Reportatge

No només saben fer cotxes

La indústria de l’automòbil utilitza tecnologies molt diverses per fer els seus productes. L’experiència permet a aquests fabricants aplicar-les en camps molt diversos i sorprenents

L’ofici de percebeiro és un dels més perillosos que hi ha. Sovint sentim dir que algun d’aquests arriscats pescadors -la majoria, dones- ha patit un terrible ensurt quan un cop de mar l’ha enviat contra les roques. Se’ls pot veure treballant en condicions duríssimes a les aigües de l’Atlàntic, dins d’un vestit de neoprè i brandant la ferrada, una mena d’espàtula per gratar aquests preuats crustacis de les roques on estan enganxats. Pensant en aquesta problemàtica, el fabricant d’automòbils Nissan ha creat un sistema de protecció per a aquests mariscadors, en col·laboració amb diverses empreses i tècnics en investigacions marines i a partir de les experiències de la confraria de San Xosé, de Cangas do Morrazo (Pontevedra).

El Percebeiro Shield, que és com es coneix l’invent, està basat en l’escut de protecció que porten els cotxes d’aquesta marca: una cuirassa virtual formada per diversos dispositius destinats a protegir els ocupants del vehicle. En aquest cas comença amb un sistema que escaneja el mar amb infrarojos, analitza l’escuma de les onades i, a través d’un algoritme, alerta el pescador abans que arribi una onada potencialment perillosa. Incorporats en el vestit de neoprè conté uns mòduls amb llums led, una alarma sonora i un emissor de vibracions a la zona lumbar que avisen del risc imminent al pescador quan arriba la força ferotge de l’aigua embravida.

Aquesta iniciativa és un exemple dels molts que demostren que els avenços de la indústria de l’automòbil poden tenir moltíssimes aplicacions més enllà de la fabricació de cotxes. Òbviament, l’experiència en el camp de la mobilitat dels constructors fa que els seus coneixements tinguin una interpretació molt directa en la fabricació de tota mena de vehicles i de sistemes de transport, ja sigui de persones o de mercaderies. Per terra, mar i aire.

En el camp marí, Peugeot acaba de fer, en col·laboració amb el dissenyador i enginyer alemany Thomas Rohm, el Yacht Concept, un iot de trenta metres d’eslora i amb parets de vidre irrompible que envolten el casc del vaixell, cosa que permet que la llum circuli de manera natural per tot arreu. Les embarcacions o els motors nàutics d’Honda, Yamaha, Kawasaki i Suzuki són coneguts de fa molts anys. I encara un altre fabricant japonès, Toyota, està treballant en la Ponam-28V, la primera embarcació recreativa híbrida que fa servir l’energia provinent d’un motor elèctric en combinació amb la proporcionada per un altre de tèrmic. També en un ambient aquàtic, Jaguar-Land Rover ha presentat recentment una planxa per fer surf, la Waste to Wave, dissenyada juntament amb SkunkWorks Surf Co. La seva singularitat és que està feta amb poliuretà reciclat, procedent dels motlles de fabricació manual de les maquetes per als primers prototips dels seus cotxes; un material que en un abocador trigaria cinc-cents anys a descompondre’s.

Enginy a cop de pedal

Set anys abans que Armand Peugeot construís el seu primer cotxe en col·laboració amb Léon Serpollet, una de les activitats principals d’aquesta família de Sochaux (França) el 1882 era fer bicicletes en sèrie. Des d’aleshores no les han deixat de fer. Actualment Peugeot és un dels principals fabricants d’ e-bikes (bicicletes amb assistència elèctrica) del món, i han llançat la gamma Legend, que són bicicletes elèctriques amb disseny retro, per fer un homenatge als primers productes de la casa del lleó.

Que una marca de cotxes (i sobretot de motos) també faci bicicletes elèctriques no és tan estrany. Però ja ho és més que, com el cas de Peugeot, també sigui capaç de fer un tramvia (en col·laboració amb Alston), el Citadis, que uneix els vuit quilòmetres que separen el centre d’Estrasburg (França) amb l’estació de Kehl (Alemanya). I encara pot semblar molt més inusual que siguin capaços de fer un jet privat, l’HX1, un avió corporatiu que pot portar fins a catorze passatgers en un entorn de luxe màxim.

Fa quinze anys Honda va crear l’Hondajet HA-420 com a primer producte d’aviació totalment propi, motor i tot, ja que a finals dels 80 van començar a treballar en el terreny dels jets corporatius, però sempre emprant propulsors construïts per altres. La dèria del fabricant japonès per l’aeronàutica arrenca de la passió del fundador de la marca, Soichiro Honda, que el 1916, quan era un nen, va decidir estudiar per ser enginyer per l’impacte que li va causar una exhibició aèria d’Arthur Roy Smith, un heroi de la Primera Guerra Mundial.

El somni de construir vehicles capaços de volar sempre ha acompanyat la història dels fabricants de cotxes. I de motos. Des de BMW, per exemple, sempre han considerat que la moto del futur serà elèctrica, intuïtiva... i voladora. Per demostrar-ho van presentar fa poc més d’un any la Hover Ride, dissenyada a partir de la R 1200 GS, que forma part del seu catàleg de productes. El prototip el van fer conjuntament amb... el fabricant de joguines Lego, que també té una amplia col·lecció de cotxets desmuntables. Mai hem vist volar la Hover Ride, tot i que sempre l’han mostrat amb una hèlix substituint la roda del darrere i un motor d’aviació sota el seient.

Objectiu: la Lluna

Però de tots els fabricants de cotxes, els que han volat més alt fins ara han sigut Tesla i Audi. El primer ho va fer amb el muntatge comercial (absurd) d’Elon Musk, que no fa gaire va decidir empastifar l’espai quan el coet Falcon Heavy que va promocionar va deixar anar el Roadster que transportava a l’exterior. Un fet si més no discutible per part d’una marca que presumeix de potenciar la sostenibilitat.

La marca alemanya dels anells va presentar fa dos anys el Lunar Quattro, un vehicle de només 30 quilos de pes, construït a partir d’impressores 3D que utilitzen l’alumini i preparat per fer els 385.000 quilòmetres de viatge fins a la Lluna. L’objectiu és ben diferent del de Tesla, potser perquè el fabricant alemany ja no necessita publicitat cridanera ni hipsters ultramotivats. Aquí no es tracta d’embrutar l’estratosfera, sinó tot el contrari: de recollir les restes de l’Apol·lo 17, dipositades a la vall de Taurus-Littrow des del 1972.

Però aquests no són els primers vehicles amb rodes que han sortit de la Terra. El famós Rover -creat per Boeing i Delco Electronics (propietat de General Motors)- va començar a tenir protagonisme el 1971 amb la novena missió tripulada de la NASA, la de l’Apol·lo 15. Va fer 28 quilòmetres per la superfície de la Lluna en gairebé dinou hores. Res, però, que Hergé no hagués previst abans amb el tanc que va dibuixar el 1952 per a l’aventura d’ Hem caminat damunt la lluna. Musk va tard. 

Etiquetes

Més continguts de

El + vist

El + comentat