Kim Jong-un ja té ‘casa’ a Tarragona

Alejandro Cao de Benós, l’únic estranger que treballa per al govern de Pyongyang, obre a la seva ciutat natal un local per trencar mites sobre el règim i sumar ‘amics’ a Corea del Nord

“Corea del Nord és una dictadura, la gent hi està molt oprimida”, diu la Carina, cambrera en un bar a Tarragona. La seva contundència fa reaccionar l’Angélica, companya de feina: “Una cosa és el que et diuen a la tele, i una altra la realitat”, replica, i ho justifica afegint que les informacions que arriben del seu país de naixement, Bolívia, no sempre són rigoroses. Qui trenca la baralla és el Diego, que s’acosta a la barra després d’atendre els clients: “En tot cas el que hi hagi allà serà més real que el que veus per la tele”. Quan diu “allà” no es refereix a Corea del Nord, ni tampoc a Bolívia, sinó a un local situat a uns 150 metres del bar i que, de moment, no està obert al públic. L’única referència visible del que hi ha dins són tres petites lletres blanques sobre unes portes negres: KFA, “les sigles en anglès de l’Associació d’Amistat amb Corea”, explica el seu president, Alejandro Cao de Benós, que ens rep a l’entrada.

Tarragoní de 41 anys, De Benós és l’únic estranger que treballa per al govern nord-coreà, i ho fa en qualitat de delegat especial del Comitè de Relacions Culturals amb l’Estranger. La seva devoció per la dinastia Kim és difícilment qüestionable, i així ho fa notar amb el seu bel·ligerant discurs sobre el país o amb l’orgull amb què explica que, setze anys després de crear la KFA, obrirà la primera seu oficial de l’associació a Occident. On? Al carrer dels Rebolledo número 3 de Tarragona, a 5 minuts a peu de l’estació de Renfe i a 10 de l’Ajuntament. Creuades les portes negres i després de baixar alguns esglaons, la decoració descobreix un autèntic centre de culte al règim comunista. La gran bandera de Corea del Nord pintada a la paret posterior d’una barra de bar presideix el lloc, un antic pub de 120 metres quadrats que un membre de la KFA va cedir a la causa. “Lluitem per les tres revolucions: ideològica, tècnica i cultural”, clama (en coreà) un dels cartells penjats al local. “Són eslògans de defensa i construcció del país”, diu De Benós, i afegeix que tot aquest material patriòtic l’ha portat des de Pyongyang, la capital nord-coreana. Els mobles, en canvi, són de l’Ikea, “els més barats”. I és que assegura que ha hagut de posar 3.500 euros de la seva butxaca per arreglar el local.

Informacions “manipulades”

El resultat de cinc mesos de reformes és un espai multiusos, que inclou una petita recepció; la barra, amb una nevera al fons on s’hi poden trobar marques de refresc poc comunistes com Pepsi i Fanta; una taula per a les reunions de la KFA; una llibreria amb obres, revistes i pamflets dedicats als tres líders que han tingut els nord-coreans (el fundador del país, Kim Il-sung; el seu fill, Kim Jong-il, i el seu nét i actual líder, Kim Jong-un), i, finalment, una zona amb un llarg sofà i televisió. Tot i que el lloc exercirà de punt de trobada de l’associació, també està pensat per fer de “pont entre Corea del Nord i els visitants del local”, diu De Benós, convençut que la majoria d’occidentals no saben res del règim comunista -el més hermètic del món, val a dir- o “tenen por per les notícies manipulades que els arriben des dels mitjans”.

L’objectiu principal de l’espai, doncs, és “trencar mites” al voltant de Corea del Nord. Quins? Una simple enquesta amb els veïns de la zona permet fer-se’n una idea: “És un règim dictatorial, de llibertat n’hi ha poca”, diu el Juanfran, que treballa en una impremta del barri. “Hi ha un govern totalitari”, hi coincideix el Paco, també treballador del lloc. En una cafeteria una mica més enllà, els comentaris són semblants. “El govern nord-coreà manté el país en una bombolla, sense comunicació. Com més ignorants siguin els ciutadans més profit en traurà”, diu el Hardi. Si bé és cert que aquestes opinions es basen en notícies que arriben a través dels mitjans, també parteixen d’evidències com l’informe que va publicar l’ONU el febrer del 2014, en què es denunciaven “violacions sistemàtiques, generalitzades i greus dels drets humans” per part de Pyongyang: des de persecució política fins a esclavatge en camps de concentració, tortura, detencions arbitràries i execucions públiques.

