Publicitat
Publicitat

El llegat més quotidià de la Primera Guerra Mundial

Les trinxeres de la Primera Guerra Mundial van ser també el laboratori de proves de molts productes i conceptes que formen part del nostre dia a dia 100 anys després

Guerra i pau. Necessitat i enginy. Globalització i adaptació. El període de la història d’Europa que va del 1914 al 1918 no només ens va deixar les costures d’un mapa que amb els anys s’han anat tancant o redibuixant. Les trinxeres de la Primera Guerra Mundial van ser també el laboratori de proves de molts productes i conceptes que formen part del nostre dia a dia 100 anys després. Des de l’ús generalitzat dels preservatius fins al mètode Pilates passant per la creació dels passaports o l’auge de la propaganda política amb els primers mitjans de comunicació de masses.

EL MÈTODE PILATES

JOSEPH HUBERTUS PILATES era un gimnasta alemany que es guanyava la vida com a boxejador i artista en un circ de la Gran Bretanya. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial va ser internat com a possible enemic en un camp de presoners a l’illa de Man. Allà va desenvolupar el seu propi sistema per exercitar el cos i la ment. Les condicions al camp d’internament eren dures, i Pilates animava els seus companys a fer exercici per poder mantenir-se en forma. Alguns estaven lligats als llits, i Pilates els va ajudar a utilitzar les molles dels llits i les corretges per fer exercicis de resistència i estiraments. Acabava de néixer el mètode Pilates, que ara es practica als gimnasos més glamurosos de tot el planeta.

Després de la guerra, Pilates va tornar a Alemanya, on va seguir desenvolupant les seves tècniques de gimnàstica, fins que el 1925 va emigrar als Estats Units, on va fundar la seva pròpia escola.

LA POPULARITZACIÓ DELS PRESERVATIUS

LES MALALTIES DE TRANSMISSIÓ SEXUAL es van convertir en la segona pandèmia de la Gran Guerra després de la grip. Prop de mig milió de soldats van haver de ser ingressats durant diverses setmanes per aquesta causa, i això provocava problemes al front. Els alemanys van ser els primers a repartir preservatius entre les seves tropes. En canvi, els governs britànic i nord-americà van ser reticents a donar condons als soldats per consideracions morals. França va arribar a oferir “bordells certificats” a les tropes nord-americanes, un fet que va provocar que el secretari de la Guerra, Newton Baker, exclamés: “Déu meu, si el president Woodrow Wilson se n’assabenta és capaç d’aturar la guerra!”

Els efectes de salut que suposaven les malalties venèries van servir de precedent per planificar campanyes d’ús del preservatiu durant les accions bèl·liques que vindrien anys més tard.

EL PRIMER CHINATOWN D’EUROPA

DAVANT L’ESCASSETAT DE MÀ D’OBRA quan la majoria d’homes en edat de treballar eren al front, França i la Gran Bretanya van reclutar 135.000 xinesos, inicialment amb un contracte de treball de cinc anys. Els xinesos van desenvolupar tasques vitals com ara l’excavació de trinxeres, la reconstrucció de carreteres i vies ferroviàries, la descàrrega de material o la reparació de tancs i maquinària. Acabada la guerra, la majoria van tornar a la Xina, on mai van ser reconeguts com a herois de guerra. Dels que van quedar-se, molts van morir netejant els camps de mines del nord de França. Al poble de Noyelles-sur-Mer, a Normandia, hi ha el cementiri xinès més gran d’Europa, amb més de 800 tombes. Els més afortunats van instal·lar-se a París, es van casar amb dones franceses i van establir negocis de restaurants i bugaderies en el que seria el primer Chinatown d’Europa. Aquest col·lectiu d’immigrants també va tenir un paper actiu en la transformació de la Xina avançat el segle XX. Líders polítics com Zhou Enlai o Deng Xiaoping van ser estudiants al París dels anys 20.

