Reportatge

Feminismes , la Cristina Pedroche de l’Afganistan

La cantant afganesa Aryana Sayeed s’ha convertit en una de les persones més odiades al país asiàtic pel seu aspecte provocatiu, però també en una de les més estimades. No hi ha terme mitjà

El seu vestit va generar tanta polèmica i comentaris a les xarxes socials com els que Cristina Pedroche llueix la nit de Cap d’Any per retransmetre les dotze campanades des de la Puerta del Sol de Madrid. Aryana Sayeed, però, va exhibir el seu controvertit vestit durant un concert a París el maig de l’any passat i les desenes de milers de reaccions que va generar es van produir a més de sis mil quilòmetres de distància: a l’Afganistan.

Sayeed (Kabul, 1985) és una coneguda cantant afganesa que va saltar a la fama a partir del 2012 arran de la seva participació com a jurat a Afghan Star, la versió afganesa del programa de televisió Operación Triunfo, que també es fa a l’Afganistan i té un gran èxit de públic. Sayeed sempre apareix a la petita pantalla d’aquest país asiàtic sense cobrir-se els cabells amb un vel, cosa que ja es considera tota una provocació, i moltes de les seves cançons estan dedicades a les dones. Al concert de París la cantant també va mostrar la seva llarga cabellera i va lluir un vestit molt cenyit que marcava completament les formes del seu cos i que, a més, era de color beix. Això és el que va generar la gran polèmica.

Durant dues setmanes les xarxes socials es van omplir de comentaris despectius cap a ella. “És la dona més desvergonyida de la història de França. Amb el seu vestit de cos nu ha deshonrat l’Afganistan”, escrivia a Facebook una afganesa. Un altre home anava més enllà i també opinava a les xarxes socials: “Aquesta cantant amb el seu vestit no ha deshonrat només 30 milions d’afganesos sinó 1.500 milions de musulmans”. La bola es va fer tan grossa que el vestit va esdevenir un autèntic escàndol a l’Afganistan. Els modelets de Cristina Pedroche són, comparativament, una anècdota.

El marit de Pedroche, el xef David Muñoz, va difondre a les xarxes socials el desembre passat una fotografia seva vestit amb un dels provocatius models que la seva dona havia lluït l’última nit de Cap d’Any per retransmetre les dotze campanades. D’aquesta manera la presentadora va voler demostrar que tant homes com dones poden exhibir el seu cos si ho desitgen, i posar fi a les crítiques que sovint la titllen de sexista per vestir de manera tan insinuant l’última nit de l’any.

Sayeed també va recórrer l’any passat a Facebook per posar fi a la controvèrsia causada pel seu vestit a l’Afganistan. Hi va pujar un vídeo en què mostrava detalladament la famosa peça: un model de màniga llarga, tancat fins al coll, decorat amb pedreria i fet de roba especialment gruixuda, que no deixava veure ni un centímetre del cos.

“No tenia ni idea que la gent a l’Afganistan fos tan summament sensible amb la roba que és del color de la pell”, deia la cantant davant la càmera, aquest cop vestida de negre rigorós. I afegia: “Aquest vestit s’ha convertit en el principal problema de l’Afganistan, així que ara mateix hi poso fi perquè tots ens puguem concentrar en els problemes reals: la pedofília, els matrimonis infantils, la violència, els atacs suïcides...” La cantant va agafar un llumí amb solemnitat, el va encendre i va calar foc al vestit mentre la càmera continuava filmant. La roba va cremar com una torxa en qüestió de segons, i el polèmic vestit va quedar reduït a no res per art de màgia. Morta la cuca, mort el verí.

