L’antropocè, nova era

Naomi Klein defensa que la crisi ecològica també pot ser el revulsiu per provocar el canvi de model

EL DEBAT SOBRE EL CANVI CLIMÀTIC ÉS SEMPRE PLE DE MALES NOTÍCIES. Les dades sobre l’escalfament global són alarmants, però malgrat la unanimitat a reconèixer que és el resultat d’un projecte industrial basat en la dependència dels combustibles fòssils, les cimeres s’encallen de manera sistemàtica. Científics de totes les disciplines, des de la biologia a la filosofia i les humanitats, dediquen ara molts esforços a estudiar l’anomenat Antropocè : el moment en què l’impacte humà sobre la Terra inicia una nova era geològica que fa indissociable la tradicional distinció entre història natural i història humana.

Tot i que alguns autors situen l’origen d’aquesta era a la Revolució Industrial, d’altres s’inclinen a acostar-lo als anys posteriors a la Segona Guerra Mundial. Aquella va ser l’etapa de la “gran acceleració”, caracteritzada per un creixement demogràfic i econòmic exponencial, el desenvolupament tecnològic i dels mitjans de transports, l’arribada del turisme massiu i el predomini del consum com a cultura col·lectiva. És la implantació d’un model basat en el creixement sense límits que utilitza els recursos naturals com si fossin gratuïts i il·limitats.

L’activista Naomi Klein, coneguda pels bestsellers No logo i La doctrina del xoc, fa ara un pas més en la dissecció de les entranyes del sistema econòmic i social per defensar que la crisi ecològica és el resultat d’aquest model, però també el revulsiu que podria provocar-ne el canvi. A This changes everything. Capitalism vs the Climate, Klein propugna que es consideri el canvi climàtic com una emergència global perquè és la clau per revertir alguns dels reptes més urgents del moment. El seu, doncs, és un llibre crític però optimista, en un debat en què el catastrofisme porta a la paràlisi i la falta de compromís polític convida a la frustració.

El canvi climàtic és també un debat sobre cultura. Permet rescatar la humilitat com a virtut, ja que força a relativitzar el paper de l’espècie humana en l’espai i el temps. Som només una espècie d’un petit planeta en el marc d’una història que ens depassa. Però també porta a reivindicar el lloc com a valor social i cultural. El canvi climàtic té conseqüències molt concretes a escala local. Ser-ne conscient pressuposa una connexió íntima amb l’entorn natural més immediat que requereix temps i un coneixement que és més difícil d’adquirir en un món urbà i industrialitzat. Per fer front al canvi climàtic, el fenomen global per excel·lència, cal, paradoxalment, arrelar i prendre consciència del lloc.

Més continguts de

El + vist

El + comentat