LA PROPAGANDA MEDIÀTICA

“I WANT YOU FOR U.S. ARMY”: Les crides dels governs britànic i nord-americà perquè els seus ciutadans s’allistessin a l’exèrcit es van convertir en enginyoses creacions a través de pamflets, pòsters, diaris i del cinema, que començava a despuntar com a mitjà de masses. Per primera vegada s’utilitzen els mitjans de comunicació com una eina estratègica per mantenir la moral dels ciutadans i el llenguatge com a reclam per esperonar la societat de cada país en contra de l’enemic. Tal com explica la historiadora nord-americana Alice Goldfarb Marquis en el seu llibre Words as weapons: propaganda in Britain and Germany during the First World War, “mentre al camp de batalla hi havia una orgia de mort, a la rereguarda hi havia una orgia de paraules amb una forta càrrega política”. Autors com Arthur Conan Doyle, Thomas Hardy i Rudyard Kipling van ajudar el govern britànic a definir els missatges.

L’HORARI D’ESTIU

TOT I QUE EL 1784 BENJAMIN FRANKLIN ja havia proposat en un article econòmic que a l’estiu tothom es llevés més d’hora per aprofitar millor la llum diürna, el concepte del daylight saving time es va aplicar per primera vegada a Alemanya i les seves zones ocupades el 1916, amb l’objectiu de reduir l’activitat a la nit i així estalviar carbó. Pocs mesos després, el Regne Unit i la majoria de països en guerra, així com també alguns estats neutrals, van adoptar la mateixa mesura de manera temporal. Des d’aquell moment el retard del rellotge a la primavera i l’avançament a la tardor ha provocat controvèrsia a tots els països sobre els beneficis reals en l’economia. No tots els països fan el canvi horari o el fan en les mateixes dates del calendari.

EL PASSAPORT

AMB L’INICI DE LA PRIMERA GUERRA MUNDIAL els governs europeus van decidir reforçar la seva seguretat i el control de l’emigració de ciutadans, sobretot d’aquells que tenien més habilitats i capacitat intel·lectual. El 1920 la Societat de Nacions va decidir estandarditzar els permisos de viatge. La conferència de París sobre passaports i duanes va fixar les normes generals i un disseny del conegut carnet de color grana, blau o verd, segons els països. La mesura va ser molt controvertida entre els viatgers britànics dels anys 20, que consideraven una humiliació haver de portar un document amb la seva fotografia i la descripció de les seves dades físiques. Què dirien ara amb la incorporació de les empremtes digitals i altres dades biomètriques en els documents!

LES BATES BLAVES DE QUIRÒFAN

RENÉ LERICHE ERA UN JOVE CIRURGIÀ FRANCÈS que va passar tota la Primera Guerra Mundial atenent els soldats ferits a les línies de front. Els antibiòtics encara no s’havien descobert, i les infeccions de les ferides dels soldats eren habituals per la falta de condicions higièniques amb què calia treballar. Per minimitzar el risc, Leriche va demanar que es diferenciés amb color blau la roba utilitzada pels cirurgians a les sales d’operació, i que aquesta roba no tingués cap contacte fora de la sala. La mesura es va estendre per totes les línies del front, i també a altres països. Després de la guerra, Leriche va continuar desenvolupant la seva carrera en cirurgia vascular, va publicar nombrosos treballs sobre la feina feta prop de les trinxeres i va tractar algunes celebritats, com ara el pintor Henri Matisse, que fins i tot li va fer un retrat.

LA CIRURGIA PLÀSTICA

L’ARRIBADA MASSIVA DE SOLDATS amb la cara desfigurada a causa de les ferides de metralla que havien patit al front va fer que els cirurgians de l’època practiquessin els primers empelts de pell amb èxit. El 1916 el cirurgià neozelandès Harold Gillies va començar a aplicar a Anglaterra la tècnica de trasplantament de teixits del mateix pacient amb l’objectiu de reconstruir-li la cara i recuperar la seva funcionalitat. Un any més tard va obrir a Londres el primer centre modern de cirurgia plàstica i facial. Dues dècades més tard, el que encara ara es considera el pare de la cirurgia plàstica va practicar les primeres operacions de canvi de sexe.

