Cuba és mulata. I la mirada de Joaquim Seguí sobre l’illa caribenya és en blanc i negre. A les fotografies es disputen el protagonisme, a parts iguals, la paleta de grisos i les mil històries dels negres i mulats cubans que hi apareixen. Un treball documental que destil·la passió per l’afrocubanisme, al llarg de tres viatges que abasten un període de 12 anys.

Les imatges van més enllà de la Cuba del Chevrolet, els pòsters i grafitis. Són fotografies de la vida.

Una confessió: entre els professionals de la fotografia corria una llegenda urbana, la història d’un metge que es comprava una càmera de fotos professional i sovint, al cap de poc, la canviava per un model superior. Molts professionals hem tingut material comprat d’ocasió que ens venien amb aquest argument a les botigues. Feia gràcia pensar que el món era ple de metges fotògrafs.

Seguí és metge, però no era aquell metge. Ell és cardiòleg a Eivissa i no és professional, però és un gran fotògraf. Al Formentera Fotogràfica vaig conèixer el seu treball, centrat principalment en l’Àfrica, on ha treballat en col·laboració amb Save the Children, i, seguint l’estela africana, va aterrar també a Cuba. El resultat és Color cubà, un llibre d’autor que cuida fins a l’últim detall les imatges i els textos. Aquí en teniu un tast.