KNOCKOUT

Jesus cake

"El conflicte no és més que el retorn a l’etern debat sobre la llibertat d’expressió i el respecte per les creences religioses"

E ls escàndols públics amb els ministres de Cultura estan de moda. Espanya no en té l’exclusiva. Fa dues setmanes, durant la Fira d’Art Contemporani de Buenos Aires, el ministre de Cultura argentí, Enrique Avogadro, va assistir a una exposició de Marianela Perelli i Pool Paolini. Aquests artistes, reconeguts a nivell internacional, exploren la intersecció entre la religió i el comerç. En l’estand de la fira van emular d’una manera molt realista el cos de Jesucrist crucificat a mida natural amb la particularitat que l’escultura era un pastís, vermell intens per dins i blanquinós per fora. Concretament es tractava d’una red velvet coberta de pasta d’ametlles per simular la pell. La figura fins i tot tenia els estigmes de frosting de melmelada vermella. Amb la visita del ministre de Cultura es va organitzar una mena de curiós refrigeri i es van repartir trossos del pastís després de desmembrar la imatge de Jesucrist. Avogadro, en un acte de connotacions canibalesques i sacrílegues, va devorar un tros d’avantbraç amb la normalitat de qui està en una festa infantil i li porten un plat de paper i una forquilla de plàstic amb una porció de pastís d’aniversari.

Els artistes van promocionar l’esdeveniment penjant fotos i vídeos en el seu compte d’Instagram, on es veia al ministre de Cultura degustant la part del cúbit i el radi del cos de Crist mentre feia petar la xerrada. L’escàndol va ser immediat. Les xarxes socials es van omplir d’exigències de dimissió i es van recollir firmes perquè fos cessat del seu càrrec. Fins i tot el cardenal Mario Poli, l’arquebisbe de Buenos Aires, va enviar una carta al cap del govern de la ciutat criticant l’ofensa a l’esperit religiós.

Els artistes van acabar eliminant el seu compte de Facebook i convertint el d’Instagram en privat. Ells, que es consideren religiosos, defensen el concepte kidstianism, intentant jugar amb la idea que el cristianisme és també un producte manufacturat. Pool i Marianela investiguen com pot ser percebuda la religió des del punt de vista infantil. La idea els va sorgir en la celebració de la primera comunió d’una neboda on el pastís tenia una imatge de Jesucrist i la nena va tenir recança de menjar-se el cos de Crist, que, paradoxalment, és just el que toca de manera simbòlica en aquesta cerimònia.

El conflicte no és més que el retorn a l’etern debat sobre la llibertat d’expressió i el respecte per les creences religioses. Avogadro va emetre un comunicat públic demanant perdó: “Com a persona tinc una opinió molt clara a favor de la llibertat d’expressió, particularment quan està lligada a temes que ens interpel·len, ens fan reflexionar o s’oposen a les nostres pròpies conviccions. Crec que el propòsit de l’art també ha de ser el d’incomodar-nos i sacsejar-nos. Però també entenc que els funcionaris tenim un rol que transcendeix l’esfera personal i, per tant, som responsables de les nostres intervencions. És per això mateix que vull disculpar-me”.

La cultura és complexa perquè, a diferència d’altres carteres ministerials, no només es regeix per lleis i normatives sinó que es filtra en aspectes més intangibles: la percepció individual, la sensibilitat, el bagatge, els orígens, la maduresa intel·lectual, la tolerància i fins i tot el sentit de l’humor. La complexitat de la cultura rau, precisament, en el fet que no tothom té la mateixa ni l’ha cultivat igual. I la paradoxa és que l’únic mètode per resoldre els conflictes és incentivant-la encara més i provocant aquests debats.

Ara bé, també és cert que la nova religió del segle XXI, més que moure’s pel plaer de discutir, té el desig de crucificar el personal i devorar-lo en massa pel més mínim gest. Sense que calgui forquilla i amb molta més crueltat.

Etiquetes

Més continguts de