Alguns cinemes del país projecten pel·lícules amb garantia per als espectadors: si la pel·lícula no convenç durant la primera hora de projecció, l’espectador pot sortir de la sala i li retornen l’import total de l’entrada. ¿I si poguéssim retornar els llibres que, havent-ne llegit unes quantes pàgines, ja veiem que no són el que ens pensàvem?

De tota manera, als llibres, a les pel·lícules, i a tantes altres coses, els podem donar una segona oportunitat. Sergi Corominas es va llicenciar en història contemporània, però s’ha dedicat a altres coses. Treballa en una agència de viatges i sempre que pot esgarrapa hores per llegir, sobretot novel·la històrica. El primer cop que va tenir a les mans el llibre Una princesa en Berlín (Tusquets) no va aconseguir passar d’unes desenes de pàgines. No recorda el motiu concret pel qual no despertava el seu interès, però la lectura se li feia d’allò més feixuga. Un dia, al cap dels anys, alçant la vista cap als prestatges més elevats de la llibreria de l’habitació va fixar la mirada en el llom d’ Una princesa en Berlín. Va situar l’escala d’alumini just a sota seu, s’hi va enfilar, va allargar el braç i, sense baixar-ne encara, va obrir la primera pàgina d’aquell llibre que havia menystingut. Hi va llegir, amb lletra escrita per ell mateix: “Sant Jordi 1992, regal de la Laura”. Va mirar de començar-lo de nou i, sorprenentment, s’hi va capbussar. Avui el Sergi considera Una princesa en Berlín un llibre esplèndid, que retrata molt bé els anys i els fets que es van viure a Alemanya just a continuació de la Primera Guerra Mundial, durant els inicis de l’anomenada República de Weimar. L’autor, el nord-americà Arthur R.G. Solmssen, va viure una part de la seva infància a Berlín, cosa que li va permetre documentar-se a fons sobre tot aquest període caracteritzat per una alta inestabilitat política i social. Al llibre hi desfilen personatges com el pintor Max Liebermann, l’escriptor Bertolt Brecht i el líder nazi Hermann Göring. “A través de les vivències del protagonista, Peter Ellis, un jove artista nord-americà que viu una doble vida -freqüenta, d’una banda, els elegants salons de nobles i banquers i, de l’altra, els tuguris bohemis dels artistes-, coneixem amb detall les tensions de l’època, com ara la hiperinflació que va sacsejar Alemanya al principi dels anys 20, la qüestió de les reparacions de guerra exigides pels aliats a través del Tractat de Versalles, les confrontacions entre comunistes i nacionalistes portada als carrers en forma de batalles campals, l’episodi de l’ocupació del Ruhr per part de l’exèrcit francès, el putsch o intent de cop d’estat de Hitler a Munic o el creixent antisemitisme que es reflecteix, per exemple, en l’assassinat de Walther Rathenau, el ministre d’Afers Exteriors d’aleshores”, explica el Sergi. Fins i tot havent-hi un còctel d’intrigues, amors, odis i passions, pot ser un bon llibre de text per a l’ensenyament sobre aquest període de la història d’Europa. Com també ho pot ser Tu no ets una mare com les altres (La Campana), d’Angelika Schrobsdorff, l’èxit recent basat en la vida de la seva mare, Else Kirschner, un text que s’allarga fins al final de la Segona Guerra Mundial.

‘El gran Gatsby’, de F.S. Fitzgerald

Enfonsada, empobrida i devastada per la Gran Guerra, Europa va perdre l’hegemonia mundial a favor dels Estats Units, una nació on es van viure feliçment els anys 20. Probablement la novel·la que millor els explica és El gran Gatsby (La Butxaca), de F.S. Fitzgerald, portada al cinema en diverses ocasions. Justament és la popularització del cinema una de les característiques d’aquells anys esbojarrats, quan van coincidir coses tan diverses com la consolidació de la cadena de muntatge en fàbriques com la Ford, la invenció del pagament a terminis per adquirir productes cars, la popularització del telèfon i els electrodomèstics, la proliferació dels receptors i la difusió de la ràdio com a mitjà de comunicació de masses, l’inici de l’alliberament de la dona i la relaxació dels costums, la reinvenció de la moda femenina i dels pentinats, l’esclat del jazz i de balls com el xarleston, l’auge dels gàngsters, el crim organitzat i el contraban a causa de la llei seca, la proliferació de revistes especialitzades i la publicitat... Aquests van ser els principals ingredients dels Anys Gatsby.

Un tràgic accident de cotxe porta Imma Tubella a radiografiar l'Europa d'entreguerres

Imma Tubella, exrectora de la UOC, tenia una casa als afores d’Albons, molt a prop d’on un Rolls-Royce conduït a gran velocitat es va estavellar l’estiu del 1935. Hi viatjaven el príncep Mdivani i la seva amant, la baronessa Thyssen. A conseqüència de l’accident, ell va morir i ella va quedar greument ferida. A Un secret de l’Empordà (Columna), Tubella fa un recorregut per la història espanyola i europea des del 1935, just abans de l’inici de la Guerra Civil, fins al 1942, quan la Gestapo va interrogar els habitants d’Albons per trobar les joies robades a la baronessa Thyssen després de l’accident que quasi li costa la vida, i que va posar fi al seu matrimoni. Després d’un munt d’hores en hemeroteques per reconstruir els fets -“La memòria popular els havia anat desdibuixant i la gent me n’explicava coses contradictòries”, diu Tubella-, va aconseguir teixir una història que ens transporta als moments cabdals de l’Europa d’entreguerres (les dues mundials), la Guerra Civil Espanyola, l’auge del nazisme i el feixisme italià, les vils accions de la Gestapo, la vida desenfrenada dels aristòcrates decadents i la misèria dels refugiats catalans als camps francesos.