Infografia: EDUARD FORROLLUn potent blindatge, dos rotors que giren en direccions oposades i que li permeten volar cap endavant, enrere i de costat, en males condicions meteorològiques i a una velocitat de fins a 300 quilòmetres per hora. Està equipat amb radars per detectar objectius a 12 quilòmetres de distància i té capacitat per a 92 míssils i un canó automàtic. El KA-52 Alligator, l’últim model d’helicòpter de combat rus, va acaparar totes les mirades el 9 de maig, a la desfilada militar a la plaça Roja de Moscou. Però el millor aparador per a una nova arma és la prova de foc del combat real: i avui, Síria s’ha convertit en el terreny d’experimentació de la indústria militar russa. El cap d’innovació de Russian Helicopters va reconèixer fa dues setmanes que l’entrada en combat de l’Alligator a Síria, el mes passat, ha descobert alguns errors en els aparells que es corregiran.

“La intervenció russa a Síria està ajudant el règim de Baixar al-Assad a consolidar la seva posició i a recuperar terreny. Però alhora és molt exitosa per a Moscou en termes de promoció i venda d’armament a tercers països -apunta Nicolás de Pedro, investigador del CIDOB-. En les últimes setmanes s’han publicat moltes notícies amb regust propagandístic i comercial sobre els èxits dels helicòpters de combat russos, particularment el KA-52 Alligator”. Com sempre, la propaganda de guerra russa parla “d’estralls” entre els terroristes, però el seu principal blanc no és l’Estat Islàmic sinó els rebels sirians: l’Alligator ha actuat sobretot al cel de Homs, on no hi ha presència de la milícia d’Abu Bakr al-Baghdadi.

Segons el diari econòmic rus Komerssant, Moscou s’ha gastat 440 milions d’euros en la intervenció militar a Síria, que va començar el 30 de setembre. El negoci, però, sembla rodó: ja té comandes d’armament per valor de 6.200 milions. Entre els nous contractes hi ha les primeres exportacions de l’Alligator. Egipte (la dictadura del mariscal Abdel Fattah al-Sissi és un altre aliat estratègic del president rus, Vladímir Putin), ja va encarregar l’any passat 46 aparells. El mateix Putin apuntava fa uns dies que “l’interès cap a les nostres armes ha augmentat considerablement des de l’operació a Síria”.

La indústria armamentística russa reneix

Putin dispara la despesa i les intervencions militars

ANYS 90. Després del col·lapse de la Unió Soviètica, l’exèrcit rus va entrar en decadència. La despesa militar del Kremlin va caure de 220.000 milions d’euros el 1988 a 12.000 milions el 1994. El personal militar passa de 5 milions a 1 milió. Rússia retira els seus soldats de l’Afganistan, Alemanya, Mongòlia i l’Europa de l’Est. El capità del submarí nuclear Kursk, que es va enfonsar al mar de Barentsz el 2000, tenia un sou de 180 euros.

1991-2008. Borís Ieltsin i el seu successor, Vladímir Putin, es concentren en els conflictes dins les fronteres de l’antiga URSS (Tadjikistan, Geòrgia, Txetxènia). Rússia denuncia l’unilateralisme nord-americà a Kosovo i l’Iraq.

2008-2016. En el seu segon mandat, Putin reactiva la indústria militar amb reformes i un augment massiu de la despesa. El febrer del 2014 ocupa Crimea, a Ucraïna, i intervé al Donbass. L’entrada oberta a la guerra de Síria és la primera intervenció militar de Rússia al Pròxim Orient.

*Dades de Dmitri Trenin, director del Carnegie Moscow.