KNOCKOUT
Diumenge 27/01/2019

Et canviarà la vida

No voldria fer-vos desdir de les vostres aspiracions i excentricitats. Al contrari. Cal continuar-ho provant. Potser la felicitat és això

Mònica Planas
3 min
Et canviarà la vida

Atotes les persones d’esperit lleuger i necessitat permanent de millorar la nostra existència ens ha passat alguna vegada. De sobte hem dipositat grans esperances en algun objecte amb el desig que contribueixi poderosament a canviar-nos la vida. Després, ni l’objecte resulta tan eficaç com ens imaginàvem ni la nostra vida tan mal·leable com confiàvem.

Una enquesta sense cap representació estadística em descobreix tot tipus de béns en què persones de bona fe han invertit diners i somnis aspirant a un canvi radical.

Un robot de cuina. Una conversa amb una desconeguda el va convèncer que aquest giny li solucionaria tots els drames gastronòmics. Menjaria més sa, dedicaria menys temps a cuinar, li quedaria sempre boníssim, estalviaria a l’hora de comprar i embrutaria menys la cuina. Va adquirir l’aparell pagant-lo a terminis i el tercer mes ja tenia claríssim que la seva vida era la mateixa però amb un trasto més sobre el marbre que de tant en tant feia servir per ratllar parmesà.

Un arsenal de te verd. En una revista a la sala d’espera del dentista va llegir un reportatge sobre les propietats del te verd. Les seves poderoses substàncies no només li assegurarien una figura esvelta i el final dels problemes amb la retenció de líquids sinó que viuria més anys i tindria la pell radiant. Sortint del dentista es va comprar una dotzena de caixes de diferents tipus de te verd i un llibre per aprofundir en els rituals de preparació i els seus beneficis concrets segons la tipologia. Després de consumir-ne deu tasses i cansar-se del gust d’enciam bullit, el te va caducar en un armari.

Un hort urbà. El somni de recuperar l’esperit de pagès de la família li va fer comprar una jardinera enorme especial per tenir un hort a la terrassa. Va adquirir terra de la més bona, adobs naturals i una selecció de petits brots d’hortalisses i verdures ecològiques que millorarien la qualitat de la seva alimentació i el connectarien amb la natura en plena ciutat. Ara la jardinera és un desert trist des de l’última collita abans de marxar de vacances d’estiu.

Una consola. Mai li havien interessat els videojocs, però descobrir que n’hi havia un que et permetia fer un entrenament físic sobre una plataforma que et calculava fins i tot la despesa energètica i et personalitzava els entrenaments la va estimular a comprar una consola. Li estalviaria pagar un gimnàs i la mandra d’anar-hi. Va seleccionar un programa d’exercici matinal diari que va dur a terme, amb interrupcions, durant un mes. Un dia va desconnectar la consola i la va guardar perquè venien convidats a casa i mai més la va tornar a instal·lar.

Tres bonsais. Primer va ser un, i després en van venir dos més. Cuidar-los es va convertir en la nova meditació. La preocupació es va accentuar quan els arbrets van començar a perdre fulles, tot i seguir les instruccions d’un manual. La culpabilitat per la mort dels bonsais i pensar que havia malgastat els diners van estroncar aquella nova afició.

També hi ha una màquina de cosir, una bici estàtica, una enciclopèdia de còctels i un col·leccionable de cedés de meditació que s’han mort de fàstic sense canviar la vida dels seus propietaris. No voldria fer-vos desdir de les vostres aspiracions i excentricitats. Al contrari. Cal continuar-ho provant. Potser la felicitat és això. No cal que res et canviï la vida. Només cal anar-la canviant tu.

stats