Llucia Ramis:

Llucia Ramis: "Sempre estic pensant en la mort"

L'escriptora Llucia Ramis posa nota a 14 temes fonamentals

Llucia Ramis: "Sempre estic pensant en la mort" / Jaime Sierra

L’escriptora ha respost a una enquesta sobre 14 temes perquè en valorés almenys 10. Els ha puntuat del 0 al 10: 0 vol dir cap importància i 10 vol dir importància fonamental. Ha descartat la fe, la sexualitat, la vellesa i les relacions socials. Posats a triar entre literatura i periodisme, Llucia Ramis es veu més com a cronista. Viure d’escriure i ser reconeguda per això és per a ella el més semblant a l’èxit. No concep la seva vida sense la feina, com tampoc sense la família, l’amor i els seus espais per estar sola. I tampoc no concep la vida sense la mort. Una cosa no s’entén sense l’altra. I si mai comenceu una relació de parella amb ella, sapigueu que la tindreu sempre com a amiga. La relació es pot acabar, però la confiança no.

ELS DINERS I ELS BÉNS MATERIALS (5)

Li he posat un aprovat perquè és cert que s’ha de viure amb diners però em conformo amb arribar a final de mes sense preocupacions. Fins fa dos o tres anys havia sigut sempre mileurista i deixar de ser-ho et canvia la vida. Ara em puc permetre algun caprici com comprar unes sabates que m’agraden o pagar per fer un trasllat. No necessito tenir l’últim iPhone i tampoc la roba em preocupa gaire. Compro coses pràctiques -si no són horroroses, millor- però el luxe no m’interessa. He après a viure bé amb poc. Quan tenia temps gaudia gastant els diners viatjant, m’agrada molt, però ara dedico massa temps a la feina. Abans viatjava low cost però des de fa uns anys, si m’ho puc permetre, m’agrada un bon hotel amb bones vistes, que no sempre és el més car.

AMOR (9)

Hi ha gent que es mou per interessos econòmics i hi ha gent que es mou per amor. Jo no em compraria mai un pis si no estigués enamorada del pis o no sortiria amb ningú si no n’estigués enamorada. I tampoc podria treballar tantes hores si no estigués enamorada de la feina. Però, a més, hi ha l’amor a la família, als germans o als pares que, per a mi, és essencial i és el més important del món. Sentir-se estimat i sentir que estimes algú dona molta seguretat. Pel que fa a tenir fills, no m’interessa, no m’hi veig i no em fa especial il·lusió, però potser és perquè no he conegut ningú amb qui tingués ganes de tenir-ne. No és la meva prioritat.

LA CONSCIÈNCIA (9)

En lloc de deixar-me anar, sempre racionalitzo totes les emocions. I em sap greu, perquè m’agradaria ser més emocional i soc molt racional.

LA MORT (9), LA MALALTIA (2) I LES PORS (7)

Sempre estic pensant en la mort. La vida són dos dies i no es pot entendre sense la mort. Tinc molta imaginació, davant d’una situació penso en totes les possibilitats i sempre n’hi ha una en què mors. No he tingut cap trauma però tinc la mort sempre present, tot i que intento que no em condicioni. També és una manera de familiaritzar-s’hi i que no sigui tabú. La mort és aquí i ens pot arribar en qualsevol moment. Per exemple, volar no m’agrada gens perquè una de les possibilitats és morir-se. I aquesta necessitat de controlar-ho tot genera ansietat. La por està relacionada amb l’ansietat. Intento que no em paralitzi i intento conviure-hi. I està bé com a exercici conviure amb les pròpies vulnerabilitats i que això no t’impedeixi gaudir de la vida. No tinc por de gaires coses, és més la por de la por. No tinc por de viatjar o viure sola ni de la malaltia. Tinc pors més existencials, més abstractes. La por també està bé com a material literari.

RELACIONS DE PARELLA (3)

No és una faceta important de la meva vida. Però sí que crec en les relacions de parella. N’he tingut moltes, però per això, perquè no hi dono importància. A casa meva ja no els volen conèixer perquè els agafen afecte i després no els veuen mai més. M’agrada molt viure sola, no m’agrada gens la convivència; quan ho he intentat no me n’he sortit. Quan he tingut problemes de parella he tallat d’arrel i no hi he donat mai prou importància per solucionar el problema. No obstant, crec que totes les parelles necessiten dedicació, no hi ha cap relació que vagi sola, però no ha de ser un sacrifici. Si estic en parella és per estar millor que sola. Però sí que intento ser amiga de totes les parelles que he tingut. Trobo que si has estimat una persona és molt difícil deixar de fer-ho i, si ells volen, continuarà havent-hi una relació d’intimitat i confiança. No puc deixar-los d’estimar.

SOLEDAT (8)

Valoro la soledat ben entesa, la voluntària. La soledat de les persones grans em sap greu. Em fa por acabar així però no tindria fills només per no acabar sola. Jo valoro la soledat per poder desconnectar, llegir, pensar o passejar. Tinc molta vida social per motius de feina i els moments de recolliment m’agraden molt. Necessito afecte, com tothom, i m’agrada viatjar en companyia. He viatjat sola però hi ha un moment, a l’hora de sopar, que et ve de gust comentar la jornada. Hi ha parelles que han entès aquesta necessitat d’estar sols i d’altres que no. Alguns creuen que ho dic de broma i que en realitat vull casar-me i tenir fills. No m’hi resisteixo, simplement m’agrada més viure sola que acompanyada, m’agrada molt anar a la meva.

PROFESSIÓ (8) I ÈXIT (8)

L’èxit és, per a mi, dedicar-se al que t’agradi i que sigui reconegut. Jo no sabia que m’agradava el periodisme. Volia marxar de Mallorca i vaig triar carreres que sabia que no s’hi podien estudiar: periodisme, biblioteconomia i arqueologia. I vaig entrar a periodisme. La carrera no em va agradar però a segon vaig començar a treballar i vaig conèixer una Barcelona i un periodisme de barri, de carrer, de crònica, que em va encantar. El periodisme és com un amant que et fa la punyeta i no saps per què n’estàs tan enamorada, i la literatura és com un amic que sempre hi és i no et falla mai. I cada vegada tendeixo més a la literatura. El fet de poder-me dedicar a això, sentir-me realitzada i sentir, per fi, un cert reconeixement del sector és, per a mi, un èxit. Jo no podria deixar aquesta feina, la trobaria molt a faltar i no sabria fer res més. És una de les parts més importants de la meva vida. Si m’he d’identificar amb alguna faceta és la de cronista.

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat