Agafo l’autobús B20 a la plaça Urquinaona i baixo a la parada de Balears - Parc d’Europa, a Santa Coloma de Gramenet. Soc al damunt del Segon Cinturó de Ronda, caminant pel seu sostre. El Parc d’Europa em rep amb una vorera de totxana corbada que fa de sòcol a una trinxera ondulant de gespa. Una vegada ets dins, aquest turó artificial priva la vista del trànsit que circula camí de l’autopista, i fa més llunyana la silueta de les tres torres asimètriques de l’Hotel Ibis, a l’avinguda Pallaresa.

Aquest parc llargarut i estret, envoltat de pantalles verdes, va ser inaugurat pels Jocs Olímpics com una manera de cosir el barri de Singuerlín amb el Centre, i amb la zona del Besòs. En realitat, el parc està dividit en quatre àrees diferenciades, travessades per artèries que permeten el pas de vehicles i vianants. La primera és la coneguda com a illa de Can Calvet, amb una zona per a jocs infantils vorejada de pollancres, territori de famílies i gent que passa la tarda descansant als seus bancs.

Seguidament hi ha l’illa del Torrent de les Bruixes, una ampla avinguda envoltada de turonets de gespa, on només circulen vianants i bicicletes, ja que aquest espai forma part de la Ronda Verda, que passa pel veí parc fluvial del Besòs. Hi surto per una curta escalinata de clínquer, un tipus de totxana de nova generació, un material amb què també està fet part del terra. Aquí els plataners van deixant pas a les palmeres, fins a arribar a l’escultura Olympia del suís Paul Suter-Coque, inaugurada el 1992.

Més enllà comença l’anomenada illa del Roure, dita així pels arbres que la integren. I al final, l’illa del Besòs, la més propera al riu, i la més variada en espècies vegetals, on es fan concerts i activitats lúdiques. A aquestes hores de la tarda hi veig molta gent jove, i persones que passegen distretes el gos. A partir d’aquí, el Cinturó torna a sortir a la superfície i la sensació d’espai clos, a recer de les presses quotidianes, desapareix com per art de màgia.

L’any 2008 els aficionats a l’skate, els patins de rodes i la bicicleta urbana van aconseguir que obrissin una pista per practicar aquests esports al Parc d’Europa, condicionada amb materials que absorbissin el soroll. Vuit anys més tard hi van instal·lar un lavabo públic, i es van modernitzar els quioscs de begudes i el mobiliari urbà. Reculo observant la calma que s’hi respira. Situat en un indret tan peculiar, adaptant-se a un terreny difícil, aquesta taca verda ha esdevingut un dels passeigs més valorats pels seus veïns.