CAPS I PUNTES

Joglars, fantasmes i confuci

"Som al carrer Elisabets, unes voreres d’origen medieval que, fins a mitjans del segle XIX, estaven dedicades a Mossèn Borra"

L’ havia conegut com un carrer estret i fosc, plàcid i poc transitat, per on es filtrava la llum de gairell, amb un bar on sempre es veien captaires a la barra que deixaven els gossos aparcats a la porta, com feien els cowboys amb els seus cavalls. Ara forma part del circuit turístic estàndard, el travessa cada dia gent amb maletes de rodes, bicicletes, monopatins o rickshaws, tota la rica varietat de vehicles amb què es pot tocar el nas als vianants que van a peu. Som al carrer Elisabets, unes voreres d’origen medieval que, fins a mitjans del segle XIX, estaven dedicades a Mossèn Borra. Potser aquest nom no els diu res, però era tota una estrella al segle XV. Antoni Tallander, de nom artístic Mossèn Borra, era un joglar que havia fet d’espia per a Alfons el Magnànim i que era propietari d’aquests terrenys i del veí carrer de Xuclà (una deformació fonètica de joglar ). El seu nom actual el va rebre perquè, al segle XVI, s’hi van instal·lar les elisabets, una comunitat de franciscanes. La seva casa ocupava l’espai comprès entre els carrers de Xuclà, Pintor Fortuny, Àngels i Elisabets. En aquest últim compartia espai amb la Casa de la Misericòrdia i el col·legi de Sant Guillem d’Aquitània.

La Casa de la Misericòrdia era un orfenat que va arribar a tenir diversos edificis per aquests voltants. El més conegut, la façana que donava a la moderna plaça de Vicenç Martorell, on encara es pot veure el torn de fusta per on moltes mares, fins al 1931, deixaven els seus fills a càrrec de les monges. També s’hi recollien nenes menors de 12 anys, una part de les quals es casaven, tot i que la majoria acabaven treballant de minyones o cuineres. La capella d’aquesta institució és, des de l’any 2003, la llibreria La Central del Raval.

Davant d’aquesta llibreria hi ha el passatge Elisabets, protagonista d’una historia macabra. L’explicava el parapsicòleg Julio Roca Muntañola, que residia molt a prop d’aquí, i la va recollir el cronista Josep Maria Carandell. En una vella vaqueria d’aquest carreró deien que hi havia fantasmes: “El vaquer va comprar un gos guardià que, a les nits, deixava anar al passatge i, segons la gent, aquell gos era en realitat un llop, que va morir misteriosament al cap de poc. Un temps després va traspassar, “víctima de la maledicció dels esperits”, l’amo del gos. I van emmalaltir la dona i els fills. La vaqueria va ser venuda diverses vegades però, perseguida sempre pel furor dels fantasmes, va haver de tancar les portes definitivament”.

Si seguim pel carrer Elisabets, arribarem a una placeta que ja no figura al nomenclàtor, actualment tancada per unes reixes i convertida en un jardinet privat, amb quatre grans palmeres. Aquest espai comença a la paret de la capella de la Casa de la Misericòrdia i acaba a la moderna seu del Cidob, dedicat a les relacions internacionals. La seu d’aquest organisme havia sigut el col·legi de Sant Guillem d’Aquitània, on es reunia la resistència clandestina durant l’ocupació napoleònica. Més tard va ser l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. I, entre el 1931 i el 1981, l’Institut del Teatre.

Al costat del Cidob hi ha l’Escola Labouré, i entremig el passatge de la Misericòrdia, que porta al Pati dels Tarongers, un indret que havia estat el pati de la Labouré i que des de fa pocs anys és un espai públic. En aquest racó, entre tanta pedra centenària i tanta vida acumulada, arribem finalment a un dels llocs més plàcids i poc transitats del barri. Fa poc s’hi ha instal·lat l’Institut Confuci, dedicat a divulgar la cultura xinesa a casa nostra. Com deia el mestre: “El silenci és l’únic amic que mai traeix”. 

Més continguts de

El + vist

El + comentat