil, cal destacar l’exitosa i premiada Soldados de Salamina (Tusquets), de Javier Cercas, que David Trueba va portar al cinema. Molts altres autors s’hi han inspirat. És el cas de Valentí Puig, amb Barcelona cau (Proa), protagonitzada per un agent doble (comissari de la República i quintacolumnista) durant els últims temps de la Guerra Civil a la ciutat de Barcelona; Antoni Vives, que va debutar com a novel·lista amb El somni de Farringdon Road (La Magrana); Teresa Roig amb Pa amb xocolata (Alisis), la crònica d’una família catalana durant la guerra; i Maria Barbal, que a Pedra de tartera (La Magrana), ambientada la vall d’Àssua, narra el període històric de les sis primeres dècades del segle XX i parla d’esdeveniments d’aquesta època com l’adveniment de la República, la guerra i els primers anys del franquisme. La llista, naturalment, podria ser molt més llarga.

Des de la literatura espanyola, l’autora que més interès del públic ha despertat escrivint sobre la Guerra Civil i el franquisme és Almudena Grandes, que va començar el 2002 amb la premiada El corazón helado (Tusquets) i des d’aleshores no ha parat.