REPORTATGE

15 destinacions per visitar abans que s’acabi l’any (i no avorrir-s’hi)

Propostes per gaudir d’un festival de música en una fortalesa índia del segle XV, un nou museu arqueològic a Egipte o una renovada ruta verda als Alps Julians. Una selecció de 15 llocs extrets de la tradicional llista del ‘New York Times’ dels indrets més interessants per viatjar aquest 2020

Tòquio, Japó

Els Jocs Olímpics només són el principi

Aquest any totes les mirades estaran posades en Tòquio, ja que és la ciutat que acull del 24 de juliol al 9 d’agost els Jocs Olímpics. A més dels Jocs -amb els nous hotels, les instal·lacions esportives, les millores en transport i l’emoció general que generen-, la capital japonesa és una de les millors opcions per als viatgers amb ganes de descobrir una escena gastronòmica inigualable, un patrimoni cultural ric, arquitectura avantguardista i les últimes tendències en moda. Aquesta metròpoli ultramoderna ofereix moltes possibilitats: observa la subhasta de la tonyina al nou mercat de peix de Toyosu, fes cua per provar un soufflé pancake japonès a Flipper’s, tasta el cafè amb xocolata del Bear Pond Espresso i descobreix la roba de l’eclèctic complex Kitakore. Pots satisfer la teva curiositat per la cultura pop a Nakano Broadway, caminar pel passat al districte tradicional de Yanaka i admirar la façana futurista de la llibreria Daikanyama T-Site, que compta amb una excel·lent selecció de literatura. O simplement construir la teva pròpia ruta. Les opcions són infinites.

Rurrenabaque, Bolívia

Una nova àrea protegida amb una vida silvestre única

El petit poble de Rurrenabaque és la porta d’entrada a una part exuberant i emocionant del nord-oest de Bolívia que ofereix una proposta per als turistes preocupats per la sostenibilitat i la protecció de les espècies en perill d’extinció. Bolívia acaba de guanyar el premi al millor destí verd dels World Travel Awards pels seus esforços per convertir aquesta regió -amb una vida silvestre única i la llar de nombrosos grups indígenes- en sostenible. Aquí els visitants poden descobrir Madidi, una de les àrees protegides més diverses del món, i Rhukanrhuka, una zona de selva tropical i pastures naturals gairebé tan gran com Yellowstone. Es tracta d’una àrea protegida que conserva micos tití en perill d’extinció, dofins de l’Amazones i altres animals singulars.

Salzburg, Àustria

Un reconegut festival de música celebra el centenari

Els turons segueixen vius. Salzburg atrau cada any munions de gent cap a la casa de color groc brillant on va néixer Mozart i cap als jardins de Mirabell, on Julie Andrews ensenyava a cantar als nens de la família Von Trapp a Somriures i llàgrimes. Però aquest any la peregrinació val la pena per un altre motiu: el Festival de Salzburg celebra el seu centenari aquest estiu. Hi haurà actuacions de dives com Anna Netrebko i Cecilia Bartoli i dels millors maestros i solistes del món. La banda de la casa, com sempre, serà la incomparable Filharmònica de Viena. El fantàstic teatre Marionette de Salzburg ofereix espectacles de menys escala (i preus més baixos). Els que desafinen poden gaudir de l’esplendor barroca del centre històric, de la sublim escalopa vienesa al restaurant Herlz i de l’addictiu street food local, com el Bosna, un sandvitx de la gastronomia austríaca. Des de la ciutat es pot arribar amb autobús i telefèric a un cim alpí, l’Untersberg. I parlant de cims, als grans cafès de la ciutat podem tastar el Salzburger Nockerl, un suflé dolç en què el sucre pren la forma de les muntanyes nevades més pròximes a la ciutat.

