'Al món hi ha dos tipus de persones: les que tenen un revòlver carregat i les que caven el forat. I tu ets de les que caven”. Aquesta frase, que deia Clint Eastwood a El bo, el lleig i el dolent, resumeix l’essència de l’existència humana. Ens ve a dir que al món sempre hi ha dos grups d’individus: els que tenen sort i els que ho passen malament, els que gaudeixen de la vida i els que la pateixen.

Per exemple, al món hi ha dos tipus de persones: les que se senten cofoies quan els fan un elogi i les que es moren de vergonya i només desitgen que passi ràpid aquell moment. De fet, algun estudi psicològic s’ha aventurat a posar-hi una xifra: el 68% de les persones associen el reconeixement dels mèrits amb la vergonya. Es creu que això s’educa en la infància, perquè a la majoria ens han ensenyat que la vanitat i presumir dels èxits personals és un comportament poc adequat, és de mala educació.

Mentre les persones que conviuen bé amb l’elogi són capaces de fer-ne gala, explicar-ho públicament i fins i tot n’hi ha que difonen les lloances que han rebut a través de les xarxes socials, les persones que no porten bé aquesta situació s’ho passen fatal tant si opten per agrair l’elogi per educació com si trien rebutjar la lloança per modèstia o per menystenir els propis mèrits.

Els psicòlegs també consideren que incomodar-se amb els elogis pot ser indicatiu de baixa autoestima. La persona no tolera el reconeixement públic perquè desconfia de la seva veracitat. Són persones amb una percepció molt negativa d’elles mateixes i si reben una alabança creuen que són víctimes d’un engany que els queda fora del seu control. Fins i tot hi ha casos en què aquesta situació pot provocar una crisi: arriben a pensar que ells mateixos són impostors, que han enganyat els altres, sense pretendre-ho, amb unes suposades virtuts que en realitat no posseeixen.

Un altre fet torbador de rebre elogis és que la persona se sent jutjada, observada i tractada amb una certa intimitat. La lloança passa, de sobte, a convertir-se en un suplici futur: la por a no acomplir més endavant les expectatives generades.

Davant el tràngol a l’hora de rebre floretes, els psicòlegs donen dos consells. D’una banda, no caure mai en l’efecte patata calenta, és a dir, reaccionar lloant ràpidament l’altra persona per correspondre al seu reconeixement. Aquest gest converteix el teu elogi en un simple compromís i això reforça la idea que les lloances es fan no perquè les mereixis sinó per quedar bé. A més, automàticament pots fer sentir incòmoda l’altra persona, que t’ha brindat una lloança sincera i en canvi nota que en rep una altra per simple educació.

De l’altra, segons els experts el truc per aprendre a encaixar compliments consisteix, primer, a agrair-lo de manera breu. Un simple “Gràcies” pot ser suficient. Després, assumir-lo com a cert. I finalment fer avançar la conversa. Per exemple: si us han dit que heu fet molt bé una tasca, podeu preguntar: “Què és el que t’ha agradat? És per assegurar-me que la pròxima vegada ho puc repetir”.

I si encara us costa, recordeu una sentència que em va dir fa uns dies una persona sàvia: “També s’ha de ser generós a l’hora de rebre”.