E l 1968 ha passat a la història com un any revolucionari i convuls, ple de protestes utòpiques, un període en què els joves es van posar al capdavant, amb la voluntat d’acabar amb un món que havien heretat i que consideraven caduc i obsolet. Però el que sovint s’oblida és que aquell any, però en general tota la dècada dels 60, també va canviar la nostra manera de vestir, i l’estil que va néixer en aquell moment encara marca el nostre vestuari. Els texans, les minifaldilles, els estampats hippies i els vestits futuristes van omplir els carrers de colors i d’un atreviment insòlit fins a aquell moment.

Com passa sempre en el món de la moda, cada època té els seus dissenyadors clau i en aquest cas va ser el francès André Courrèges qui va protagonitzar una revolució sense precedents en aquest camp. Amb dissenys d’aire pop i futuristes i peces molt geomètriques, va escurçar les faldilles de les dones -de fet, es va barallar tota la vida amb la dissenyadora Mary Quant per l’autoria de la minifaldilla- i va proposar materials assequibles -inclòs el plàstic!- perquè tothom pogués accedir a la moda, i així va ajudar a consolidar el prêt-à-porter. Gràcies a la mítica model Twiggy o a la cantant Françoise Hardy va canviar la imatge femenina, fent-la molt més desenfadada i atrevida, promovent també els pantalons per a les dones i fent trontollar els principis d’una societat conservadora que volia unes senyoretes molt més púdiques. Un altre dissenyador, el basc Paco Rabanne, amb les seves propostes modernes i trencadores, i amb l’aposta per nous materials com el plàstic (també!), el metall o l’alumini, va sumar-se a la revolució que Courrèges havia iniciat. I un altre dels grans de la moda, Pierre Cardin, també va tenir un protagonisme destacat a l’època amb els seus vestits futuristes -com el que va crear per a Jane Fonda per a la mítica pel·lícula Barbarella - i apostant per una nova concepció unisex de la moda que encara és molt present entre algunes firmes avui en dia.

I mentre aquests dissenyadors revolucionaven les passarel·les, als carrers el moviment hippie s’expandia, demanant un món millor i canviant radicalment l’estètica dels joves. Així, es van normalitzar els cabells llargs per als homes i els texans es van fer omnipresents, així com les faldilles llargues, les camises de flors i els maxicollars. Els hippies occidentals bevien de les influències de la música, el cinema i de cultures llunyanes, com l’índia, que despertava una gran fascinació entre aquells joves que ho anaven incorporant a la seva indumentària amb la creativitat com a única premissa. Potser aquells hippies no van aconseguir canviar el món ni trobar sorra de platja sota les llambordes però el que segur que van aconseguir va ser canviar la nostra manera de vestir.