Aquest espai ha canviat molt al llarg dels anys. Poca cosa queda de l’antiga placeta de Sant Miquel, i encara menys de l’església que li donava nom. La plaça actual està presidida pel monument als castellers d’Antoni Llena i per l’edifici municipal Novíssim, un petit gratacel que es va construir després d’enderrocar una illa de cases. Però per als nostres besavis, aquesta cruïlla entre els carrers dels Gegants, baixada de Sant Miquel i Font de Sant Miquel era l’escenari d’un crim. La història va aparèixer a tots els diaris, i la impremta Borràs del carrer del Carme la va editar com un romanço, d’aquells que es recitaven per places i mercats.

El senyor Pau Sapiens era un sastre ric que tenia botiga a la mateixa casa on vivia, al carrer de la Font de Sant Miquel cantonada amb el carrer dels Gegants. El dilluns 16 de febrer del 1846 ell i la seva esposa van sopar amb el germà del Pau, que es casava l’endemà. A mig matí, quan el nuvi va anar a buscar els seus parents va trobar la porta del domicili oberta. A dintre hi va veure mobles rebentats, calaixos oberts, tot escampat per terra. Horroritzat, va descobrir els cossos sense vida del seu germà i la seva cunyada. El dormitori era ple de sang. Les dues víctimes estaven lligades de mans i peus, ell bocaterrós al damunt del llit, amb un mocador a la boca. Presentava una ferida feta amb un objecte punxegut a la templa esquerra, i estava tan inflat i ensangonat que era difícil d’identificar. Ella jeia cara amunt, oculta sota un edredó. L’havien mort ofegant-la amb el mocador que tenia entaforat fins al coll. Estava molt blava i amb signes d’haver patit una llarga agonia. La policia creia que havien sigut torturats; van trobar un martell i una navalla amb restes de sang. No hi havia dubte que el mòbil era el robatori: s’havien foradat les parets buscant amagatalls i faltaven 15.000 duros, una autèntica fortuna. Els cadàvers van ser portats al dipòsit de l’Hospital de la Santa Creu i exposats. La premsa deia que havien vingut a veure’ls des de Sant Andreu, el Prat i Gràcia.

Durant quasi un any no es va tenir cap pista de qui havia sigut l’autor del crim, fins que uns presidiaris van explicar que la banda d’un tal Morros els havia proposat un assalt a casa d’un ric, a qui matarien per evitar que els pogués identificar. Josep Morros havia fugit a València, on l’havien ficat a la presó. Els seus còmplices van ser detinguts poc després. El 21 de juliol del 1847 es va reunir un tribunal militar a l’edifici del Refino de la Rambla. Hores abans ja hi havia una multitud congregada. Els acusats formaven una banda criminal integrada per divuit homes i dues dones, el cap de la qual era Morros. Pèl-roig i forçut, tenia cinc fills amb la prostituta Rosa Rovira. Tots dos eren sospitosos d’un assassinat en un domicili de la Rambla. El dia del crim van entrar a la sastreria dels Sapiens preguntant per una capa. Mentre el sastre els en mostrava una, li van cobrir el cap amb la mateixa capa, i després van immobilitzar la seva dona. Llavors va entrar la resta de la banda, que esperava al carrer. Eren quarts de nou i no van marxar fins a les quatre de la matinada, amb el botí.

Morros i els seus dos lloctinents van ser condemnats a morir al garrot vil, i la sentència es va complir dos dies més tard. Els diaris deien que hi va acudir una gran gentada. La Rosa va ser perdonada perquè estava embarassada; la van tancar 10 anys a la Galera del carrer d’en Robador. Passat un temps va aparèixer l’anunci: se subhastaven les eines de lladre dels condemnats a benefici dels hereus del matrimoni Sapiens. Rossinyols, cera, navalles i destrals, mal ofici.