JOSEP TABERNERO «Tinc la necessitat  de companyia»

Josep Tabernero: "Tinc la necessitat de companyia"

L'oncòleg i investigador posa nota a 14 temes fonamentals

JOSEP TABERNERO «Tinc la necessitat de companyia»

L’oncòleg ha respost una enquesta sobre 14 temes per valorar la importància que en tenen almenys deu en la seva vida. Els ha puntuat en una escala del 0 al 10, en la qual 0 vol dir “cap importància” i 10 vol dir “fonamental”. El retrat: el gràfic mostra, d’esquerra a dreta, valoracions sobre els diners i els béns materials (3), la professió (9), les relacions de parella (9), les relacions socials (9), la soledat (7), la mort (3), l’amor (10), la vellesa (2), la malaltia (8) i la consciència (10). Ha descartat valorar l’èxit, la fe, la sexualitat i les pors. De l’oncòleg del Vall d’Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) coneixem el seu vessant professional i els avenços de les seves investigacions sobre el càncer, però Josep Tabernero és un home familiar que després d’haver crescut com a fill únic va tenir clar que seria pare de família nombrosa. Confessa que de petit va jugar poc i es va sentir sol, i no volia això per als seus fills. Es considera una persona afortunada, que ha pogut dedicar-se a la medicina, una vocació que comença i acaba en ell. Reivindica una medicina més empàtica i més a prop del pacient i entén la seva feina també com una contribució a la societat.

LES RELACIONS DE PARELLA (9)

Per a mi és molt important la meva parella i tinc la gran sort que pensem de manera semblant en aspectes socials, familiars o en l’educació dels fills, i és un gran suport. Jo faig molta vida de parella, encara que viatjo molt i soc poc a casa. Són estones que trobo a faltar perquè per a mi, la meva dona, l’Anna, és un referent. Ella és metge internista però es dedica a la gestió sanitària. Compartim professió. Això a vegades uneix o desuneix. A nosaltres ens uneix perquè veiem les coses de manera similar. Portem junts des de l’any 1998 i tenim tres fills en comú.

L’AMOR (10)

Quan em refereixo a l’amor no parlo només de les relacions de parella sinó de l’entorn familiar. Ho veus també en el món animal, on la camada és molt important. La família és el nucli en què ets capaç de transmetre uns valors i una manera de ser i on compartir alegries i preocupacions per les altres persones, sobre les quals tens una influència bastant directa. No vol dir que no facis això mateix per la comunitat però la influència és més limitada. Per a nosaltres és molt important el retorn a la societat, perquè hem tingut molta sort. Hem estudiat, hem pogut treballar en el que volem i tenim una família i és una obligació moral tornar-ho a la societat.

LES RELACIONS SOCIALS (9)

Si la gent tingués millors relacions socials, el món seria millor. Amb qui tinc més relacions socials és amb gent del meu sector. Dels pacients es pot ser amic sempre que l’amistat no et faci perdre l’objectivitat. I, sense necessitat de ser amics, és important entendre el pacient. Hi hauria d’haver més empatia. Durant un càncer la gent t’expressa moltes coses i les relacions familiars et fan veure les grandeses i misèries de cadascú. I d’això n’aprens molt. Cal blindar-se? Crec que no, perquè de tot se’n pot aprendre.

LA MORT (3) I LA VELLESA (2)

Em preocupa poc la meva mort, perquè em preocupo de viure cada dia i quan arribi, ja arribarà. Patir per la mort és irrellevant, en el sentit que és una cosa que vindrà. Sí que m’agradaria, però, no patir. Però la vida s’acaba i ja està. Soc bastant pragmàtic. L’important és aprofitar al màxim la vida amb totes les dificultats que té i contribuir amb el nostre temps de vida a fer que nosaltres i els altres siguem millors i més feliços. La vellesa tampoc em preocupa gaire, si és sense patiment. Però el procés en què perds les capacitats físiques si no perds l’enteniment, em preocupa relativament poc. Em preocupa més la pèrdua de capacitat cognitiva, la veritat.

LA SOLEDAT (7)

Li dono importància a la soledat, però no perquè estigui sol: tinc la gran sort de tenir bona companyia. Però soc fill únic, els pares treballaven i jo de petit m’he sentit sol. I sempre he volgut aconseguir el contrari, no de manera desmesurada, perquè tampoc soc gaire social fora de l’àmbit de la feina, però tinc amics i una família nombrosa. Soc una persona social, no un animal social. Però la soledat com a tal, m’afecta. Jo tinc la necessitat de companyia, potser pel fet d’haver sigut fill únic. Quan veig els meus fills que es barallen però que després comenten les seves coses, en gaudeixo, perquè jo no ho vaig poder fer. A l’escola et relacionaves però no és el mateix. De petit jo vaig jugar poc.

LA PROFESSIÓ (9)

A mi m’agrada molt, treballar. En això també tinc sort, perquè no tothom ho pot dir. La professió de metge és vocacional: no tinc cap familiar que sigui metge ni cap dels meus fills en vol ser. Comença i acaba en mi. Independentment que t’agradi el funcionament del cos humà i les alteracions que provoca la malaltia, en la medicina, com en altres professions, hi ha una contribució social molt important. I per què oncologia? El que m’atreia és que era una àrea amb molt de patiment i amb molta incertesa, però cada cop més el coneixement del càncer és més ampli i la malaltia evoluciona favorablement. En segon lloc, també m’agrada innovar i investigar i és una especialitat on tot estava per fer. L’any 1987 encara no s’havia descobert el genoma humà. Però ja es veia que era una àrea que havia d’avançar molt. Podies contribuir a canviar les coses i posar el teu gra de sorra.

LA CONSCIÈNCIA (10)

Consciència entesa com a valors. En una societat en què els valors estan fallant a molts nivells, defensar-los és molt important. A mi m’agrada pensar que la meva feina és una contribució a la societat. Hi ha d’haver aquest esperit global de fer aquest món cada dia millor. Estem perdent l’esperit de pensar en el bé comú davant del bé individual. Ho noto en les decisions que pren la gent.

LA MALALTIA (8)

Em fan patir els malalts. Voldria que no patissin i això em fa rebel·lar. Em preocupa no només el patiment físic, sinó també el psicològic i familiar. Però això m’ha reforçat. Gràcies a les meves vivències i al que he après dels malalts, valoro més altres coses.

Etiquetes

Més continguts de