Meritxell juvé «Els sorprèn que sigui  DONA i jove»

Meritxell Juvé: "Els sorprèn que sigui dona i jove"

L'empresària Meritxell Juvé posa nota a 14 temes fonamentals

Meritxell juvé «Els sorprèn que sigui DONA i jove»
IDEA I INFOGRAFIA: JAIME SERRA / PRODUCCIÓ I TEXTOS: LARA BONILLA

L’empresària ha respost una enquesta sobre 14 temes per valorar la importància que tenen en la seva vida. Els ha puntuat en una escala del 0 al 10, en la qual 0 vol dir “cap importància” i 10 vol dir “fonamental”. El retrat: el gràfic mostra, d’esquerra a dreta, valoracions sobre els diners i els béns materials (4), la professió (6), l’èxit (5), les relacions de parella (8), les relacions socials (8), la soledat (2), la mort (5), la fe (6), la sexualitat (6), l’amor (8), la vellesa (4), les pors (4), la malaltia (7) i la consciència (8). L’hereva de Juvé & Camps fa set anys que es va incorporar a l’empresa familiar. És conscient que dirigir una empresa com aquesta és un privilegi i una responsabilitat i que la seva realitat és molt diferent de la d’altres joves de la seva edat, però no sent que s’hagi perdut res. És filla única però mai s’ha sentit sola, valora les relacions socials i necessita el contacte amb la gent. I a dia d’avui no li preocupa envellir. Normal, només té 33 anys.

ELS DINERS I ELS BÉNS MATERIALS (4)

Són rellevants? Evidentment, sí, però comparat amb la resta de temes són els menys rellevants ara mateix i és el que em preocupa menys. No en necessito gaires.

LA PROFESSIÓ (6)

La professió per a mi és important perquè m’enriqueix molt, m’apassiona i m’agrada el que faig. He passat èpoques, esclar, no ho he tingut clar des del principi, però ara mateix és molt important. Les coses no han sigut fàcils i a vegades et preguntes si compensa.

Dedicar-te al que t’agrada és un privilegi; treballo deu hores diàries i dedicar-les a una cosa que t’apassiona és important. Si he pogut triar? Sí. He vist que els pares han treballat amb dedicació i feliços i ho he viscut en positiu. És una feina vocacional. El món de la viticultura ha de ser vocacional i el món de l’empresa també. És molt enriquidor veure un projecte del principi al final, així com treballar amb gent molt qualificada. Els professionals amb els quals treballo són gent molt potent.

Treballar amb família té coses bones i dolentes. Tinc la sort que m’entenc molt bé amb el meu pare, però també tenim dies. El meu pare és un referent i tenir al costat una persona que ha fet tant per al sector i la companyia hi ajuda. També és un projecte personal. Soc filla única, els pares es dedicaven en cos i ànima a la companyia i em portaven amunt i avall a tot arreu -campanyes de Nadal, clients, verema...- i ho acabes adorant o odiant, no hi ha terme mitjà. En el meu cas, ho vaig acabar adorant.

L’ÈXIT (5)

Per a mi l’èxit és molt relatiu. Suposo que és fer el que t’agrada i gaudir-ne. Si l’èxit és això, és molt important, però si és èxit laboral no és rellevant. Dedicar-te a la professió que t’agrada sí que és rellevant i treballar d’això ja és un èxit.

LA FE (6)

No l’entenc des d’un vessant religiós sinó la fe en els projectes i en les persones. Tenir fe en el que fas, en el que et dediques i en el que t’envolta. És un valor important per a mi. Fe en les coses, fe en els equips de treball i fe en els companys i en la parella.

LA SEXUALITAT (6) I L’AMOR (8)

L’amor com a concepte: amor als pares, als amics, a la feina que fas... La sexualitat m’afecta menys. Soc una persona que demostra l’afecte i els sentiments. Intento ser afectuosa i em preocuparia que diguessin que soc una persona esquerpa.

LES RELACIONS DE PARELLA (8) I LES RELACIONS SOCIALS (8)

Són importants, necessito molt les relacions socials. Tinc bones amistats i en moments importants de la vida m’han ajudat a tirar endavant. Probablement ser filla única m’ha condicionat. La família és important, tots els tipus de relacions ho són, també les laborals. El contacte amb la gent el necessito molt.

LA CONSCIÈNCIA (8)

És important ser conscient del teu entorn, de la teva vida, del que passa, viure el moment, on som i cap a on anem. Ser conscient de la realitat com a persona i com a ciutadà. No em sento diferent dels meus companys, però tinc una responsabilitat a nivell de direcció i això és important. No sé què és la responsabilitat d’una família i dels fills, però sí que sento molta responsabilitat cap a l’empresa i el que representa. Ho tinc molt present. Soc plenament conscient de la meva realitat i que tinc problemes diferents dels de la gent de la meva edat, però no crec que m’hagi perdut res, la feina m’ha permès tenir moltes experiències.

Ser dona, jove i directiva és un handicap i mentiria si digués el contrari, i més en el sector en què treballo. Els sorprèn més l’edat que el gènere, o potser és la combinació de les dues coses: dona i jove. Potser has de demostrar més, però seria injust dir que m’ha posat en una posició d’inferioritat, sempre he sentit respecte en el sector. Tinc un perfil diferent del clàssic cellerer i espero que això condicioni en positiu. És una responsabilitat més, però aquesta em ve de gust, és tornar el que a mi se m’ha donat.

LA MALALTIA (7) I LA MORT (5)

Fa tres anys em van operar del ronyó i el fet de passar per una etapa en què no estàs en plena forma et posa en situació. Ara estic perfecte però llavors el fet de ser jove i que el meu cos no estigués com el dels meus companys em va fer adonar que la salut és important. És important de veritat perquè quan no en tens et pot condicionar.

La mort ni és un tema tabú ni la tinc gaire present. Hi és i prou. No em preocupa excessivament ni li tinc por, suposo que ens arriba a tots.

LA SOLEDAT (2)

He viatjat molt sola i estic encantada d’haver-ho fet. Estar sol i estar a gust amb un mateix és ideal, però si es tracta de valorar si em sento sola no m’hi he sentit massa. Ni sent filla única. A vegades sento més la soledat del directiu. Tinc gent i el meu pare al meu costat però al final les decisions les has de prendre tu. Si va bé, bé, però si va malament, la decisió l’has pres tu.

LA VELLESA (4) I LES PORS (4)

A dia d’avui l’edat no em preocupa, no m’ha preocupat mai. M’encanta fer anys i celebrar-ho, l’aniversari és un dia especial. No sé si és per l’edat que tinc, potser d’aquí cinc anys canvia, però el meu pare en té 75 i és molt actiu. I, pel que fa a les pors, no hi convisc diàriament però s’ha de matisar. No tinc por però em preocupa que l’empresa vagi bé o que la gent se senti a gust.

Més continguts de