EL GRAN CARNAVAL

Futbol i cinema, passions connectades?

 A aquells que ja hem desertat de la passió futbolera encara ens alegra detectar, camuflats però eloqüents, detalls d’un aprenentatge vital

Les dues passions de Carlos Marañón són el cinema i el futbol. Dirigeix la revista Cinemanía, juga a futbol, participa en transmissions de tele i ràdio i és fill del gran Rafa Marañón -insígnia del Reial Madrid i de l’Espanyol-, i sempre que pot relaciona els dos mons que han marcat la seva vida. El seu compte de Twitter es diu @futbolycine. Hi ha unes quantes pel·lícules, de fet un bon grapat, en les quals el futbol és important. Tots recordem Evasió o victòria, esclar, del gran John Huston. Pelé, Stallone i Michael Caine ordint dues tàctiques: guanyar un partit i fugir d’un camp de concentració nazi. Però també hi ha Furia española, amb Cassen i Mònica Randall, que es casen el mateix dia del clàssic Barça-Madrid. El director, per cert, és Francesc Betriu, Gaudí d’Honor d’aquest any. També The Damned United, la fascinant història real de Brian Clough, l’entrenador que va portar el Nottingham Forest de segona divisió a guanyar dues Copes d’Europa consecutives. El director és Tom Hooper, responsable també de la fabulosa Els miserables i avui vilipendiat per Cats. I també Fora de joc, l’adaptació de la memorable novel·la de Nick Hornby sobre la dialèctica, tan sovint enfangada, entre amor i futbol. Moltíssims exemples, des dels més xarons als més creatius. Hi pensava mentre veia Los dos papas, que insisteix diverses vegades en la passió futbolera de Jorge Bergoglio i que l’asseu amb Joseph Ratzinger a contemplar junts la final del Mundial del 2014 entre Alemanya i l’Argentina. No sé si la pel·lícula li deu agradar gaire, a Carlos Marañón, però segur que celebra aquestes espurnes. A aquells que ja hem desertat de la passió futbolera, que no detectem en el futbol d’avui cap valor que valgui la pena rescatar, encara ens alegra detectar, camuflats però eloqüents, detalls d’un aprenentatge vital, d’un esperit de superació associat a la pilota, d’un partidet improvisat... com aquella majestuosa escena d’ El secreto de sus ojos en què el futbol revela el rastre d’un assassí.