Microbis a l’Estació Espacial Internacional

Segons un estudi dirigit per Kasthuri Venkateswaran, un microbiòleg de la NASA, l’Estació Espacial Internacional, està tan plena de fongs i bacteris que poden arribar a representar un perill per a la salut dels astronautes

L’ESPAI EXTERIORés un lloc fred i inhòspit, sense cap de les característiques necessàries per sostenir la majoria dels tipus de vida coneguts. Per això quan se surt a explorar-lo calen tota mena de proteccions, en forma de naus, vestits o estacions espacials. En aquests viatges sempre hi van uns polissons habituals: els microbis. Però tot i que se sap que és impossible aconseguir unes condicions absolutament estèrils quan hi ha humans pel mig, ningú no es pensava que la situació seria tan greu. Segons un estudi dirigit per Kasthuri Venkateswaran, un microbiòleg de la NASA, l’Estació Espacial Internacional, després d’haver-se usat regularment des de principis de segle, està tan plena de fongs i bacteris que poden arribar a representar un perill per a la salut dels astronautes.

Els microorganismes dominaven la Terra molt abans que els mamífers apareguessin. De fet, els primers éssers vius, a partir dels quals tots els altres han evolucionat, eren uns avantpassats primitius dels bacteris, que rondaven fa uns quatre mil milions d’anys. Des de llavors n’han evolucionat més d’un milió de tipus diferents, que són per tot arreu. Si es pogués posar en una balança tots els microbis del planeta en un costat i tots els animals a l’altre, els primers pesarien 25 vegades més. No tan sols són abundants, sinó també molt resistents. Per exemple, s’han descobert bacteris tant als guèisers del Parc Nacional de Yellowstone-a temperatures de més de 70 ºC- com d’enterrats sota tres quilòmetres de gel (l’ Herminiimonas glaciei pot passar més de 120.000 anys en condicions extremes). Si algun dia hi hagués una catàstrofe al planeta, ells serien els únics supervivents. Per això no és estrany que fins i tot estructures com l’Estació Espacial Internacional estiguin plenes de microbis, malgrat que les mesures per evitar la seva presència siguin màximes.

Els components de l’estació, i tot el que hi ha d’entrar, passen per severs processos de neteja abans de ser enviats a l’espai. Però el que no es pot evitar és que els astronautes la contaminin amb les formes de vida que porten a sobre. I és que el cos humà està colonitzat per dins i per fora per milions de microorganismes, de gairebé mil espècies diferents, fins al punt que n’hi ha deu per cada cèl·lula humana.

Conscient d’aquest fet, la NASA fa més de deu anys que cada tres mesos agafa mostres de les superfícies de l’estació i mira què hi creix. Però aquest mètode té limitacions importants. Per això van encarregar a l’equip del doctor Venkateswaran que aprofités les tècniques genètiques actuals per analitzar a fons els diferents tipus de fongs i bacteris que se sospitava que hi havia. El que van fer va ser recollir mostres de tots els components que tornaven a la Terra, entre els quals un filtre d’aire que s’havia fet servir durant 40 mesos i dues bosses d’aspiradora plenes. Llavors van utilitzar màquines d’última generació per llegir l’ADN que hi havia a la pols.

La conclusió és que la majoria de microbis presents a l’estació són del tipus Actinobacteria, uns bacteris poc habituals però que s’adapten bé a aquell entorn. El problema és que dintre d’aquest grup n’hi havia molts dels gèneres Corynebacterium i Propionibacterium, normalment benignes però que causen malalties en certes circumstàncies. Si es té en compte que els astronautes sovint experimenten una baixada de defenses quan passen un temps llarg a l’espai, es pot entendre per què aquestes dades són preocupants: el fet de tenir sis persones respirant durant setmanes l’aire tancat de l’estació, amb una concentració especialment alta de bacteris potencialment perillosos, podria ser un risc important per a la seva salut.

Per sort, les anàlisis no han trobat microbis realment agressius. Tampoc no hi han trobat virus, però perquè les tècniques usades no eren les adequades. En la fase següent, es vol mirar encara més a fons per poder identificar microbis menys freqüents i muntar un sistema automàtic d’alertes que pugui detectar la presència de virus i bacteris perillosos abans no es posin en marxa projectes ambiciosos com el primer viatge tripulat a Mart.

__ Salvador Macip és metge i investigador a la Universitat de Leicester

Més continguts de

El + vist

El + comentat