Vull fer un comunicat a totes aquelles persones que, d’aquí tres o quatre setmanes, després de molts dies sense veure’ns per culpa de les vacances, el primer que em diran és “Estàs blanca!” I m’ho diran amb aquella ganyota que insinua el fracàs del meu estiu. No portaré marcada a la pell la garantia d’haver gaudit com cal. Les meves disculpes.

El comentari “Estàs blanca!” té succedanis: “Que no has fet vacances, encara?”, “Has treballat tot l’estiu?” o “Que no t’has mogut de casa?” són preguntes mostren una preocupació pel meu benestar. Una menció a part mereixen els pessimistes: “Que has estat malalta aquestes vacances?” Per sort, encara queden optimistes: “Millor. Així no et sortiran arrugues”. O la versió hardcore: “Tu un càncer de pell no l’agafaràs pas, eh?”

Tinc en gran consideració els humoristes: “Nena, que t’has amagat en una cova aquest estiu?”, “T’ho has gastat tot en cremes solars, no?” o “Que t’has barallat amb el sol o què?” Després hi ha l’enginy per comparació: “A casa teva el sol se’l queda tot el teu marit, eh?” o “Em sembla que ell s’ho ha passat millor que tu”.

Voldria tenir un record també per als matemàtics. Saben més de números que els dermatòlegs: “Dona, potser t’has passat amb el protector solar. Amb un 15 ja n’has de tenir prou”, “El 50 és massa. Si hi vas poca estona amb el 30 ja fas i apuges el to” o “Al principi de l’estiu el 50 està bé, però després ja pots baixar al 15 perquè, si no, no hi ha manera”.

Amb qui procuro no ensopegar és amb els que van de científics i metges experts sense haver-los fet cap consulta: “Ves alerta perquè deus tenir els nivells de vitamina D per terra i pots acabar amb osteoporosi”, “Que no et toqui el sol tampoc és bo”, “T’ha de tocar el sol perquè així fas més cara de salut”. Una abraçada també als aprenents de psicòlegs i experts en conducta humana, sobretot la meva: “Ets de les que no aguanta ni cinc minuts al sol, oi?”, “No cal que vagis a passar tot el dia a la platja, però una passejada pel costat de l’aigua va bé” i “Els que sou com tu us va millor anar-hi a primera hora del matí o a última hora de la tarda”. Gràcies.

N’hi ha que pensen que si estic blanca no és una qüestió de melanina, sinó que tinc un problema de temps: “A les cames, com a mínim, t’hauria de tocar el sol vint minuts al dia”, “Et poses cada dia al sol només deu minuts sense protector i així no hi ha temps que et faci mal”, “Si et poses el factor 50 t’has d’estar cinc hores al sol per posar-te morena”.

No cal dir que m’emociona la sensibilitat dels artistes, els experts en tonalitats, els que aprecien l’escala cromàtica com si fossin esquimals amb el color de la neu: “No has trencat ni el blanc”, “Tu no ets blanca, ets rosa”, “Ets tan blanca que sembles fluorescent”, “Tens el to de l’Iniesta”, “Tu no et poses morena, et poses vermella”. Cal destacar la inestimable col·laboració dels crítics i admiradors de l’expressionisme: “No et poses morena, però et surten pigues”, “La gent blanca com tu heu de vigilar les taques”.

I finalment hi ha els llestos que es pensen que visc al segle passat: “¿Ho saps, que hi ha autobronzejadors?”, “Als centres d’estètica et ruixen amb canya de sucre”, “A les farmàcies venen unes tovalloletes”, “Hauries de fer una mica d’UVA tot l’any”. Gràcies a tots pels vostres imprescindibles comentaris i consells. Sort en tinc de vosaltres, de veritat. Segur que si us fes cas semblaria mulata.