Hauria existit Hitler sense la Primera Guerra Mundial?¿S’hauria estès el comunisme a la Xina si Europa hagués sigut més generosa amb la contribució de Pequín a la Gran Guerra? El Tractat de Versalles del 1919 va portar la pau a Europa, però va plantar la llavor d’altres guerres econòmiques i polítiques que al cap de pocs anys germinarien als diferents continents. En la geopolítica mundial del segle XXI encara ressonen conceptes i conseqüències d’un món atrapat entre els ideals i la ‘realpolitik’

ELS 14 PUNTS DE WOODROW WILSON

LA CONSTERNACIÓ CAUSADA PELS 10 MILIONS DE MORTS durant la Primera Guerra Mundial va empènyer el president dels Estats Units Woodrow Wilson a presentar davant del Congrés nord-americà els 14 punts pels quals l’Europa de la postguerra s’havia de regir per a una pau justa, estable i duradora.

Entre d’altres incloïa la firma de convenis públics entre països, la supressió de barreres comercials o el dret d’autodeterminació de totes les nacions.

Aquest argumentari va servir de base per al Tractat de Pau de Versalles el 1918 i Wilson va rebre el premi Nobel de la pau, però els líders europeus no compartien el mateix grau d’idealisme. El primer ministre francès Georges Clemenceau va qualificar Wilson d’ignorant, “per haver-se atrevit a escriure 14 punts mentre que Déu només havia fet els 10 manaments”. El desig de França i la Gran Bretanya de fer pagar la guerra a Alemanya va aigualir la doctrina Wilson i van contribuir a fer créixer el ressentiment de molts alemanys i a propiciar l’ascens del nazisme. Amb tot, els 14 punts van servir de base per crear la Societat de Nacions, l’embrió de les Nacions Unides, i el llegat de Wilson ha acompanyat la política exterior nord-americana des d’aleshores.

CRIMS CONTRA LA HUMANITAT

LA DEPORTACIÓ I MASSACRE D’ 1,5 MILIONS D’ARMENIS per part de l’Imperi Otomà durant la Primera Guerra Mundial va rebre per primera vegada l’apel·latiu de crims contra la humanitat. Més de la meitat dels armenis que vivien a Turquia van ser exterminats o forçats a marxar sense aigua ni menjar i abandonats al desert de Síria. Els governs de la Gran Bretanya, França i Rússia van firmar una declaració conjunta el 24 de maig del 1915 que acusava per primera vegada explícitament un altre govern de cometre aquests crims. La següent vegada que es va utilitzar el terme va ser als judicis de Nuremberg contra els criminals de guerra nazis. Actualment el Tribunal Penal Internacional utilitza pràcticament la mateixa definició de crims contra la humanitat, que inclouen actes d’assassinat, extermini, esclavisme i violació comesos com un atac sistemàtic dirigit contra una població civil. D’aquesta manera es persegueixen criminals de guerra que no han pogut ser jutjats al seu propi país.

HITLER

L’HISTORIADOR BRITÀNIC I BIÒGRAF DE HITLER Ian Kershaw considera que el dictador alemany no hauria arribat tan lluny si no hagués viscut la humiliació que va suposar per a Alemanya la Primera Guerra Mundial. Hitler era un pintor d’aquarel·les frustrat que va trobar en la propaganda política una via per donar sentit a la seva vida. La derrota a la Primera Guerra Mundial i les dures condicions imposades pels vencedors van radicalitzar la política alemanya i van crear un terreny adobat per al foment de l’odi, el xovinisme i l’antisemitisme. L’habilitat de Hitler com a agitador social el va situar el 1920 com una figura destacada de l’extrema dreta alemanya. A les eleccions del 1928 el Partit Nazi només va aconseguir un 2,6% dels vots, però el suport popular als postulats nazis va anar creixent a mesura que s’enfonsava l’economia alemanya. El terror dels alemanys a la hiperinflació que van viure amb la República de Weimar encara és present en la política monetària actual a Alemanya i a la Unió Europea.

