El 1968 va ser un any especialment convuls als Estats Units. Les universitats van ser el centre de les queixes contra la Guerra del Vietnam i els estudiants es van rebel·lar contra la pròpies regles universitàries, que consideraven rígides i antiquades. Altres joves volien fer una revolució inspirada en la cubana i alguns advocaven per una revolució més mental que política, com els hippies, o més mediàtica que violenta, com els anomenats yippies. A més, va ser un any important per a lluita pels drets civils dels negres. Martin Luther King va liderar la lluita partidària de l’estricta no-violència i d’inspiració cristiana, però els Panteres Negres, més joves, insistien que sense violència no hi havia revolució, un argument que van creure reforçat quan el 4 d’abril Luther King va ser assassinat per un franctirador a Memphis. Els aldarulls i saquejos posteriors a la seva mort van ser terribles i van provocar desenes de morts a tot el país. El 1968 també va ser un any electoral: al novembre s’escollia un nou president i Lyndon B. Johnson no es presentava a la reelecció. Per al Partit Demòcrata, un candidat possible era Bobby Kennedy, de l’ala esquerra del partit, atent a les reivindicacions juvenils i partidari d’acabar amb la Guerra del Vietnam. Però Bobby va morir assassinat el 6 de juny, després de guanyar les primàries per a la candidatura presidencial del seu partit. Al final, va ser elegit president el republicà Richard Nixon (en una dinàmica habitual en aquells anys: l’esquerra prenia els carrers i la dreta guanyava les eleccions).