CAPS I PUNTES

L’atemptat d’hostafrancs

"Lerroux sempre va dubtar de les ferides de Cambó i va acusar-lo d’utilitzar-les per guanyar vots"

Per als veïns més veterans, aquesta cantonada del carrer Béjar amb la Creu Coberta sempre serà la del vell cinema Bohemio, ara transformat en una botiga de roba. Però també va ser l’escenari d’un famós atemptat que va trasbalsar Barcelona la primavera del 1907. Llavors la ciutat vivia en un permanent estat de violència política; aquell mateix hivern havien esclatat unes quantes bombes. I feia poc que els lerrouxistes, en sortir d’una reunió al Teatre Onofri del Paral·lel, s’havien acostat a la plaça de braus de Les Arenes, on es feia un acte d’entitats catòliques. Els enfrontaments van començar a cops de puny i van acabar a trets, degenerant en una batalla campal per la Gran Via, amb una vintena de ferits.

El 21 d’abril se celebraven eleccions legislatives, i quatre dies abans s’havia convocat un míting de Solidaritat Catalana al Casino de Sants, en què s’havia anunciat que parlarien Francesc Cambó, Nicolás Salmerón, Odón de Buen i Emili Junoy. Els oradors van sortir de l’Hotel Colón de la plaça Catalunya a les nou de la nit i van pujar en un faetó de dos cavalls dels que llogava Francesc Batsums. Quan van passar per davant de Les Arenes, aquells homes van comentar els incidents que s’hi havien viscut feia unes setmanes. Però les converses es van aturar de cop quan, així que van enfilar la Creu Coberta, van ser rebuts amb crits i xiulets per una multitud de dones i nens. Molts fanals s’havien apagat i van sentir crits d’“Ara ve, ara ve!” A l’altura del carrer Béjar els esperaven uns sicaris que van obrir foc contra el vehicle així que el van veure. El cotxe va acabar amb una trentena d’impactes de bala, una de les quals va travessar el lateral i es va allotjar al ventre de Cambó. Miraculosament ningú més va resultar ferit, gràcies al fet que els cavalls van sortir desbocats i van treure els polítics del camp de tir en què s’havia convertit el carrer principal d’Hostafrancs.

Mentre les persones que circulaven per les voreres corrien a buscar refugi, Batsums va aconseguir aturar el faetó just a la confluència entre la Creu Coberta i el carrer Consell de Cent. Els ocupants del vehicle van treure Cambó i el van portar a una farmàcia que hi havia allà mateix, i van deixar abandonat el carruatge i un dels cavalls amb tres ferides de bala. La farmàcia del doctor Narcís Vergés era coneguda popularment com la farmàcia del senyor Sisó: allà li van fer les primeres cures. A les dues de la matinada van decidir traslladar-lo a la Clínica Fargas en una llitera amb rodes. A causa de la gravetat del ferit van tardar una hora i mitja a arribar-hi. En aquells comicis, Cambó va resultar elegit diputat. Va tardar sis mesos a poder seure al seu escó, el temps que va durar la recuperació. Des d’aleshores sempre es va queixar d’esgotament i de dificultats per respirar.

Immediatament es va culpar Alejandro Lerroux de l’atemptat, que en aquella campanya electoral s’havia expressat d’una manera molt agressiva contra els seus competidors, i encara avui és el principal sospitós. No obstant això, hi ha qui pensa que l’atemptat anava dirigit en realitat contra Salmerón. Pocs mesos més tard va esclatar el cas Rull, un fals terrorista que posava bombes atribuïdes als anarquistes, i a qui pagava la policia per evitar-ho. Durant el judici va sortir a la llum que Rull havia sabut amb antelació que es produiria l’atemptat. Els pocs acusats van amenaçar des de la premsa que tenien poderosos protectors. Lerroux sempre va dubtar de les ferides de Cambó i va acusar-lo d’utilitzar-les per guanyar vots. L’atemptat d’Hostafrancs va estar a punt de canviar el rumb de la nostra història. 

Etiquetes

Més continguts de