“El 99% és fals”, afirma amb contundència el delegat especial del règim. I ho argumenta: “La CIA manipula les Nacions Unides [...]. Aquest informe es basa en comentaris de suposats detractors que han admès que van mentir”. De Benós desmenteix els rumors sobre l’esclavatge, la tortura i la pena de mort: “Que jo en tingui constància només hi ha hagut un parell d’execucions en 25 anys, cap de les dues pública”. I la majoria de criminals, afegeix, no són enviats a camps de concentració, sinó a “camps de treballs forçats” per al poble, on els condemnats han de recollir arròs, fabricar mobles o netejar carrers. Alguna d’aquestes tasques és la que haurà de fer durant 15 anys Otto Frederick Warmbier, l’estudiant nord-americà detingut al març per haver intentat treure un cartell del país. Una pena excessiva? No, “un càstig exemplar”, diu De Benós, deixant clar que el que va intentar robar el jove era un “emblema oficial de la República”. “Si jo robo una bandera d’Espanya d’un lloc oficial o la cremo gairebé no em castigaran. I això és perquè la gent aquí no s’estima gaire la bandera ni el propi himne, que es xiula”, continua el president de la KFA. A Corea del Nord, en canvi, els símbols i els líders “ho representen tot”. Una afirmació que li serveix per explicar l’absència de manifestacions. No és que protestar sigui il·legal, és que “el nombre de persones en contra del sistema és ridícul”. Amb tot, nega rotundament que el seu país d’acollida sigui una dictadura: “Kim Jong-un no ho decideix tot [...]. Les lleis són aprovades pels 687 diputats de l’Assemblea Popular Suprema, elegits cada cinc anys”. La majoria d’ells, això sí, combreguen amb el règim.

Adeptes contra el capitalisme

Mantenir la unió al voltant del líder, el govern i el comunisme ha sigut possible, en part, gràcies a l’aïllament del país. De fet, De Benós admet que a Pyongyang es practica una certa “censura positiva” perquè els nord-coreans només consumeixin “allò que és útil culturalment”. Però l’aïllament també passa per l’autosuficiència econòmica, que ha permès amortir les sancions internacionals imposades al país pel seu programa d’armes nuclears -que el règim diu que només utilitzarà en cas de ser atacat-. I també ha servit per convertir el país en l’“únic amb un sistema diferent del capitalisme”, a diferència -subratlla De Benós- de la Xina, Rússia o Cuba, països amb els quals Pyongyang manté “relacions de bon veïnatge i econòmiques”, en cap cas polítiques.

Segons el tarragoní, l’interès mundial per aquest cas únic explica el creixement d’afiliats a la KFA a tot el món: si el 2013 eren 13.000, aquest any ja són 15.000 (350 a l’estat espanyol), un 80% dels quals són joves d’entre 16 i 23 anys. Potser entre els nous fitxatges d’aquest any hi ha visitants del local a Tarragona, que obrirà d’aquí dos o tres mesos, en funció de la rapidesa amb què l’Ajuntament en tramiti la llicència. Quan De Benós tingui llum verda, al carrer dels Rebolledo començaran les sessions de documentals i pel·lícules nord-coreanes, les conferències i els cursos de cuina del país. El que sigui per combatre la “terrible” imatge que es té del règim comunista.

De moment la majoria dels tarragonins consultats coincideixen en dues coses: no els molesta la iniciativa i, quan estigui en marxa, aniran a visitar l’espai. Alguns, però, hi aniran amb les idees clares. L’Alícia, venedora en un quiosc de la zona, es refereix a Corea del Nord com una “dictadura bestial”, i sentencia: “Tot i que puc anar-hi i escoltar el que em diguin, no em convenceran. Fins que no vas al país i parles amb la gent…” De Benós convida qualsevol persona a visitar Corea del Nord durant una setmana. El preu: 3.000 euros. L’itinerari: molt limitat, no es pot sortir del recorregut establert. Una qüestió d’“organització i disciplina”, diu.

Més continguts de