KNOCKOUT
Diumenge 26/07/2020

Gràcies, senyor Path

Mònica Planas
3 min
Gràcies, senyor Path

Tot i que fer maletes sempre fa una mica de mandra, l’espasa de Dàmocles del confinament fa que aquest estiu les arrosseguem amb més ganes que mai. Quan les transporteu amunt i avall, lliscant per les voreres, els passadissos d’un hotel o les andanes d’una estació, penseu a donar-li les gràcies al Sr. Robert Plath, l’home que va col·locar les rodetes a les maletes tal com les coneixem ara. Perquè encara que ens n’hàgim oblidat, només fa trenta anys que fem rodar l’equipatge en comptes de carregar-lo a pes.

Abans de la lucidesa i efectivitat de Robert Path, un altre home ja va intentar col·locar rodes a les maletes. Va ser el nord-americà Bernard Sadow el 1970. Tornant d’un viatge de vacances a l’illa d’Aruba, el senyor Sadow renegava per la terminal de l’aeroport Luis Muñoz Marín de Puerto Rico carregant a pes dues maletes gegants de més de vint quilos cadascuna. Sadow, que era inventor i vicepresident en una empresa que fabricava maletes i abrics, va veure com un operari de l’aeroport transportava una màquina sobre una plataforma amb rodes. I li va dir a la seva dona: “Això és el que necessitem. Que l’equipatge també porti rodes”. Sadow va col·locar a les maletes quatre rodetes i una cinta lateral per arrossegar-les. Però l’invent no va acabar de funcionar. Les rodetes les va posar amb la maleta en posició horitzontal. Quedava massa baixa i les rodetes enganxades a la base feien perdre estabilitat. La maleta es tombava cada dos per tres quan s’estirava la corretja com si fos un gosset. L’invent de Sadow es va arribar a comercialitzar als grans magatzems Macy’s però no es va popularitzar. El mateix Sadow explica que un dels motius que va dificultar l’èxit de l’invent era que la majoria d’homes percebien que el sistema de rodes i l’estrep per arrossegar la maleta debilitava la seva masculinitat.

Als anys 80 els avions van començar a substituir els llargs recorreguts en tren. El turisme va envair els aeroports i els bitllets es van abaratir. Però la gent continuava carregant a pes les maletes i traient la llengua per les terminals. I aquí és on apareix la gran idea de Robert Path, un pilot de Northwest Airlines que tenia clar que l’invent de Sadow s’havia de millorar. El 1987 Path va posar la maleta en posició vertical, va instal·lar una nansa extraïble a la part superior i va col·locar dues rodetes integrades a la base. Path va promocionar el seu invent d’una manera molt eficaç: fent-la servir ell mateix en els seus desplaçaments professionals. De seguida es va convertir en l’enveja de la resta de pilots i tripulacions que es creuaven amb ell en els aeroports d’arreu del món i la va comercialitzar entre els seus companys. I a mesura que el personal dels avions feien lliscar les Rollaboards pels aeroports d’arreu del món, la gent s’hi va començar a fixar. L’èxit va ser tan immediat que de seguida Path va deixar de volar per treballar a la companyia Travelpro Internacional, que comercialitzaria la seva maleta. I, més tard, la resta de marques van imitar el sistema.

Sempre més, quan arrossegueu l’equipatge, doneu les gràcies a l’enginy de Sadow i Path. Tot i que, tal com està el panorama, aquest estiu les maletes no les portareu gaire lluny...

stats