COMPANYS DE VIATGE

Errar és humà

RAFAEL ARGULLOL
RAFAEL ARGULLOL Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Em fa la impressió que, després de Shakespeare, Anton Txékhov és el dramaturg més representat als escenaris de tot el món. Seria coherent que fos així, perquè tots dos s’ocupen de la tragicomèdia de l’ésser humà, però mentre Shakespeare ho fa des d’una dimensió més aviat èpica, Txékhov recorre al lirisme de la vida quotidiana. Tots dos són profundament pessimistes i tots dos esmorteeixen el seu propi pessimisme amb l’ajuda de la ironia, més mordaç i fosca en Shakespeare, més còmica i desesperançada en Txékhov. Si hem de jutjar per la seva permanent programació teatral, continuem necessitant-los tant l’un com l’altre, convertits en còmplices i complementaris.

Pel que fa a Txékhov, em costa decidir si prefereixo els seus relats curts o les seves obres teatrals. No és estrany que aquestes últimes triomfessin a Moscou durant els anys de transició entre el segle XIX i el XX gràcies al talent del revolucionari actor i director Konstantín Stanislavski. Stanislavski, un director decisiu per entendre tota la interpretació moderna, trenca amb la tradició declamatòria anterior, abomina de l’èmfasi i enderroca el cartó pedra que emmascarava els escenaris. Just el que textos com La gavina, L’oncle Vània, Les tres germanes o L’hort dels cirerers - tots estrenats sota la direcció de Stanislavski- necessitaven per arribar al teatre com una alenada d’aire fresc, sense la solemnitat de grandiloqüents metàfores i amb la veritat dels petits gestos decisius que dibuixen la vida.

Tanmateix, els relats curts de Txékhov són igualment extraordinaris en la seva efímera intensitat. L’escriptor rus en va escriure tants, i sobre motius tan diversos, que és gairebé impossible trobar un aspecte de la naturalesa humana que no hagi tractat. Sempre amb el mateix tarannà: un aire subtil que rebutja els tremendismes, una ironia entre tendra i estripada, una generositat última per als errors humans que el metge Txékhov sempre va atribuir a les nostres pròpies limitacions. Si hagués de citar un títol seria La dama del gosset. És difícil trobar un equilibri tan exacte entre modèstia i bellesa. 

Més continguts de