Fotografiar el Sol sense càmera

REPORTATGE

Fotografiar el sol sense càmera

Coincidint amb el Dia Mundial de la Fotografia Estenopeica, expliquem com fer fotografies solars amb llaunes i objectes quotidians

Fotografiar el Sol sense càmera

L a fotografia estenopeica, pinhole en anglès, és un tipus de fotografia que es fa sense lents. L’òptica és reemplaçada per un forat minúscul per on passa la llum per recrear el principi de la cambra fosca. Des de fa anys, cada últim diumenge d’abril se celebra el Dia Mundial de la Fotografia Estenopeica amb activitats arreu del món, també a Barcelona. Aficionats d’aquesta tècnica es reuneixen per posar en comú experiments i compartir càmeres, i els seus impulsors animen a tothom a unir-s’hi per fer un parèntesi en la voràgine tecnològica, a més de participar en una manera de fotografiar única i històrica.

La fotografia estenopeica requereix paciència, perquè els temps d’exposició són més llargs de l’habitual i no sempre se sap quin serà el resultat. D’entre els amants de la fotografia pinhole, però, hi ha els que tenen més paciència que cap altre. Són els que persegueixen el sol. Carregats de llaunes de refrescos, cafè o qualsevol recipient opac i rígid fotografien el recorregut aparent de l’astre rei durant dies, setmanes o fins i tot mesos. És el que es coneix com a solarigrafia.

Buscant immortalitzar el rastre diari del sol, les càmeres estenopeiques per fer solarigrafies es carreguen amb paper sensible en blanc i negre i no necessiten revelat posterior. Amb un escàner i un programa d’edició molt senzill que inverteixi els colors de la imatge n’hi haurà prou per veure com ha quedat. Que el recipient estigui ben tancat, sigui negre i passi desapercebut és important, perquè haurà d’estar a la intempèrie i s’ha d’evitar qualsevol filtració d’aigua o que cridi l’atenció d’altres persones o animals.

Els resultats són tan inesperats com sorprenents. Quan es tregui el paper de la llauna només es veuran unes línies negres i pràcticament tota la resta en blanc. Però tan aviat com s’escanegi i s’inverteixin digitalment els colors de la fotografia apareixerà una imatge amb tonalitats verdiblaves amb línies de llum que responen al pas del sol en diferents dies. Tot dependrà de quant de temps ha estat fotografiant-se. Com més dies, més línies. I si es fa durant l’època estival, les línies seran més amunt en la fotografia. Per contra, si és durant l’hivern les línies seran més avall.

Diego López Calvin és considerat un dels responsables d’encunyar el terme solarigrafia, i impulsa la pràctica d’aquest art des de l’any 2000. “ Solarigrafia és una paraula composta pel prefix solar, que fa referència a l’objectiu del nostre estudi, que és el sol; pel sufix grafia, que parla de la capacitat d’escriure, i per un nexe que és la i llatina com a homenatge a internet i a la vocació internacional de tot plegat”, explica López Calvin. Aquest fotògraf ha coordinat projectes en què diversos fotògrafs amagaven llaunes per obtenir imatges del pas del sol arreu del món i des de fa vint anys dedica el seu temps lliure a divulgar aquesta pràctica. Ara López Calvin apunta alguns consells per fabricar-se una llauna fotogràfica casolana. 

Retalleu la part superior de la llauna o el recipient i pinteu-ne l’interior i l’exterior amb esprai negre mate. Deixeu-ho assecar.

Enganxeu molt bé amb cinta aïllant la xapa d’alumini a la llauna fent-la coincidir amb la finestreta que heu fet abans amb el cúter.

Fixeu la llauna a l’exterior amb brides cap per avall i amb el forat mirant cap al sol. Destapeu l’estenop.

Talleu amb el cúter una petita finestra a la part corba de la llauna.

Col·loqueu el paper fotogràfic -a les fosques- dins la llauna. És important que la part fotosensible estigui mirant cap al forat. Hauria d’ocupar tot l’interior de la llauna menys la part on hi ha la finestreta. Fixeu el paper amb una mica de cinta o cel·lo.

Passat el temps desitjat, torneu a tapar el forat, recolliu la llauna i, a les fosques, obriu-la.

Pinteu amb retolador negre una de les cares de la làmina d’alumini. Pot ser un tros d’una altra llauna, o fins i tot la tapa d’un iogurt, per exemple.

Tanqueu i fixeu la part superior de la llauna amb més cinta aïllant per evitar que hi entri llum o aigua.

Escanegeu la imatge, invertiu-ne els colors i ... voilà!

Foradeu amb l’agulla la làmina d’alumini per la cara que no estigui pintada. El forat ha de ser molt petit i net. L’ideal seria que el diàmetre del forat fos de 0,22 mm, per emular una lent de 50 mm.

Poseu un tros de cinta aïllant negra davant del forat -estenop- fins que comenceu a fotografiar el sol.

Més continguts de