Reportatge

Holanda, el país del disseny sexi

Alta creativitat, innovació, reciclatge i un humor fi són les grans bases del Dutch Design, un dels protagonistes del festival internacional de disseny holandès que comença la setmana vinent

Ara fa 100 anys, Piet Cornelis Mondrian, Theo van Doesburg i Gerry Rietveld, entre d’altres, es reunien en una taula rodona a Drachten, una petita localitat del nord dels Països Baixos, i es fumaven uns puros per abstreure’s plenament dels timbals de guerra que sacsejaven la resta d’Europa. Igual que van fer Munch, Grieg, Ibsen i Vigeland al Cafè Engebret d’Oslo, als creadors del moviment De Stijl els va moure l’afany de fer prevaler la seva imaginació amb color, dinamisme, moltíssima creativitat i una cerca constant i humanista que va marcar definitivament l’art del segle XX i, per descomptat, el famós Disseny Holandès (Dutch Design), que no deixa de produir actualment noves i refrescants idees.

El neoplasticisme, que després va derivar en l’abstracció, s’allunyava de la violència i va aportar grans idees multidisciplinàries -que havien partit de la pintura d’avantguarda, com el cubisme parisenc-, plenes de sinergies i positivisme.

Quan es coneix una mica Holanda, el dubte és si el caràcter holandès -pragmàtic però obert- va influir en els pares del seu disseny gràfic i els seus successors o bé si els creadors holandesos han anat omplint els racons de les seves ciutats d’un leitmotiv de diversió, creativitat i bon rotllo. És de suposar que l’un porta a l’altre, encara que els mateixos holandesos aprecien el fet de ser “molt pràctics”. “Aquest és un país amb poc espai, i els arquitectes i dissenyadors intenten treure’n el màxim partit”, coincideixen el responsable del Museu Stedelijk, Martijn van Oostrom, i Alexandra Johnen, de Turisme d’Holanda. I, així, solucionen l’aparcament dels milers i milers de bicis que regnen arreu del país o aprofiten les esglésies que es tanquen per la creixent falta de feligresos per a projectes culturals i lúdics sorprenents. Això sí, conservant el continent intacte, cosa que fa créixer el contrast.

El moviment De Stijl va evolucionar des del simbolisme cap a l’abstracció, i als anys 90 es va encunyar el terme Dutch Design per englobar la tendència que va néixer com a Droog Design, amb Renny Ramakers i Gijs Bakker al capdavant. Amb aquest grup, les característiques que avui veiem en aparadors, hotels, restaurants i exposicions d’Holanda es van disparar: innovació, sorpresa i humor. Els autors, a més, no són necessàriament de nacionalitat holandesa.

Així, del 21 al 29 d’aquest mes Holanda, i especialment Eindhoven, celebra el Festival Internacional del Disseny, els 100 anys de De Stijl i els 25 del Disseny Holandès. Eindhoven va albergar el naixement i creixement de la firma Philips, i es tracta d’una ciutat repleta de fites tecnològiques. D’aquesta manera, alguns estudis de dissenyadors, arquitectes i artistes se situen aquí, i la influència, per exemple, del Campus Tecnològic es deixa veure en els avantguardistes llums de Vantot, segons explica una de les seves creadores, Esther Jongsma.

Un altre aspecte recurrent en la vida holandesa, i molt concretament en els seus dissenys, és el reciclatge. Igual que Alemanya, Holanda és pionera en la cura del medi ambient, de manera que potencien el transport públic, l’ús de la bicicleta i caminar, els parcs i horts urbans i l’exquisida separació dels residus. I dels residus ho aprofiten tot. Literalment. De manera que a l’estudi Piet Hein Eek hi ha un taller en el qual es treballen les peces de fusta i de metall, els ordinadors rebutjats, etc. Un cap enorme, fet amb teclats, vagons de tren, cables i trossos de xapa, sembla saludar-nos quan accedim a les exposicions. Cadires fetes amb cobertors (de Tejo Remy), calaixos i caixes per decorar, butaques creades amb peces de Lego, llums que aprofiten ampolles de plàstic usades... El que en altres punts del planeta destrossa l’entorn, a Holanda es transforma en art.

