És un dels grans mestres que ha tingut la humanitat. No és casualitat que els filòsofs anteriors a ell se’ls anomeni presocràtics, la qual cosa posa de manifest que Sòcrates marca un abans i un després en la història del pensament. Però Sòcrates no és només un teòric, ja que va convertir la seva vida en una lliçó de justícia. “La seva manera de morir el va fer immortal”, diu Marcos Chicot, autor del llibre El asesinato de Sócrates (Planeta, 2016). “Sòcrates s’enfronta sense titubejar als demagogs de la seva època encara que la seva vida estigui en joc, sense deixar de fer ni per un moment el que considera més just. És un gegant com a personatge històric. És el pare de l’humanisme, de la filosofia moral..., però també és un ésser humà excepcional, i per això a la novel·la vaig fer especial èmfasi a mostrar-lo en la seva faceta més humana: pare de tres fills, marit d’una esposa molt més jove i amic que pateix quan algun dels seus amics mor a les seves mans en alguna de les sagnants batalles en les quals sabem que va participar, o a les epidèmies de pesta que va haver-hi a Atenes”, explica Chicot.

Tres novel·les entrellaçades

El asesinato de Sócrates són en realitat tres novel·les entrellaçades: una d’intriga i acció, una d’històrica centrada en la Grècia clàssica i una biografia de Sòcrates. Una part important del pes de la seva trama el duen les dones. “A la Grècia clàssica les dones estaven subordinades a l’home, com si durant tota la seva vida fossin menors d’edat, i el seu paper bàsic era tenir fills i administrar la casa”, diu Chicot, que desmitifica alguns aspectes d’aquesta civilització que tant ens ha influït. “És cert que en poques dècades, d’una manera gairebé miraculosa, s’arriba a la perfecció en l’arquitectura i l’escultura, apareixen el teatre, la medicina, els pensadors més importants de la història, la primera democràcia, però és igualment cert que l’esclavitud estava generalitzada, les dones amb prou feines tenien drets i Atenes es dedicava a l’art i al pensament perquè tenia sotmeses 200 ciutats gregues que cada any enviaven enormes tributs, sabent que si no ho feien els homes serien executats i les dones i els nens esclavitzats, com va passar en diverses ocasions”, subratlla Chicot.

El asesinato de Sócrates és una de les últimes novel·les sobre el món grec clàssic. Però és una època que ha seduït molts escriptors, com ara V.M. Manfredi, de qui cal destacar sobretot la novel·la sobre Alexandre el Gran(Columna en català i Grijalbo en castellà),tot i que per entrar en la vida del més gran heroi grec també cal destacar la trilogia que li va dedicar Mary Renault (Edhasa).Robert Graves té diverses obres sobre el període ( La filla d’Homer, La guerra de Troia...) i cal ressenyar també la visió en clau d’intriga de l’època de Plató que apareix a La caverna de las ideas (Alfaguara, 2000 ), de José Carlos Somoza.

Quan la cultura grega arribava a l'Índia

Al període hel·lenístic de l’antiga Grècia, la llengua i la cultura gregues s’estenen fins a l’Índia gràcies a l’expansionisme conqueridor d’Alexandre el Gran. En aquest període situa Maria Àngels Anglada la novel·la Sandàlies d’escuma, publicada el 1985 i recentment reeditada per L’Avenç. La protagonista és una poeta i flautista anomenada Glauca.

A Sandàlies d’escuma hi trobem el concepte del mal (representat per la venjativa reina Arsínoe d’Egipte, que va condemnar a mort un poeta amic de Glauca, Sòtades, només perquè va fer escarni d’ella en un poema) contraposat al bé, representat per l’amor (el que sent Glauca pel seu primer amor, Lèukion, encara adolescent, a Quios, i pel seu gran amor, Càrmides d’Atenes, a qui va conèixer a Alexandria) i sobretot per la música i la poesia que ella mateixa compon.