Washington, Estats Units

El record de les sufragistes, més viu que mai

Fa cent anys, el 18 d’agost del 1920, es va aprovar la dinovena esmena de la Constitució dels Estats Units i les dones americanes van guanyar el dret a vot. A Washington diverses institucions com la Biblioteca del Congrés, el Museu Nacional d’Història Americana i el National Archives Museum acullen exposicions de llarga durada per commemorar aquesta fita històrica. (L’entrada als tres centres és gratuïta, així com la majoria de museus i monuments de la ciutat.) En un any electoral d’una angoixa política sense precedents, alguns podrien trobar problemàtic visitar la capital dels Estats Units. Però en els últims anys Washington ha vist créixer la seva cultura i gastronomia i ofereix un menú per a tots els gustos. Lluny dels passadissos del govern, Washington presenta una identitat diversa, en la qual la societat americana es barreja amb influències internacionals. La zona de U Street, coneguda popularment com a Broadway negre, està plena de teatres històrics i sales de concerts on el jazz va prosperar i la música go-go va ser pionera. Més enllà d’algun restaurant premiat per la Guia Michelin, el districte també ha vist néixer restaurants més joves i progressistes, amb representació etíop i laosiana. Però tot i tenir una cultura moderna i en constant evolució, la ciutat manté l’ideal històric d’haver sigut construïda sobre un patrimoni comú: un lloc on els estatunidencs reflexionen sobre una identitat compartida, fins i tot en un any en el qual se celebren unes eleccions tan polèmiques.

Leipzig, Alemanya

Un any per commemorar el passat industrial

Trenta anys després de la reunificació alemanya, les llòbregues fàbriques de Leipzig han sigut substituïdes per lofts, galeries, tallers, clubs i restaurants. Sovint anomenada la nova Berlín, la ciutat és la llar de més de 40.000 estudiants (ho va ser en el cas d’Angela Merkel) i té una animada vida nocturna, impulsada per la decisió de la ciutat d’abolir els horaris de tancament dels clubs el 2018. Però per més que hagi canviat, Leipzig no ha oblidat les seves arrels. Al llarg del 2020, juntament amb una exposició estatal que celebra els 500 anys d’industrialització, Leipzig celebrarà la seva pròpia història industrial, que es remunta a principis del segle XIX, amb exposicions, actuacions, xerrades, fires i tours per la ciutat. Fins al març, el Museu de Belles Arts explorarà a través de 50 obres d’art com la feina de les màquines i els humans s’ha entrellaçat durant els últims segles. De març a juny, el Museu d’Arts Gràfiques presentarà fotografies del 1900 que documenten els efectes de la indústria. Durant tot l’any la ciutat oferirà recorreguts per sis àrees on es van dur a terme treballs forçats durant el nazisme. D’altra banda, al maig s’organitzarà un simposi amb experts de Viena, Berlín i Londres per posar el focus sobre com les fàbriques abandonades s’han transformat en clubs i espais de música en viu. A l’estiu, set ponts al barri Leipzig West, on anys enrere hi havia moltes fàbriques, es convertiran en escenaris teatrals a l’aire lliure.

Lesotho

Un museu d’art per conèixer un país inexplorat

El petit país de Lesotho -un pintoresc indret d’escarpades muntanyes desèrtiques completament envoltat per Sud-àfrica- passa desapercebut en la majoria d’itineraris africans. Però les coses estan canviant a Lesotho, conegut com el reialme de les muntanyes, on la majoria de residents, vestits amb mantes de llana de colors tradicionals, viuen en remots poblets rurals. Durant l’última dècada el nombre de visitants gairebé s’ha duplicat a mesura que el país ha començat a promoure el turisme per fer créixer la seva economia. Els visitants poden explorar antigues pintures rupestres al parc Maloti-Drakensberg, catalogat per la Unesco, o fer excursions d’uns quants dies per allotjar-se en cabanes tradicionals. Aquest 2020, a Maseru, la capital del país, hi obrirà un nou Museu Nacional d’Art en un edifici de tres pisos en forma d’àloe espiral, una planta típica de la zona. S’hi podran veure exposicions sobre la cultura sotho, la seva tradició artesanal i els primers arxius digitalitzats del país.

Jodhpur, Índia

Festivals de música en un lloc màgic

Jodhpur, a l’estat nord-occidental del Rajasthan, segueix sent un indret rústic ple d’art i cultura en una època en què la indústria tecnològica ha transformat moltes ciutats de l’Índia. A partir de la setmana que ve s’hi celebra el World Sacred Spirit Festival, en què la Fortalesa de Mehrangarh, del segle XV, museu i Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, acull més de 200 músics de tot el món. Si no ets a temps d’anar-hi no et preocupis. Cada tardor la fortalesa també és l’amfitriona d’un festival de música folklòrica en què els organitzadors han inclòs Mick Jagger. Una immersió a l’Índia d’abans dels gratacels és possible entre les nombroses cases de color blau cobalt de Jodhpur, pintades així per reflectir els rajos de sol, marcar l’estatus social superior dels seus habitants, repel·lir insectes o simplement per estètica, depenent de la persona a qui ho preguntis. També s’hi pot visitar el palau Umaid Bhawan, un conjunt art déco que encara acull l’antiga família reial però que també funciona com un hotel de luxe.

