1968 ON EREN

Mark Rudd: "Les protestes van ajudar força a la fi de la Guerra del Vietnam"

L’ocupació de Colúmbia va ser la revolta estudiantil més gran des de les protestes per la llibertat d’expressió a la Universitat de Berkeley del 1964

“Aquell dia va ser molt caòtic. No s’havia organitzat gairebé res”, recorda Mark Rudd sobre l’inici de les protestes i l’ocupació de la prestigiosa Universitat de Colúmbia el 23 d’abril del 1968. Llavors tenia 20 anys i era el president dels Estudiants per una Societat Democràtica. Rudd, però, rebutja que el qualifiquin com un dels líders de la protesta. “Els moviments de canvi són creats per moltes persones”, diu, i afegeix que ell només va ser la veu que “va expressar” els sentiments dels estudiants revoltats.

Feia molts anys que els estudiants es manifestaven contra la Guerra del Vietnam i el racisme, explica Rudd. I l’assassinat del reverend Martin Luther King a principis d’aquell mes va ser “l’espurna” de la revolta estudiantil. “Molts vam creure que calia fer alguna cosa”.

Rudd subratlla que un any abans King, en el seu famós discurs “Més enllà del Vietnam”, a l’església Riverside de Harlem, Nova York, va unir l’oposició a la guerra amb la lluita contra el racisme i per la justícia social. “Les dues causes de la protesta estudiantil van ser la recerca que feia la universitat per ajudar l’exèrcit [a través del laboratori d’idees Institut d’Anàlisis de Defensa]. I la construcció d’un gimnàs al parc de Morningside Heights”, explica Rudd. Els estudiants afroamericans es van oposar de seguida al projecte del gimnàs -que s’hauria situat en terrenys públics del barri negre de Harlem- perquè creien que era racista i segregacionista. L’edifici hauria tingut dues entrades: una per als membres de la universitat i una per als veïns de Harlem.

L’oposició al futur gimnàs va unir els estudiants blancs i negres de Colúmbia que van organitzar una manifestació que va acabar amb les ocupacions de diversos edificis de la universitat del 23 al 30 d’abril. Els manifestants van decidir ocupar primer Hamilton Hall, l’edifici principal de les classes de la universitat, i van debatre i escriure una llista de sis demandes, entre les quals l’aturada de la construcció del gimnàs, la fi de la recerca militar i l’amnistia per a tots els que participaven en les protestes.

“Poques hores després d’ocupar Hamilton Hall, els estudiants negres ens van demanar que marxéssim. Estaven més ben organitzats i tenien més clars els objectius”, relata Rudd. La situació va revelar les barreres racials dels dos grups. Els estudiants blancs van ocupar llavors quatre edificis més durant una setmana. El 30 d’abril la policia de Nova York va desallotjar els estudiants i en va arrestar més de 700. La reacció policial a la protesta va ser tan brutal que no només va provocar una vaga indefinida d’estudiants i d’alguns professors de la universitat sinó que, a més, va quedar gravada per sempre en la consciència del país.

“La universitat, finalment, va accedir a les nostres demandes -diu Rudd-. Però el més rellevant és que les protestes van ajudar a enfortir el moviment antiguerra que va forçar el final de la Guerra del Vietnam”. L’ocupació de Colúmbia va ser la revolta estudiantil més gran des de les protestes per la llibertat d’expressió a la Universitat de Berkeley del 1964.

Rudd, cinquanta anys després, no ha deixat mai de ser un activista i continua instant la gent a crear moviments socials. I es mostra encoratjat per les accions del grup Black Lives Matter o dels estudiants de Parkland per un control d’armes.

Lectura relacionada

'Hué 1968: El punto de inflexión de la guerra del Vietnam' de Mark Bowden (Ariel, 2018)

Gràcies a l’accés a arxius de la guerra als EUA i al Vietnam, i a entrevistes a participants dels dos bàndols, Bowden narra l’ofensiva del Tet, el gran punt d’inflexió de la Guerra del Vietnam.

'Miami y el sitio de Chicago' de Norman Mailer (Capitán Swing, 2012)

L’any 1968 va ser decisiu en la política dels Estats Units. En va sorgir el país amargament dividit, fins avui dia, entre demòcrates i republicans. Norman Mailer va assistir a les convencions dels dos presidenciables, Humphrey i Nixon, i les explica amb detall.

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat