Dijous, al Telenotícies migdia, ens explicaven que des del 20 de setembre, dia de l’operació policial contra el referèndum, la venda d’entrades per al Temporada Alta s’havia frenat. Salvador Sunyer, director del festival de teatre, analitzava una mica el que havia passat: “Hem quedat absorbits per la immediatesa, pel que està passant avui. I crec que tots tenim ganes de saber què passarà demà i què volem que passi sobretot demà. Quan arribi aquest moment tornarem al teatre, a veure exposicions, a llegir llibres...”

En una entrevista que li feia l’Antoni Bassas a Jordi Puntí en aquest mateix diari, l’escriptor li admetia que aquests dies tan convulsos li era més difícil treballar: “A mi em costa molt concentrar-me aquests dies i posar-me a escriure, però ho haig de fer i em dic: «Deixo tot aquest món a fora i me’n vaig al meu altre món». És un refugi, i quan ho aconsegueixes és meravellós”.

Certament, des del 20 de setembre vivim en un estat de consternació que ha enrarit l’ambient. Els amos dels restaurants asseguren que no omplen les taules com abans i les sales de cinema estan més buides que de costum. Hem quedat absorbits per una necessitat de devorar l’actualitat minut a minut, enganxats als especials informatius que fan a tota hora i a les xarxes socials, com si en qualsevol moment s’hagués d’acabar el món.

Fa un parell de dies una castellera m’explicava que en aquestes dates tan crispades, més gent que mai ha anat als assajos per al tres de nou amb folre. El mèrit de la convocatòria es deu a la necessitat que molts de la colla sentien d’esbargir-se i canalitzar la indignació transformant-la en energia per aixecar un castell. I ves per on, la construcció humana els ha funcionat millor del que és habitual.

Si les obres de teatre ens estan esperant a les sales, si els escriptors asseguren que, malgrat el clima, capbussar-se en la ficció acaba resultant meravellós, si fins i tot els castellers s’enfilen millor que mai, ¿què esperem tots plegats per normalitzar les nostres vides?

Els metges i psicòlegs asseguren que aquestes setmanes els han augmentat les visites i que l’angoixa pel Procés ha entrat a les consultes. Ja n’hi ha prou: escampeu la boira! El que hagi de passar, passarà, i ja us n’assabentareu. Però no doneu la raó a tots els que surten a Antena3 explicant que, de cop, la convivència s’ha fet tan impossible que ens fa por sortir al carrer.

Feu un esforç: compreu entrades per anar al teatre o al cinema, refugieu-vos en el llibre que no vau poder llegir aquest estiu, feu una sorpresa a la parella i porteu-la a sopar a un restaurant, o truqueu als amics i convideu-los a dinar a casa per parlar de qualsevol cosa menys de política. Apagueu la tele i poseu música. O aneu a veure la fantàstica exposició d’Andy Warhol al CaixaForum. Sortiu a caminar per la muntanya o aneu de botigues i compreu-vos el primer modelet de tardor. Apagueu el mòbil i aneu a respirar fondo davant del mar, o agafeu la bicicleta, que fa massa temps que teniu aparcada. Com deia Puntí, “aneu al vostre altre món” i quedeu-vos-hi una estona. Perquè compensa. La sensació de descompressió, de treure’s de sobre l’abric de transcendència que portem de fa setmanes, és meravellosa.