VIDA REGALADA

Misèria i companyia

Els pijos, tot i ser rics per definició, es queixen sistemàticament que han de pagar molts impostos i sempre tens la sensació que van curts de diners, de tal manera que moltes vegades et venen ganes, allà mateix, de donar-los un bitllet de deu euros, de la pena que t’arriben a fer.

Després d’explicar-te que s’han hagut de vendre a un fons d’inversió (“ Holandeses y judíos, para más inri” ) dos locals de 4.500 metres quadrats al passeig de Gràcia; explicar-te els preparatius de la boda de la seva filla petita (“ Lo vamos a hacer en el Polo porque, mira, al final es lo más cómodo... que cuando organicé la boda de Clemen en casa no te figuras el lío, estuve un año, ¡un año!, solo con la dichosa boda y luego no lo disfrutas nada porque estás todo el rato pendiente. A partir de ahora, en casa, solo velatorios, que la gente, al estar compungida, se mueve muchísimo menos ”), i explicar-te que tot just fa una setmana van estar vint dies de safari a Tanzània (“ Yo, cada vez que vamos, me siento... ¿cómo te diría? Naturaleza ”), suspiren i conclouen que estan amb l’aigua al coll i que si les coses segueixen així, no saben com se’n sortiran.

La seva miserable situació és, en primeríssim lloc i per descomptat, culpa de l’Ada Colau: “ Pues no teníamos suficiente con que esté la ciudad hecha unos zorros y llena de manteros con catana subencionados que ahora va y dice que va a cerrar el tráfico rodado en el centro [Ho diuen com si ells hi baixessin molt “ al centro ”]. Es una dictadora. Por no hablar de la cantidad de normativas que se ha inventado, que al final saldrá más a cuento no alquilar y venderlo todo, que así no se puede, te lo digo, nos va a ahogar [I ho diuen com si l’alcaldessa això de “ Cerrar el tráfico rodado ” o “ Ahogar ” ho fes personalment i amb les seves pròpies mans].

En segon lloc, la culpa de tot plegat també la té, com era d’esperar, el procés independentista: “ Conozco a muchos que por todo esto [i amb “ todo esto ” es refereixen a les reivindicacions sobiranistes, perquè passa que els pijos la paraula independència no la pronuncien mai) se van a ir de Cataluña, y no te estoy hablando de gente abstracta, sino de gente que conozco de toda la vida, te los podría poner al teléfono ahora mismo; Pato, sin ir más lejos, va a mandar a los niños a Londres, cierra la casa de Barcelona y él y la mujer se van a vivir a Ibiza, no aguantan más, me lo dijo ayer, que coincidimos cenando en casa de Tito”.

Al final, abans de fer l’últim glop de Grand Cru, passar als licors i canviar de tema (“¿ Sabes que al final Mercedes le ha comprado a Pepe ese KWPN castaño por 60.000? Una ganga ”), et miren fixament als ulls i, fent ús de la hipèrbole, la figura retòrica que més dominen, declaren: “ Te lo juro, estoy tan mal, que el otro día pensé en suicidarme... ¿Sabes que al final Mercedes le ha comprado a Pepe ese KWPN castaño por 60.000? Una ganga ”. 

Més continguts de