Churchill, Canadà

Enfrontar-se al canvi climàtic

La ruta ferroviària de 1.600 quilòmetres que anava del nord de Winnipeg a Churchill va estar fora de servei durant 18 mesos a causa de les inundacions que va patir el 2017. Coneguda per ser una àrea d’albirament d’óssos polars i amb un transport assequible, la falta de visitants va provocar que moltes empreses acomiadessin treballadors per sobreviure. Ara, amb el tren restaurat fa poc, Churchill s’està recuperant. L’organització sense ànim de lucre Polar Bears International, que ha obert no fa gaire un nou centre d’interpretació a la ciutat, assegura que des dels anys 80 la població d’óssos polars de la badia de Hudson occidental, on hi ha Churchill, s’ha reduït un 30% a causa de l’escalfament global i del declivi del gel marí del qual depenen els óssos per accedir a les foques de què s’alimenten. Com que Churchill es veu tant davant de l’amenaça com de l’oportunitat del canvi climàtic, aquesta tardor obrirà l’Observatori Marí Churchill, dedicat a l’estudi dels efectes dels abocaments de petroli sobre el gel marí.

Astúries, Espanya

Oviedo, capital mundial del formatge

Astúries ha sigut durant molt de temps el refugi d’estiu dels que eviten la gentada que es reuneix a la costa del Mediterrani. Avui dia, tot i que aquesta regió és coneguda per la seva hospitalitat, no rep gaire turisme internacional. Segurament degut a la seva plujosa reputació. Però l’arribada de nous visitants serà inevitable a partir del 2021, quan l’AVE travessi els Picos de Europa, fet que facilitarà l’accés a la província des de Madrid i altres parts d’Espanya. Els visitants hi trobaran rutes de senderisme i ciclisme, com la Senda del Oso i la Senda del Cares, el parc nacional més antic d’Espanya, els antics assentaments celtes coneguts com a castres, mines d’or romanes i un centre cultural dissenyat per Oscar Niemeyer. A part de per la seva famosa hospitalitat, Astúries és coneguda per ser la terra lletera d’Espanya, per això és normal que la seva capital, Oviedo, sigui la capital mundial del formatge 2020.

Addis Abeba, Etiòpia

Capital Mundial de la Cultura i el Turisme

Etiòpia, on diuen que va néixer el cafè, on en l’edat de pedra els nostres avantpassats van ser els primers a convertir les pedres en eines i on les esglésies es van tallar a la roca dalt dels cingles, és l’economia d’Àfrica amb una expansió més ràpida. Enlloc és més evident el seu ascens que a la bulliciosa Addis Abeba. La capital del país ha sigut nomenada Capital Mundial de la Cultura i el Turisme 2020. I per una bona raó: els seus tresors inclouen Aksum -que segons la tradició és el lloc de naixement de la reina de Saba-, un museu nacional que custodia artesanies tradicionals i fòssils prehistòrics, la catedral de la Santíssima Trinitat i l’església monolítica Medhani Alem, la segona més gran d’Àfrica. La ciutat compta amb el primer tramvia de l’Àfrica subsahariana i un sector industrial i de transport que aposta per les energies renovables. Els espais públics s’han tornat més verds i hi ha més allotjaments ecològics per als turistes.

Lake District, Regne Unit

Celebrar el romanticisme de William Wordsworth

La lírica de William Wordsworth va donar forma al romanticisme, el moviment de l’individualisme, la inspiració i la relació amb la natura que per al cèlebre poeta es plasmava a Lake District, una regió verda de cims i valls al nord-est d’Anglaterra que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 2017. El 2020, 250è aniversari del naixement de Wordsworth, un ambiciós projecte de més de 7 milions d’euros, Reimagining Wordsworth [Reinventant Wordworth], posarà en relleu l’escriptor al comtat de Cúmbria, sobretot a l’encantador poble de Grasmere. El poeta hi va viure i hi va escriure algunes de les seves obres fonamentals, com Els narcisos. A Dove Cottage, la llar del poeta, i al Museu de Wordsworth es crearan nous espais i el poble inaugurarà un jardí sensorial amb plantes locals de l’època de l’escriptor. A Cockermouth, el lloc de naixement de Wordsworth, la Wordsworth House and Garden també acollirà una exposició a partir de mitjans de març. Però potser la manera més memorable de retre un homenatge al pioner ambientalista és vagar pels camps de la zona -es duran a terme diverses lectures de poesia als voltants de Cúmbria, amb les seves profètiques paraules-: “Deixa que la natura sigui el teu mestre”.

