QUÈ SENTIRIA UN PLUTONIÀ?

Pensar en una missió tripulada a Plutó és més que pura ciència-ficció, però la NASA s’ha dedicat a calcular unes quantes dades curioses sobre què percebria un humà que trepitgés el planeta nan. Com que hi ha menys gravetat, pesaria molt menys, el 7% del pes que té a la Terra. Si anés a Caront, pesaria un 3% del seu pes. L’estrella més brillant que observaria seria el Sol, tot i que com una estrella molt llunyana. Seria tan fosc que difícilment podria llegir un llibre. Veuria les estrelles dia i nit. Depenent del cantó de Plutó on fos, no arribaria a veure mai Caront. Si fos al cantó des d’on es veu, veuria una lluna enorme, molt més gran que la de la Terra, perquè és més gran respecte al planeta nan i perquè és molt més a prop.

QUANT ES TRIGARIA A ARRIBAR-HI EN BICI?

Els científics de la NASA han utilitzat un complex sistema per aprofitar la força d’altres planetes, com Júpiter, per impulsar-se i deixar la sonda en hibernació per no gastar combustible fins a assolir el punt desitjat. Tot i així, han trigat nou anys. Obviant els problemes de combustible i altres aspectes com la falta de gravetat, els investigadors s’han dedicat a calcular quant es trigaria a arribar-hi en bicicleta (47.600 anys), en cotxe (6.600 anys) i en un avió ultraràpid (700 anys).

CADA COP MÉS VERMELL

El paisatge que podria contemplar a la superfície del planeta aquest hipotètic plutonià és un misteri. Un dels enigmes per resoldre en aquesta missió és per què el planeta nan s’està tornant cada vegada més vermell encara que la temperatura de la superfície sembla que no ha augmentat i segueix sent de 233 graus centígrads sota zero. Així ho demostren les imatges captades pel telescopi espacial Hubble a través de les fotografies més detallades que s’han obtingut fins ara. Aquestes imatges no permeten observar si a Plutó hi ha cràters o muntanyes però sí la gran varietat de colors de la superfície. L’envermelliment de Plutó va ser particularment significatiu durant el període 2000-2002.