Fabricar espermatozoides al laboratori

Uns científics xinesos aconsegueixen crear espermatozoides artificials de ratolí a partir de cèl·lules mare embrionàries

D’ENÇÀ QUE ES VA DESCOBRIR el gran potencial de les cèl·lules mare, s’ha aconseguit produir tota mena de teixits en plats de cultiu. Amb la combinació adequada de substàncies químiques, poden donar lloc a cèl·lules de fetge, de ronyó o fins i tot neurones. Les possibles aplicacions mèdiques són immenses: des de reparar teixits que no funcionen fins a construir òrgans sencers al laboratori, que després podrien ser trasplantats sense que generessin rebuig. Algunes d’aquestes tècniques, englobades en el que es coneix com a medicina regenerativa, encara tardaran a poder fer-se servir per curar malalts. Però podria ser que abans estigués a punt una aplicació més simple i, a la vegada, èticament més complexa: crear espermatozoides. Això és el que es desprèn del treball que els doctors Xia-Yang Zhao i Qui Zhou han publicat recentment a la revista Cell Stem Cell.

L’any 2011 el grup de Mitinori Saitou, a la Universitat de Kyoto, va anunciar que havien aconseguit convertir cèl·lules mare embrionàries de ratolí en cèl·lules germinals primordials, uns precursors tant dels espermatozoides com dels òvuls. Si després les empeltaven a testicles o ovaris, s’aconseguia que continuessin desenvolupant-se normalment. Va ser un dels primers treballs que va suggerir l’ús de cèl·lules mare per participar en la reproducció, però quedava lluny de l’objectiu final. Des de llavors hi ha hagut més intents d’avançar en la mateixa direcció, però molts dels experiments publicats no s’han pogut reproduir. Hi ha dubtes raonables, doncs, que realment sigui possible.

Ara Zhao, una biòloga de la Universitat de Guanzhou, i Zhou, un expert en clonació de l’Institut de Zoologia de Pequín, a la Xina, afirmen que han aconseguit anar més enllà. Seguint la recepta de Satiou, primer han generat cèl·lules germinals primordials de ratolí. Però, a més, han aconseguit que, en només un parell de setmanes i en un plat de cultiu, evolucionessin cap a espermàtides, el pas previ de l’espermatozoide. Després han injectat aquestes espermàtides “artificials” a una sèrie d’òvuls i, un cop implantats en úters, aquests òvuls fecundats s’han convertit en embrions. Els ratolins nascuts d’aquest experiment ja tenen més d’un any i semblen totalment sans, fins al punt que han estat capaços de tenir descendència.

Malgrat l’espectacularitat d’aquest experiment, una part de la comunitat científica no s’acaba de creure els resultats de Zhao i Zhou. La principal crítica és que tot sembla massa perfecte per ser veritat. Alguns, per exemple, troben que el pas de cèl·lula germinal a espermàtide és massa ràpid (normalment tarda un mes). Un altre dels dubtes és que el desenvolupament dels espermatozoides és molt diferent en ratolins i en humans i, encara que les observacions fossin correctes, no es pot assegurar que fos extrapolable a persones. Altres avisen que no pot ser que els animals resultants siguin normals, per molt que ho aparentin.

Si es confirma la fita del doctors Zhao i Zhou i el seu equip, s’hauran fet els primers passos per fabricar espermatozoides al laboratori i resoldre problemes de fertilitat. Extraient una cèl·lula mare d’una persona amb dificultats per generar espermatozoides sans, se’n podrien obtenir tants com fessin falta. Però hi ha un matís que ho fa més interessant: en principi res no hauria d’impedir crear espermatozoides usant cèl·lules d’una dona. A la pràctica, això voldria dir que es podria prescindir completament dels homes per a la reproducció, amb l’agreujant que tota la descendència creada amb aquest sistema seria sempre femenina, perquè cap cèl·lula d’una femella té el cromosoma Y necessari per donar lloc a un mascle.

No se sap quan queda perquè aquest escenari sigui factible, ni tan sols si ho arribarà a ser mai, però ja s’estan debatent les possibles conseqüències ètiques anticipadament. Mentrestant, els científics segueixen investigant per confirmar les dades que s’han obtingut fins ara i per trobar noves maneres de completar les etapes que queden. __ Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester

Més continguts de

El + vist

El + comentat