EL DECLIVI DE L’IMPERI BRITÀNIC I EL SORGIMENT DELS ESTATS UNITS COM A POTÈNCIA HEGEMÒNICA

EL REGNE UNIT HAVIA SIGUT LA POTÈNCIA MUNDIAL INDISCUTIBLE durant tot el segle XIX. Amb la Revolució Industrial Anglaterra s’havia situat clarament per davant de la resta de països europeus, liderava el món financer i la Royal Navy dominava estratègicament les rutes marítimes. Però la Primera Guerra Mundial va enfonsar l’economia britànica. El 1917 s’esdevenen dos fets clau que suposen el traspàs del centre de l’hegemonia mundial de Londres a Washington. Aquell any el Regne Unit ja no es podia finançar i els Estats Units, que ja tenien un bon ritme de creixement econòmic, van acudir al rescat. També va ser el moment en què els nord-americans van entrar a la Primera Guerra Mundial i van fer decantar la balança a favor dels aliats que, alhora, es van convertir en els seus principals deutors. En poc més de deu anys Nova York va reemplaçar Londres com a centre de les finances mundials.

LA LLAVOR INTEL·LECTUAL DE LA UNIÓ EUROPEA

UN GRUP D’INTEL·LECTUALS EUROPEUS ja apostava el 1919 quan es va firmar la pau de París per una Europa unida i no dividida. Entre ells hi havia Jean Monnet, un jove economista francès que viatjava per tot el món com a comerciant de conyac; el comte austríac Richard Nikolaus Coudenhove-Kalergi, fundador del Moviment per la Unificació Europea, que aviat va comptar amb el suport de figures com Albert Einstein, Sigmund Freud i Thomas Mann; o un jove alcalde de la ciutat de Colònia, anomenat Konrad Adenauer, que 15 anys més tard trauria el seu país de la ruïnes de la guerra i convertiria Alemanya en la primera potència econòmica d’Europa. Però la política va guanyar a la intel·lectualitat. El Crac del 1929 i l’ascens del nazisme van arrossegar Europa cap a la Segona Guerra Mundial, i els ideals per crear una Europa federal no es van convertir en realitat fins a la firma dels Tractats de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer el 1951.

L’ESPURNA DE LA XINA COMUNISTA

LA XINA DEL PRIMER QUART DEL SEGLE XX volia adoptar la modernitat que venia d’Europa i aspirava a ser un país reconegut entre les potències mundials. El 1919 els xinesos esperaven ser recompensats pels aliats per la seva participació en la Primera Guerra Mundial amb l’enviament de mà d’obra a França per a tasques logístiques i de reconstrucció. Però en el Tractat de París els aliats van preferir gratificar el Japó per haver ajudat a derrotar els vaixells alemanys al Pacífic i els van concedir Tsingtao, en territori xinès. Era el port més gran que havien tingut els alemanys a ultramar i on encara ara es fabrica la cervesa més popular de la Xina.

Això va provocar una onada de frustració i ràbia en la societat xinesa. Amb la manifestació de milers d’estudiants a Pequín va néixer el Moviment 4 d’Abril, de ressentiment antiimperialista i que reclamava una identitat pròpia per a la Xina. Els líders d’aquest moviment van trobar inspiració en el triomf dels Bolxevics a Rússia, i dos anys més tard es va fundar el Partit Comunista Xinès.

EL LLEGAT POLÍTIC

Hauria existit Hitler sense la Primera Guerra Mundial? ¿S’hauria estès el comunisme a la Xina si Europa hagués sigut més generosa amb la contribució de Pequín a la Gran Guerra? El Tractat de Versalles del 1919 va portar la pau a Europa, però va plantar la llavor d’altres guerres econòmiques i polítiques que al cap de pocs anys germinarien als diferents continents. En la geopolítica mundial del segle XXI encara ressonen conceptes i conseqüències d’un món atrapat entre els ideals i la ‘realpolitik’.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT