La biografia de Ramon Llull està íntimament lligada a Barcelona, on encara és possible rastrejar les seves passes per la ciutat. La seva família procedia del Maresme, de Sant Vicenç de Llavaneres (actualment, Sant Vicenç de Montalt). Un dels seus membres va ser Ramon Amat, que es va establir a la Ciutat Comtal i va adoptar el malnom dels seus avantpassats: Llull. Aquí es va convertir en propietari de cases i terres a la Verneda, el Clot, Sant Pere de les Puelles i la Ribera, on existia un espai situat sota l’actual mercat del Born anomenat el Pla d’en Llull. De la potència d’aquest llinatge en dóna idea l’existència d’una Torre d’en Llull als barris de Sants o d’Horta.

El rastre d’aquest pioner de la filosofia i la literatura catalana comença al Born i segueix per Santa Maria del Mar, prop d’on vivien els seus pares, Ramon Amat-Llull i Elisabet de Malla-Erill. Pertanyien a un cognom que va formar part de la classe dominant de la ciutat, amb mercaders, propietaris immobiliaris i cavallers, d’on va sortir un conseller del Consell de Cent com Guillem Llull, o el primer ardiaca de Santa Maria del Mar, Bernat Llull, que descansa en la seva tomba decorada amb l’escut familiar, una mitja lluna, dins l’església. Pel que fa a Ramon Amat-Llull, va ser un dels patrocinadors de l’expedició del rei Jaume I a Mallorca, i per això va rebre terres i possessions a l’illa. Va ser a Palma on, el gener de 1235, va néixer Ramon Llull, que ben jove va formar part de la cort mallorquina com a senescal de l’infant Jaume, el futur rei Jaume II de Mallorca.

El 1257 es va casar amb Blanca Picany, i va declarar en fer-ho que conservava propietats a Barcelona i a Llavaneres. Com ell mateix va reconèixer, la seva vida matrimonial va ser força irregular, amb freqüents infidelitats. Però alguna cosa va passar. Segons una de les llegendes, es va enamorar d’una jove genovesa i la va perseguir, fins que ella va mostrar-li el seu pit devorat pel càncer. Impactat per la visió, Ramon va abandonar casa seva, sembla que es va fer frare seglar franciscà i va iniciar diverses penitències, així com una pelegrinatge a Rocamadour i a Santiago de Compostel·la. A la tornada, de camí a París, es va entrevistar al convent de Santa Caterina de Barcelona (on avui hi ha el mercat del mateix nom) amb el monjo dominic Ramon de Penyafort, conseller de Jaume I, que el va convèncer de tornar a Mallorca i estudiar la llengua àrab per predicar als musulmans. El 1264 va començar la seva formació, que va durar nou anys, i el 1275 va aconseguir obrir una escola de llengües orientals a l’illa. La tomba de Penyafort és a la catedral barcelonina.

L’any 1294 va tornar a la ciutat, procedent de Nàpols. La tasca pedagògica de Llull coincideix amb les primeres iniciatives per dotar d’universitat la capital catalana, com l’Estudi General dels Dominics, o més tard els Estudis Generals del carrer Ripoll, que es traslladaran a la Rambla de Canaletes (o dels Estudis). Avui, el vestíbul de les facultats de la plaça de la Universitat llueix una estàtua de Llull dins d’una fornícula. L’any 1299 va venir novament a Barcelona, s’hi va entrevistar amb Jaume II el Just al Palau Reial de l’actual plaça del Rei, va rebre l’encàrrec de predicar a les sinagogues del call barceloní, especialment a la Sinagoga Major, situada a la cantonada del carrer de la Fruita amb Sant Domènec del Call. Encara el 1305 va venir a veure novament el rei potser per convèncer-lo de crear escoles de llengües, unificar els ordes militars i donar suport a una croada contra Al-Àndalus. Deu anys més tard va trobar la mort, de retorn del nord d’Àfrica.

La ruta es podria completar al carrer del Carme, on al segle XV la noble Joana Margarita Safont va donar l’edifici que va acollir l’Escola de la Ciència del Mestre Ramon Llull. A la plaça Sant Miquel, que acull el fris Barcelona de Josep Maria Subirachs, amb motius lul·lians. O a la plaça Blanquerna, batejada en record del seu sistema pedagògic.