S’HA DIT SOVINT, I SEGURAMENT ÉS CERT, QUE L’EXTRAORDINÀRIA VIOLÈNCIA continguda al quadre d’Artemisia Gentileschi Judit decapitant Holofernes que podem contemplar a la Galleria degli Uffizi de Florència és un reflex de la pròpia violència patida per la pintora romana. La preferència caravaggesca per les decapitacions, que ella coneixia bé pel seu pare Orazio, deixeble de Caravaggio, s’expressa en aquesta obra amb una radicalitat extrema. I justificada: Artemisia Gentileschi, després de ser violada carnalment per un ajudant del seu pare, va ser violada jurídicament en un procés de terrible cruesa. És possible que Artemisia, a través de la pintura, trobés consol i vindicació en el personatge de Judit.

Tanmateix, crec que la gran revenja d’Artemisia Gentileschi va ser la manifestació del seu talent en una època en què una dona difícilment podia ser pintora. Hi ha una obra força desconeguda, de bellesa mutilada, que expressa aquest coratge. És una obra que també va ser violada, en aquest cas artísticament, però que conserva tot el seu encant. És a Florència, a la Casa Buonarroti, i es diu Al·legoria de la inclinació. És a dir, de la inclinació innata, del talent. L’hi va encarregar el 1615 el nebot de Miquel Àngel, i Artemisia Gentileschi, per simbolitzar la gràcia creadora, va pintar una dona nua de gran bellesa, que alguns dels seus contemporanis van considerar un autoretrat.

Actualment, l’obra està afectada per la tercera de les violacions d’Artemisia, l’artística. El 1684 el pintor Baldassare Franceschini, Il Volterrano, va cobrir el nu per ordre de Leonardo Buonarroti, igualment de la família de Miquel Àngel. Curiosament, també de Volterra era Daniele Ricciarelli, Il Braghettone, l’autor d’una de les grans blasfèmies de la història de l’art: vestir els cossos del Judici Final. Estrany destí dels pintors de Volterra! Malgrat l’obscena alteració puritana, l’Al·legoria de la inclinació té un gran encant. La gràcia és superior a l’horror.