EL GRAN CARNAVAL

‘Eyes Wide Shut’, present i passat

Fa pocs dies vaig escriure a Google “ Eyes Wide Shut música per a un article que tinc al cap. Volia buscar informació sobre el tan fascinant ús musical en l’última pel·lícula de Stanley Kubrick. Vaig trobar alguns materials que segur que em serviran i també uns altres que no em vaig saber estar de tafanejar. Eyes Wide Shut, des que la vaig veure, poc abans de la seva estrena oficial a principis de setembre del 1999, a l’enyorat cinema Club Doré de la Gran Via, ha sigut un film amb una capacitat de fascinació que no s’ha apagat ni una mica. La història del matrimoni en crisi que s’introdueix en un enfilall d’obsessions, de trobades malaltisses, de personatges obscurs i misteriosos. L’escena de l’orgia, tan estranya, tan capaç de generar estranyesa, tan oberta a pensar sobre l’ús del cos de la dona, tan poc complaent, tan suggeridora alhora. L’escena de la botiga de disfresses, la discussió de Cruise i Kidman sota els efectes de la marihuana, el sexe, tangible i intangible... La presència total d’un Kubrick demiürg, minuciós, la seva fama d’obsessiu, de perfeccionista...

Ara llegeixo Nicole Kidman a l’entrevista del Times Magazine que avui també publiquem al suplement explicant que Kubrick no li va semblar cap creador sinistre ni torturador, que no es va sentir explotada ni coaccionada -durant el rodatge es va suggerir que el seu afany perfeccionista podia arribar a cotes de maltractament psicològic- i que el que sí que va voler és controlar al mil·límetre els seus nus, l’abast del seu personatge, les motivacions, els dubtes. Una entrevista interessantíssima. També m’he assabentat -s’explica al llibre sobre Kubrick escrit per David Mikics- que durant el llarg procés de gestació del projecte -des de finals dels setanta que hi pensava- li van passar pel cap els noms de Steve Martin, Woody Allen, Dustin Hoffman, Warren Beatty, Alan Alda, Albert Brooks, Bill Murray, Tom Hanks i Sam Shepard. Al principi volia que fos una comèdia i barrinava un còmic per al paper protagonista! Que n’és de fascinant tenir pistes i intuïcions sobre la morfologia canviant i metamòrfica de les obres d’art. Sobre com són i com haurien sigut. Sobre com són en el passat i quin pòsit deixen en el present.

El + vist

El + comentat