El dissenyador ha respost a una enquesta sobre 14 temes perquè valorés la importància que almenys 10 d’ells tenien en la seva vida. Els ha puntuat en una escala del 0 al 10, en la qual 0 vol dir “cap importància” i 10 vol dir “fonamental” El retrat: el gràfic mostra, d’esquerra a dreta, valoracions sobre els diners i els béns materials (6), la fe (2), la professió (9), l’èxit (9), les relacions socials (7), la soledat (5), la mort (2), l’amor (10), la vellesa (6), les pors (2) i la consciència (10). No ha volgut valorar les relacions de parella, la sexualitat, les pors i la malaltia. Josep Abril és dissenyador de moda 24 hores al dia, una professió vocacional que gairebé no ha triat. És el seu talent innat. Si tornés a viure potser seria arqueòleg, però va a èpoques, perquè la seva vida és la moda: tot el seu entorn hi està relacionat, i aquest món li ha permès connectar amb altres sectors i persones. Ara comença a pensar en la vellesa, que no li treu la son però la té present, i mentrestant reviu la il·lusió de les primeres vegades a través de les seves filles adolescents.

LA PROFESSIÓ (9)

Sempre he dit que la meva no és una professió, és una manera d’entendre la vida, és una manera de viure la vida. Tot el meu entorn gira al voltant d’això. Fins i tot la meva dona i jo treballen junts. És una vocació. Jo no em jubilaré, em moriré fent això. Arriba a ser una cosa que no has pogut escollir, que t’has trobat i les 24 hores al dia estàs fent-la. Totes les professions lliberals i artístiques són semblants. Ningú és músic de 8 a 3, ho és tot el dia. Els que vivim d’estímuls externs i creatius estem constantment en això. Soc dissenyador les 24 hores del dia. En alguns moments sí que pot arribar a cansar, però tens alts i baixos. De vegades penso que si tornés a viure seria arqueòleg o faria alguna cosa molt lligada a la natura i viuria a la muntanya, però va a èpoques.

El disseny de moda és una professió que està molt a prop de les persones. Què vol dir vestir les persones? De cop, vesteixes un músic i et fa conèixer aquest món i durant un temps tens l’obsessió per la música. O un arquitecte, i aprens coses sobre arquitectura. Hi ha moltes coses paral·leles a la meva professió. Aprens amb els clients i la gent que tens a prop. És una disciplina que té moltes connexions amb les persones i si darrere hi ha altres professions i mons també connectes amb ells. Estic treballant molt en la dansa contemporània i estic aprenent d’aquesta disciplina. I la connexió és la roba, sempre a través de la roba.

LA CONSCIÈNCIA (10)

Tinc la consciència de no fer mal a ningú, de fer les coses conscientment. Consciència per les persones i per la Terra. Potser sí que això té un punt de cristià o d’educació. Des de no llençar un paper a terra fins a no fer mal a ningú. Suposo que ho transmeto a les meves filles, però el que transmets als fills no és el que dius sinó el que fas. Estic aprenent molt de les meves filles. Veig com descobreixen el món i és meravellós. Jo ja tinc una edat en què tot ja em ve de tornada i tant de bo tornés a tenir aquesta il·lusió.

LA MORT I LA VELLESA (2 i 6)

La mort no la tinc gaire present. Hi penses perquè saps que ha d’arribar abans o després, però no modifica la meva vida. Em preocupa més la mort de la gent del meu voltant que la meva, que no em preocupa gens. La vellesa una mica més, perquè ja hi començo a entrar i has d’acceptar que no pots fer el mateix que abans. No em treu la son, però és una assignatura pendent i hi he d’anar pensant. El llegat professional que pugui deixar tampoc em preocupa. El llegat que els deixi a les meves filles, sí. M’agradaria pensar que és positiu.

LA SOLEDAT (5)

Sempre he tingut un punt d’estar molt bé sol. A l’escola ja era així. Tenia molts amics però no grans colles, era bastant solitari. Puc estar bé amb molta gent i també estar molt bé sol. A l’estudi treballem només als matins i a la tarda és quan estic sol, però també és un temps que dedico a les relacions socials perquè és quan ve la gent que em vol ensenyar o explicar coses. La tarda és l’estona que guardo per a mi. I a l’hora de crear hi ha moments en què necessito estar sol, però hi ha moments en què no, perquè també es treballa molt en equip. És molt elàstic. Hi ha moments que necessites compartir, explicar i sentir altres opinions.

L’ÈXIT (9)

La professió i l’èxit van una mica de la mà. L’èxit és un reconeixement que et diu que el que fas té certa validesa per a tu i per als altres. En el fons, jo faig roba perquè se la posi la gent i si està contenta i funciona, ja està. Siguin 30 o 30.000, això ja és una decisió estratègica. Si se la posa una sola persona i està contenta, jo ja ho considero un èxit i és el que m’empeny a seguir treballant.

LA FE (2)

Tots tenim fe en alguna cosa. Tinc fe en les meves filles, per exemple, però la fe cristiana i religiosa no em motiva. Soc cristià però el capellà que em va batejar es va casar i el van excomulgar. Els meus pares es movien en un ambient religiós de l’Església de l’alliberació, eren més cristians que catòlics, però jo soc ateu.

LES RELACIONS SOCIALS (7)

Són importants, però també depèn del caràcter. Jo soc extravertit i m’agrada parlar i aprendre de la gent. Ho faig amb molt de gust. Hi ha dissenyadors a qui els agrada estar amagats, però jo em considero extravertit. És una qüestió de caràcter, no has de forçar res. Moltes de les amistats que tinc, com arquitectes, músics o poetes, han arribat a través de la moda.

AMOR (10)

L’amor com a motor de vida. L’amor és estimar-se i emocionar-se per les coses sense haver de justificar res. I entès en un sentit ampli: amor de parella, paternofilial o amor, fins i tot, pel gat. L’amor és una cosa fora de tota lògica, estimes i estimes.