El projecte Ha Aretz -expressió de l’arameu, la llengua que suposadament parlava Crist, que vol dir “la terra”-és una rememoració de les ciutats i els paisatges narrats a la Bíblia, fotografiats vint o trenta segles després sota l’implacable filtre de conjuntures contemporànies, com la globalització, la societat de consum, la hipertecnificació, el turisme de masses i el conflicte bèl·lic. És un treball realitzat entre el 2010 i el 2019 en territoris d’Egipte, Jordània, Israel, Palestina, el Líban i Síria, els estats que configuren el gruix de la històrica Terra Santa. El projecte va néixer amb la voluntat de documentar les localitzacions dels esdeveniments més cèlebres de les Sagrades Escriptures, com per exemple el Gènesi, l’Èxode, la vida dels profetes i el naixement, vida, miracles i passió de Jesús de Natzaret. Alguns llocs són exactament els mateixos d’avui, d’altres s’hi acosten.

Del Nil al Jordà, del mar Roig al llac de Tiberíades, de Jerusalem a Damasc, els paisatges bíblics no semblen existir més enllà de la seva mercantilització com a llocs d’oci en un món globalitzat de fronteres consagrades. Ha Aretz planteja una reflexió visual crítica sobre la possible evolució (o involució) d’una regió ancestral i conflictiva, bressol de civilitzacions, així com un document de la feroç potència del binomi capitalisme-tecnologia que impera actualment en l’horitzó de la postmodernitat.

Ciutat Vella de Jerusalem

Jerusalem és una de les ciutats més antigues del món. És considerada sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: el judaisme, el cristianisme i l’islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital, tal com va ser històricament.

Cim del mont Sinaí (Egipte)

Segons el llibre de l’Èxode, el cim del mont Sinaí va ser el lloc escollit per Déu per lliurar a Moisès la taula dels Deu Manaments.

Piràmides de Guiza (Egipte)

Segons l’Antic Testament i la Torà, Déu va infligir deu plagues sobre Egipte perquè el seu faraó alliberés el poble israelita de l’esclavatge. Algunes teories estableixen certes connexions entre la construcció de les piràmides i els esclaus israelites.

Barri antic d’Hebron (Palestina)

A escassos metres de les tombes on segons les tradicions jueva, cristiana i alcorànica són enterrats els patriarques bíblics Abraham, Isaac i Jacob juntament amb les seves esposes Sara, Rebeca i Lea, hi ha carrers mil·lenaris bloquejats per murs de contenció que separen la població àrab d’Hebron dels colons jueus protegits per l’exèrcit israelià.

Mar Mort, Sweimeh (Jordània)

Mar Mort prop de Betània, població bíblica on, segons el Nou Testament, sant Joan Baptista va practicar el baptisme a Jesús de Natzaret.

Hurghada, mar Roig (Egipte)

Un cop la caravana de Moisès va arribar al mar Roig, l’Èxode -segon llibre de la Torà i, per tant, de la Bíblia- narra com les seves aigües es van separar per deixar-hi passar els israelites.

Wadi Qelt (Palestina)

Turons contigus a l’antiga carretera entre Jerusalem i Jericó de Judea on, segons el Nou Testament, va tenir lloc la paràbola del bon samarità.

Betlem (Palestina)

A pocs centenars de metres de la basílica de la Nativitat -on, segons la Bíblia, va néixer Jesús de Natzaret- s’aixeca avui el mur de Cisjordània, que separa la població àrab de Betlem dels nous assentaments de colons jueus.

Església del Sant Sepulcre, al mont Calvari de Jerusalem

L’entrada amb tanques policials per ordenar les cues dels pelegrins al lloc on, segons l’Evangeli, va ser crucificat Jesús de Natzaret als 33 anys.