Companys de viatge

L’origen de la rebel·lia

RAFAEL ARGULLOL
RAFAEL ARGULLOL Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Diuen a Sicília que Èsquil va morir per l’impacte de la closca d’una tortuga que li va caure al cap. És una vella llegenda originada en la mateixa antiguitat: una àguila que havia capturat una tortuga la va deixar anar a l’altura del teatre de Siracusa, on Èsquil assistia als assajos per a la representació d’una de les seves tragèdies. Mala sort. O jugada del destí, al qual el poeta havia dedicat tants versos. O maledicció dels déus, als quals Èsquil respectava devotament, encara que fossin ja déus en declivi, preparats per a un silenci pròxim. Els déus seguien interferint en la vida dels homes, de vegades salvant-los, gairebé sempre condemnant-los.

Èsquil és l’autèntic pare de la democràcia atenesa i, per tant, europea. Per a ell, la democràcia estava vinculada a la llibertat però també a la mediació: entre rics i pobres, entre sans i malalts, entre joves i vells. L’enemic era l’ hybris, la desmesura. Només vencent-la la llei de la ciutat, la llei civil, destronaria la llei de la sang i de la força. A l’ Orestíada, l’única de les trilogies que hem conservat, Orestes, després d’una llarga cadena de morts i venjances, és absolt per l’Areòpag, el tribunal de la ciutat. És el triomf simbòlic de la democràcia.

Seguir els implacables esdeveniments que s’enfilen a l’ Orestíada és alliçonador per al món d’avui, quan la democràcia sempre perilla sota el pes corruptor de l’autocràcia. Poèticament, però, el Prometeu encadenat és insuperable. Mai s’ha escrit una obra en què tanta immobilitat produeixi tant vertigen. Prometeu està encadenat de principi a fi de la tragèdia. Però des d’aquest hieratisme fa que tots, homes i déus, girin al seu voltant. Els homes perquè, insegurs, han de lluitar per sobreviure; els déus perquè, encara que immortals, estan subjectes també ells al destí. Aquesta vulnerabilitat dels déus encoratja la rebel·lia de Prometeu, que, al seu torn, es contagia als homes. El món és imperfecte i la llibertat improbable. Aquest és l’origen de la rebel·lia: encara que potser sigui impossible, els homes volen el que és lliure i perfecte. I aquesta idea, o aquesta il·lusió, ha travessat la història del món. 

Més continguts de