Egipte

El museu arqueològic més gran del món

Els egipcis estan construint com els faraons per acabar a temps el massiu i esperat Gran Museu Egipci i poder-lo inaugurar a finals d’aquest any. El projecte, que es calcula que costarà mil milions de dòlars, ha implicat milers de treballadors i gairebé dues dècades de mà d’obra. El que diuen que serà el projecte més gran d’arqueologia del món està situat a poc més d’un quilòmetre i mig de les piràmides de Gizeh i contindrà prop de 100.000 objectes, incloses més de 5.000 peces relacionades amb el rei Tutankamon. Aquest nou museu s’afegirà a altres espais arqueològics inaugurats recentment, com ara el Museu Nacional de la Civilització Egípcia i una antiga tomba de frescos de colors a la necròpolis de Saqqara. Visitar el Caire serà més fàcil que mai per gentilesa del nou aeroport internacional de Sphinx.

Urbino, Itàlia

Mig mil·lenni després de Rafael

Enguany és el 500è aniversari de la mort de Rafael, un dels pintors renaixentistes més emblemàtics d’Itàlia. Rafael va viure a Urbino, en una casa conservada a la perfecció al carrer de la romàntica Piazza di San Francesco. Al primer pis hi ha un dels seus primers frescos. Al segle XV la casa era un lloc de trobada d’alguns dels millors artistes i escriptors de tot Itàlia. A partir del mes d’abril, fins a finals del 2020, la ciutat celebrarà fires, conferències i espais dedicats a la literatura i la dansa. Avui l’essència artística d’Urbino és viva. A més a més de poder presumir de tenir una de les universitats més antigues del món (la Universitat d’Urbino va ser fundada el 1506), la ciutat també és considerada la capital del llibre d’Itàlia gràcies al seu Institut de Decoració i Il·lustració de Llibres. Hi ha un festival de jazz a l’agost. Urbino té una ciutat emmurallada en un turó amb nombroses vistes al paisatge submarí de Le Marche. Urbino té tot el que té la Toscana però a meitat de preu i amb la meitat de turistes.

Alps Julians, Eslovènia

Una renovada ruta verda per als amants del senderisme

Eslovènia és segurament el país més conscient del medi ambient de tot el món. El 2016 la seva capital, Ljubljana, va ser nomenada Capital Verda Europea i el 2017 es va convertir en el primer país certificat com a destí verd. Així que no és sorprenent que aquesta franja muntanyosa amb dos milions d’habitants hagi enllestit la ruta sostenible Juliana Trail per rebre els excursionistes aquesta primavera. La llarga ruta circular, de 270 quilòmetres, que rodeja el Parc Nacional de Triglav (i el cim més alt del país, el Triglav) i connecta petits pobles dels Alps Julians, té una doble raó de ser. Una és òbvia: proporcionar als aventurers una ruta que travessi els paisatges més destacats del país, com el llac Bled, el riu Soča i el llac glacial Bohinj. Però aquesta ruta també atraurà més viatges a llocs que abans passaven desapercebuts. La responsabilitat, després de tot, es troba en el pla mestre del turisme a Eslovènia. “Avui dia no n’hi ha prou amb estimar el paisatge -diu Janko Humar, el director de la junta de turisme de la vall del Soca-, cal gestionar-lo de manera proactiva per preservar-lo per al futur”.

Menorca, Espanya

Una nova galeria d’art contemporani

Estimada pels seus paisatges salvatges i platges verges, Menorca, la segona illa més gran de les Balears i declarada Reserva de la Biosfera per la Unesco, s’està preparant per atraure una multitud d’artistes el 2020. Hauser & Wirth, una de les millors galeries contemporànies del món, obrirà un centre d’art a l’illa del Rei, un illot amagat al port de Maó, dins d’un desaparegut hospital naval del segle XVIII i les seves dependències. La galeria promet contribuir a la restauració total de l’hospital i preservar l’ecosistema de la zona a través de jardins dissenyats per l’artista paisatgista Piet Oudolf. Amb exposicions temporals, activitats educatives, un programa de residència i un restaurant, l’arribada de la galeria complementa l’enfocament estricte de l’illa en la conservació i el turisme slow.

Copyright The New York Times