Sayeed riu ara sonorament quan recorda aquell moment. “La gent es va quedar de pedra, no sabien com reaccionar, i ja no van fer més comentaris a les xarxes!”, explica entusiasmada sense poder deixar de riure. “I jo em vaig sentir satisfeta, tot i que he de dir que va ser una llàstima cremar el vestit perquè realment era molt maco”, precisa. La cantant viu actualment entre Londres i Kabul, encara que últimament acostuma a passar més temps a la capital afganesa que a la britànica. Malgrat això, tenir una trobada amb ella a Kabul no és fàcil. Fins a l’últim moment és impossible saber quan i on serà exactament la cita. Finalment el seu mànager em convoca a les dues de la tarda en una casa d’una única planta, i fa entrar el meu vehicle ràpidament en un pati interior on diversos homes armats vigilen. “Sento els inconvenients, però quan em vaig fer mànager tampoc m’imaginava que la meva feina seria així”, es disculpa el representant de la cantant, mentre s’aixeca la camisa lleugerament i deixa veure una pistola que porta a la cintura dels pantalons.

Sayeed continua amenaçada. Un imam va afirmar durant el Ramadà en un programa de la televisió pública afganesa que qui tallés la llarga cabellera de la cantant i l’hi portés “aniria al cel”. L’agost passat Sayeed va fer un concert multitudinari a Kabul per a homes i dones, el primer d’aquest tipus a la capital afganesa (normalment aquests actes s’organitzen només per a un dels dos sexes). L’actuació va provocar manifestacions de protesta i el govern va estar a punt de prohibir-la, però també va reunir milers d’admiradors. ¿La cantant és potser massa per als estàndards de la població afganesa?

Sayeed irradia simpatia i presumeix de cos i de look : es presenta a l’entrevista curosament maquillada, vestida a la manera occidental i amb uns talons extremadament alts. Parla anglès com una britànica, i és que ha passat més de mitja vida al Regne Unit. La seva família es va exiliar de l’Afganistan a causa de la guerra quan ella només tenia 8 anys, i després d’un primer període al Pakistan i Suïssa, es van instal·lar a Londres.

“Per descomptat que no soc massa per a l’estàndard afganès!”, contesta l’artista amb convenciment. “La cultura afganesa que intenten mostrar al món no és la nostra cultura real. Últimament la gent s’ha tornat molt extremista a causa de la guerra, però la nostra cultura no és així. La meva àvia i la meva mare també són afganeses i musulmanes, i la seva manera de pensar és totalment diferent”, explica. El cert, però, és que a l’Afganistan la cantant és o bé odiada a mort o bé és bojament estimada. No hi ha punt intermedi.

“M’encantaria ser com ella!”, sospira la Saba, una noia de 14 anys que parla així de Sayeed i que menja una hamburguesa amb unes amigues en un dels nous establiments de menjar ràpid que s’han obert a Kabul, que s’han convertit en els llocs de moda per als joves. “Té una veu preciosa i és molt bona artista”, continua dient l’adolescent. Les seves amigues assenteixen amb el cap, i una altra, la Leila, de 15 anys, afirma: “És la reina del meu cor, m’agraden molt les seves cançons i és molt valenta. Volia anar al seu concert, però el meu pare no em va deixar”, lamenta.

Sayeed confessa que a l’Afganistan se sent com si estigués en una batalla constant: “Tota la llibertat que tens en altres llocs aquí no la tens. Pujar a l’escenari és un maldecap”. Malgrat això, admet que estima massa el país i la seva gent per fer les maletes i tornar al Regne Unit. “Encara que els afganesos siguin una colla de retrògrads i caps quadrats”, diu. “També hi ha gent meravellosa, amb bon cor i que és innocent. És injust que un grapat d’indesitjables facin que aquest país tingui mala fama”, es queixa. I sobretot Sayeed assegura que es queda a l’Afganistan pels joves.

“La joventut ha perdut l’esperança a causa de la guerra i intenta marxar i anar a un altre país”, afirma la cantant. “Jo podria tenir una vida de luxe a Londres o en qualsevol altre indret d’Europa, però he optat per quedar-me a l’Afganistan perquè vull fer entendre als joves que si tots ens quedem i estem units podem tenir un futur millor”, declara. La cançó preferida de Sayeed és Tu metoni, que dedica a les dones afganeses. En persa significa tu pots fer-ho, i Sayeed està convençuda que el jovent pot fer el gran canvi que l’Afganistan necessita.

Més continguts de

El + vist

El + comentat