Els joves que protagonitzen aquest reportatge no llegiran aquestes línies impreses. I si ho fan, serà perquè la seva mare o el seu pare han comprat el diari i ells l’han fullejat. Llegiran la versió en digital d’aquest reportatge -no us la perdeu!- que els haurà arribat per WhatsApp o per alguna xarxa social. Els joves nascuts l’any 2000 han crescut amb el mòbil a la mà, l’euro a la butxaca i el món a cop de clic. Són l’anomenada generació Z. Són joves acostumats als estímuls ràpids. Consumeixen cultura a la carta. Tots miren sèries a Netflix, han canviat la tele per YouTube i la música l’escolten a Spotify.

Hem entrevistat vuit joves i ho hem fet per WhatsApp, com ells es comuniquen. Textos, emoticones, fotos, vídeos i notes de veu per construir un retrat generacional. A tots els preocupa el seu futur laboral, són crítics amb la seva generació, qüestionen el concepte clàssic de relació i tenen els mateixos conflictes generacionals que en el seu dia tenien els seus pares: discussions per l’hora de tornada a casa, per la manera de vestir o pel consum d’alcohol.

Els joves entrevistats van néixer l’any 2000 i els que tenim prou edat per tenir memòria el recordem com l’any en què els ordinadors s’havien de col·lapsar i havia d’arribar la fi del món. Aquí seguim.

Ells no recorden el món sense internet i estan acostumats a compartir a les xarxes el seu dia a dia: des del seu últim viatge fins al que han menjat per dinar. Els seus records són en forma de píxels i si tenen fotos en paper són les que els van fer els seus pares quan eren petits. L’objecte més car que tenen és el mòbil. Eren uns nens quan va sortir al mercat el primer iPhone. Es comuniquen, fan amics i lliguen a les xarxes socials. Per a ells és tan natural conèixer gent a través d’Instagram, la seva xarxa social preferida, com fer-ho en persona.

FER DEL SEU ‘HOBBY’ LA SEVA PROFESSIÓ

No han vist mai els aeroports sense estrictes controls de seguretat i és impossible que recordin on eren quan van caure les Torres Bessones. Tenien només un any. Molts opten per continuar estudis a la universitat però amb la incertesa de si trobaran una feina que no sigui precària. Els seus ídols són emprenedors i youtubers que han fet del seu hobby la seva professió. Són joves amb un ampli ventall de possibilitats i moltes opcions al seu abast. Els seus pares els han proporcionat estudis de música, d’idiomes, viatges i pràctica esportiva. I si no saben fer alguna cosa, busquen un tutorial de YouTube. Estan acostumats a tenir-ho tot al moment i a la vegada. “La capacitat d’atenció ha canviat, es cansen abans. Piquen molt però aprofundeixen poc”, opina el professor d’institut Xavier Gual. Els anglicismes no els són estranys. N’hi ha que són vegetarians i esportistes i d’altres que reconeixen que no es cuiden i que el seu menjar preferit és fast food. Tots diuen que “es vesteixen amb el primer que troben” però també reconeixen que la seva generació està molt influenciada per l’aparença. Texans, samarretes i vambes -moltes vambes- són el seu uniforme.

Els preocupa el món que els envolta, es mobilitzen contra el canvi climàtic i pels drets de les dones i denuncien que les relacions sentimentals del seu entorn sovint reprodueixen patrons masclistes. N’hi ha que han crescut amb un ampli teixit associatiu i d’altres que si cauen no tenen xarxa. No es posen d’acord en si arribar a la majoria d’edat és significatiu o no. N’hi ha que diuen que tot continuarà igual i d’altres que estan il·lusionats per votar, conduir o per no dependre mai més de l’autorització paterna. Tenen bona relació amb els pares i tot just estan començant a desenganxar-se’n i a sortir de la seva zona de confort. Significatius o no, han celebrat els 18 de manera especial. Amb una festa sorpresa, amb un viatge a Nova York, amb un sopar multitudinari o amb un Barça-Madrid. Ells són la Sorayda, l’Ajay, la Queralt, l’Elisabet, l’Alfonso, la Laia, la Clara i el Biel. Són els 8 de 18.