Esclar que per arribar a aquestes creacions cal elucubrar bastant. I reciclatge i recerca van de bracet en el Disseny Holandès. Així, per exemple, a Atelier NL (Lonny van Ryswyck i Nadine Sterk) treballen materials de la Terra, sorres de tot el planeta... fins i tot hi ha qui fa aportacions i els porta sorres volcàniques, terres vermelles o metalls blaus que troben en els seus viatges arreu del món. Les dissenyadores, d’acord amb el retrat que fèiem a dalt, treballen en el que era una parròquia de barri al segle XX.

Alegria encomanadissa

Reciclar i innovar simultàniament porta a combinacions realment curioses. Així, per exemple, a l’Hotel Mary K d’Utrecht els sanitaris del lavabo són supermoderns, però la porta que el separa del dormitori és de fa moltes dècades. Al menjador, cadires de diferents colors -una constant al país- i llums que pengen del sostre a diferents nivells, com ballant. Les decoracions i els aparadors holandesos funcionen en clau de bon humor: es diria que els creadors s’ho passen realment bé i que volen encomanar el seu positivisme.

La veritat és que recórrer el país continua sent plàcid. Mentre més de mig Europa posa pilones, arma els seus policies i vigila extremadament els seus mitjans de transport, a Holanda encara hi ha certa laxitud. Aquí van començar els casaments LGTB, tenen legalitzades la marihuana i l’eutanàsia i les dones gaudeixen d’avenços en igualtat i conciliació. Els holandesos -sobretot elles- es vanten del seu gust per la llibertat, i les urnes van deixar clar que la ultradreta mai coparà una societat tan oberta.

Tot aquest aire de llibertat es tradueix en dissenys divertits i còmplices amb el receptor. I, sense embuts, en exposicions com la del Keramiekmuseum de Leeuwarden: “La ceràmica és sexi”, diu una mostra en què homes i dones tenen relacions sexuals en peu d’igualtat, així com dones amb dones i homes amb homes. Ceràmiques retorçades que semblen fusta; un taller per treballar el material; una espècie de plat que s’escampa, de l’autor japonès Kentaro Yamada, o ocells abatuts pel quitrà d’un realisme absolut (Anne Wenzel). Ens ho explica Floris Wubben, autor de llums de ceràmica als quals ha arribat després de processos d’experimentació “en els quals hi ha el risc que tot surti malament”, segons narra.

No és d’estranyar que l’autor de la mítica Miffy, Dick Bruna, nasqués a Utrecht. O que a l’Student Hotel d’Eindhoven, quan anem a a dutxar-nos, el gel estigui en un recipient on hi diu en lletres grans “ Shower power ”. Think in ink és una altra de les picades d’ullet, en aquest cas al quadern de notes que hi ha damunt la tauleta de nit. I, esclar, “si els diners creixessin als arbres, tothom seria ambientalista”, bromeja un cartell sobre el rotllo de paper de vàter...

Passat i futur

En aquest panorama tan multidisciplinari i encoratjador, centenars de persones van fer arribar des de tot el país residus plàstics que han omplert desenes de contenidors per crear el Pavelló Popular de la Trobada Internacional del Disseny a Eindhoven. Reinder Bakker explica que per cobrir l’edifici van aprofitar pots de iogurts. Perquè hi ha set tipus de plàstics aprofitables diferents!

Un altre crac de l’experimentació és el jove Bart Hess, que exposa al Museu Stedelijk de ‘s-Hertogenbosch les seves audaces creacions, un joc de textures i formes que podem tocar i fins i tot emular en un taller annex. I vídeos de l’estil dels de Bill Viola (ara al Guggenheim de Bilbao).

Els llums que semblen volar al Kazerne, de Ralph Nauta, són un altre bon exemple de la sorpresa sensual que ens ofereix la ruta pel Disseny Holandès. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat