CADA CASA, UN MÓN

La fluïdesa com a conquesta de l’espai

Habitatge per a un editor a Berga. Obra d'Agustí Costa, estudi de disseny 

TEXT: CRISTINA ROS / FOTOS: DAVID CARDELÚS

P assa sovint que els projectes que semblen senzills no ho són. La senzillesa sol ser el resultat final d’un procés complex. En tenim un exemple en la reforma d’un habitatge a la ciutat de Berga, un sisè pis de planta estranya, enrevessada, estreta i, a sobre, recorreguda originalment per un passadís que s’emportava bona part d’un espai que estava molt compartimentat. Res no fluïa i, a més, la foscor regnava a l’interior de la majoria de les dependències.

Aquest habitatge, destinat a un editor i escriptor bergadà i els seus dos fills adolescents, tota vegada rehabilitat per l’arquitecte tècnic, interiorista i dissenyador Agustí Costa -que va ser professor d’arquitectura tècnica i codirector del màster en disseny de l’espai interior a l’escola Elisava de Barcelona-, és avui un espai diàfan, pràctic, que funciona amb fluïdesa i que ha guanyat llum per tot arreu sense perdre una intimitat que estava amenaçada pels blocs veïns, massa pròxims. Costa atribueix els guanys a “un procés de reforma bastant desconvencionalitzat”. I afegeix: “Si ens cenyim als convencionalismes perdem grans oportunitats”.

Un projecte unitari

No és una obvietat afirmar que el mateix Agustí Costa té gairebé tota la responsabilitat en la transformació d’aquest habitatge, atès que, a més de la reforma interior i la nova distribució de l’espai, ha sigut qui ha concebut cada peça del mobiliari, amb la condició que, per ajustar-se a un pressupost reduït, s’aprofitessin també els mobles i els electrodomèstics del pis antic del propietari. Tot havia d’encaixar. També un bon nombre de llibres.

No només en aquest sentit es pot dir que el d’aquest pis de Berga és un projecte unitari, sinó també pel fet que, de bon principi, es va tenir clar que s’havia de fer un plantejament obert de l’espai i eliminar el passadís per guanyar metres habitables i per portar la llum natural a tot el recorregut, a més de tombar la majoria dels envans.

En un apartament de 87 m 2, de planta trencada, amb un gir molt marcat i d’amplada escassa en bona part del seu recorregut, aconseguir la fluïdesa era una prioritat. Si, a més, es té en compte que s’havia de treure espai per a tres dormitoris -el del pare i un per a cada fill-, a més d’un lloc d’estudi i treball per als tres membres de la família, la solució no era fàcil. “Vam decidir trencar l’ordre i establir-ne un altre”, explica Agustí Costa. Per això es va eliminar un rebedor molt gran que hi havia, per fer l’entrada més o menys directa a la zona d’estudi, amb només un moble baix de separador entre la porta d’accés a la casa i la taula de treball. Aquests mobles, com passa també amb la llibreria que, de terra al sostre, fa de teló de fons a aquest primer espai, tenen gran utilitat per a l’emmagatzematge en un habitatge amb poc lloc que en principi acomplís aquesta funció, alhora que serveixen per distribuir l’espai i marcar el recorregut, ara sí, ben fluït que s’ha generat.

Així, l’esmentada llibreria, situada en el punt on gira la planta de la casa, crea al seu darrere una zona per a la bugaderia, rebost i altres serveis. Per no tancar l’espai, crear una sensació de transparència que confereix amplitud i evitar fer-hi un passadís, s’hi ha situat una mampara tipus estora de fusta que, a més, ofereix una atractiva visió d’una altra llibreria, la que condueix des de l’estudi fins a entrar dins la cuina, que és l’espai que apareix tot seguit. De fet, com es deia, tot és un espai únic, i encara ho és més a partir del punt de gir de l’habitatge. Amb l’única separació d’un armari negre sense portes, que no arriba al sostre i que encabeix els antics electrodomèstics -nevera, forn i rentavaixelles-, la cuina és un espai de trànsit, de comunicació cap a la sala d’estar, però amb prou independència per no fer-se nosa.

Amb una illa de doble amplària a la cuina i amb un extractor circular que pren protagonisme visual, el banc de cuina travessa, al costat de l’armari d’electrodomèstics, cap al menjador, un recurs pràctic més entre els nombrosos que se succeeixen en aquest habitatge. Mobles que són barra de múltiples usos i que a sota amaguen calaixos i portes per a tots els estris necessaris també són elements que contribueixen a la unitat de l’espai. Fets gairebé tots amb melamina blanca, potencien la claredat, senzillesa i austeritat d’aquest pis que s’ha entès com un contenidor blanc, en el qual el color l’aporten els mobles de disseny, tots ells originals, que ja tenia el propietari: una làmpara de Coderch, el penjador Perruca i les cadires d’Arne Jacobsen. També sumen color l’interior blau de la dutxa de l’únic bany, la cortina daurada que dona entrada als dos dormitoris individuals -separats per un envà que no arriba al sostre- i obsequia la sala amb una llum igualment daurada, alguna estora i sobretot els llibres, que, en aquest cas, mereixen capítol a part.

S’ha potenciat la unitat en tot i sobretot el confort. Un paper important en aquest sentit el té el paviment de linòleum gris-beig que s’estén per tot l’habitatge. El linòleum, fet d’oli de lli i serradures finíssimes de fusta o de suro, és un material natural i saludable que s’adapta sobre l’enrajolat antic i que aporta silenci i un bon trepitjar. 

Guanyar lloc per a llibres i més llibres

Era una de les condicions inevitables en la reforma de l’habitatge d’un editor i escriptor: sense gaire espai en una planta originalment estreta s’havia de trobar lloc, més ben dit, tot un seguit de llocs, per a un volum de llibres que mai no para de créixer. El fet que no només la reforma, sinó també l’interiorisme i el disseny de mobiliari, es posés en unes úniques mans va facilitar aquesta tasca. Així, des de la mateixa concepció del projecte, i tot i tombar la majoria dels envans per aconseguir un espai unitari, l’arquitecte tècnic i dissenyador Agustí Costa va guanyar lloc i va dissenyar àmplies prestatgeries per a la nodrida biblioteca -com a separació entre l’estudi i la zona de serveis, al gir cap a la cuina o a distintes parets de la sala d’estar-. Per a cada racó, una solució, com la de tancar la meitat d’una de les llibreries amb una porta corredissa, precisament la meitat que coincideix amb el lloc de cuinar, una mesura protectora però també estètica perquè, així, ni la cuina ha de renunciar a tenir la plasticitat dels llibres com a teló de fons. En un contenidor blanc impol·lut com és aquest pis de Berga, els llibres posen color a la vida. És el que sempre han fet, en qualsevol cas i en qualsevol banda.