1968 ON EREN

Monika Zgustova: “La Primavera de Praga va començar amb Kafka”

"Tothom tenia molta fe que hi hauria una obertura real, que hi hauria una democratització del país, en el fons no es volia continuar sota el règim soviètic però tampoc es volia un règim capitalista"

L’escriptora Monika Zgustova (Praga, 1957) tenia tan sols deu anys quan els tancs soviètics van entrar a Praga i van posar punt final als somnis de llibertat dels txecs. Era el 21 d’agost del 1968 però el que s’ha conegut amb el nom de Primavera de Praga havia començat molt abans. “El 1963 es va celebrar un simposi sobre Kafka, que fins aleshores havia estat completament censurat i prohibit, i es van començar a publicar llibres seus”, diu Zgustova. Aquell simposi, que també va servir per fer sortir de l’armari obres prohibides de Bohumil Hrabal o Milan Kundera, va ser batejat amb el nom de “La primera oreneta de Praga”. Hi va haver una gran efervescència del teatre, es publicaven obres noves i arriscades. “La població buscava en les obres de Shakespeare un significat polític”, diu Zgustova.

“Només era una nena però m’enrecordo molt d’aquell ambient d’efervescència, tothom tenia molta fe que hi hauria una obertura real, que hi hauria una democratització del país, en el fons no es volia continuar sota el règim soviètic però tampoc es volia un règim capitalista”, explica l’escriptora d’origen txec. Aquell 1968 governava Alexander Dubcek, que havia de liderar els canvis polítics que la societat exigia a crits. “Potser vam ser una mica ingenus però s’ha de tenir en compte que no s’havia vist cap senyal de democratització en els últims quinze anys -diu Zgustova-. Vivíem en una espècie de presó, no podíem viatjar a l’estranger”. L’escriptora recorda que hi havia txecs que s’empenyoraven les joies per ajudar el govern a caminar cap a un estat més democràtic: “A l’escola en parlàvem amb els altres nens i amb els professors, explicaven que s’acabaria el comunisme i començaria una nova etapa amb més llibertat. Al carrer tot el dia es recollien peticions”.

El 21 d’agost del 1968 els tancs soviètics van entrar a la capital txeca i van ocupar els carrers principals. “De tota aquella il·lusió i esperança no en va quedar res, nosaltres érem a casa amb els pares i el meu germà i vam sentir com arribaven, ens vam abocar a la finestra i les imatges eren brutals -explica Zgustova-. Els meus pares van quedar absolutament destrossats, van ser uns dies de molta tristesa”. El russos van envair el país, el van segrestar però alguns no van perdre l’esperança, creien que tot no estava perdut. “Hi havia estudiants txecs que anaven a parlar amb els soldats russos -el txec i el rus són llengües semblants i si ho volen es poden entendre-, els explicaven la situació, molts d’ells no volien ser allà amb els tancs, hi va haver casos de suïcidi entre els russos”, detalla Zgustova. Els generals russos, però, obeïen el Kremlin i no van abandonar els carrers: “No van marxar i ningú va fer res, ni els Estats Units ni Europa van moure un dit, i Txecoslovàquia va estar 20 anys més sota les ordres de la Unió Soviètica”, lamenta l’escriptora, que recorda sobretot la mort d’un company de classe que tenia 10 anys com ella i es va col·locar davant un tanc per aturar-lo i va acabar esclafat. Després de la Primavera de Praga, Zgustova va fugir amb la seva família als Estats Units. Des dels anys 80 resideix a Catalunya i ha traduït al català i castellà les principals obres d’autors com Milan Kundera, Bohumil Hrabal, Jaroslav Hasek o Václav Havel. L’exili o el règim comunista són molt presents en la seva obra. Si a La nit de Vàlia traçava el retrat d’una supervivent dels gulags i a Les roses de Stalin s’endinsava en la vida de la filla de Stalin, a Vestides per a un ball a la neu recull el testimoni de nou dones que van viure la traumàtica experiència dels camps de treball forçats. 

Lectura relacionada

'Jardí d'hivern' de Monika Zgustova (Proa / Destino, 2009)

Zgustova ja havia retratat la Praga comunista a La dona silenciosa (Quaderns Crema, 2005) però a Jardí d’hivern aprofundeix en la quotidianitat de la dissidència i en el desencant després de la caiguda del Mur. Zgustova podria haver sigut l’Eva, la protagonista del llibre, si no s’hagués exiliat després de la Primavera de Praga.

Etiquetes

Més continguts de